El pes que representen en Lòpez Tena, l’Uriel Beltran i en Joan Laporta és considerable, sobretot a nivell mediàtic. És, per tant, raonable que la seva proposta de creació d’una nova Solidaritat Catalana, en vistes a aconseguir la independència de Catalunya, hagi tingut un fort ressò, malgrat que aquesta crida la estan fent al marge dels partits amb representació parlamentaria que són els que acaparen l’atenció dels mitjans de comunicació.
Aquesta proposta d’una candidatura transversal amb un únic objectiu: “proclamar la independència de Catalunya des del Parlament”, no és pas nova, és la mateixa que des de Reagrupament ja es va llençar fa més d’un any. És per això que el líder de Reagrupament, Joan Carretero, ha acceptat iniciar converses, altrament seria incoherent amb el seus propis plantejaments.
És molt possible que aquesta Solidaritat Catalana per a la Independència, en cas de tirar endavant ho faci al marge dels actuals partits parlamentaris. Són masses les servituds dels partits, els falta cintura política per a poder acceptar el repte. Són presoners de la seva estructura, han viscut durant aquests anys per servir-se a ells mateixos i no pas al país.
Per als partits parlamentaris participar a Solidaritat Catalana els suposaria dos handicaps: el primer, com tota aposta política, el risc de perdre representativitat. El segon haver de compartir amb gent nova amb noves idees. En definitiva haver de renunciar a part del poder polític.
Solidaritat Catalana per a la Independència es un dogal al coll dels partits que es pot estrènyer en qualsevol moment. El passat 10 de juliol quelcom va començar a canviar per a no ser mai més el mateix. El poble de Catalunya va sortir al carrer per a demanar la independència.
Aquest dogal al coll dels partits parlamentaris pot començar a ser asfixiant si la nova Solidaritat pren cos. Perquè la nova Solidaritat Catalana prengui cos no només ha de començar a sumar a en Laporta, a en Tena, a l’Uriel i a Reagrupament. Cal que moltes altres personalitats es sumin obertament al projecte i es declarin disposades a participar-hi.
No només cal fer una crida genèrica a la societat civil i a que es creïn assemblees locals de suport. Ara és el moment de comprometre en el projecte amb noms i cognoms a personalitats del món cultural, professionals, associacions..., cal donar continuïtat a l’esperit que va sorgir el dia 10 de juliol creant un gran moviment cívic de suport a la creació d’una candidatura transversal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada