Un Christian Dior comprat al Top Manta

He volgut deixar passar uns dies abans de fer una reflexió sobre el que ha succeït en aquestes eleccions, possiblement no seré gens original, doncs molta gent ja ha dit la seva.

Crec que hi ha hagut un direccionament cap el que molts entenen com vot útil, útil per fer fora el tripartit. El PSC ha tret els pitjors resultats en unes eleccions autonòmiques, ERC els segons pitjors de la seva història, cal recordar la davallada del 1984. Finalment ICV-EUiA ha aconseguit perdre només quelcom més del 16% de la seva força parlamentaria.

Ha augmentat el PP, es mantenen Ciutadans i entra Solidaritat Catalana. El Gran triomfador ha estat CiU amb 62 diputats, ha guanyat a totes les comarques i, malgrat això, no ha aconseguit la majoria absoluta, la fragmentació del parlament, en fins a 7 grups, quelcom deu haver tingut a veure.

Queden fora, per aquest ordre, Plataforma per Catalunya i Reagrupament Independentista i la resta de forces extraparlamentàries. El fenomen de Reagrupament Independentista ha quedat eclipsat per la irrupció d’en Laporta al front de Solidaritat, que ha entrat al parlament amb 4 diputats, malgrat haver obtingut tant sols un percentatge a la província de Barcelona molt ajustat al 3%.

Reagrupament ha estat un moviment encomiable que en el futur ha de ser digne d’estudi. Ha obtingut 40.000 vots, pot semblar poc, però no ho és tant. Ha estat, al meu parer, un vot treballat. Qui ha votat Reagrupament no ho ha fet per un simple input, sinó que en la majoria de casos ha estat un vot “raonat”, en cap cas fruit del màrqueting ni d’un impuls sobtat.

Reagrupament ha tingut moltes dificultats per accedir als mitjans. Ja no parlem dels mitjans públics. En alguns llocs les informacions periodístiques, quan n’hi ha hagut, no han jugat al seu favor S’ha fet èmfasi en determinats detalls de manera intencionada. Alguns d’aquests mitjans, per més Inri, són propis del país, a vegades calia llegir el “Mundo” per trobar informació de Reagrupament.

Ha estat una campanya, feta amb molt pocs mitjans econòmics. La falta de mitjans en molts casos ha estat superada amb escreix per la dedicació dels seus associats. Malgrat tot aquest gran esforç, ha costat fer forat! El missatge de Reagrupament és un missatge treballat, trenat i molt ben argumentat; és un missatge consistent que requereix absorbir-lo i digerir-lo. Alguns l’han entès perfectament, però segurament s’han estimat més la immediatesa de fer un canvi en el govern de Catalunya. D’altres, malauradament, han triat opcions més superficials, per no dir plagis descarats.

Ha estat així de simple. Ha venut més “bolsos” “Christian Dior” el top manta que la botiga autoritzada.

Però, el que no es fixa gaire no nota la imitació. Ara cal veure la consistència i l’acabat del producte. Si més enllà de la absència dels drets de marca, els materials amb que està fet són bons i els acabats correctes, si aquest “bolso” aguanta i és útil.
Reagrupament ha de meditar molt seriosament els següents passos a fer. La idea que ha aportat al món independentista és molt bona, l’equip que hi ha donat suport és formidable.

Ara Reagrupament, té un treva per reconduir les seves forces, ja que els partits ja escalfen motors per les municipals i Reagrupament ha manifestat que les municipals no són pas el seu objectiu.

El missatge de Reagrupament continua essent vàlid perquè tots els objectius que es proposava estan encara molt lluny d’aconseguir-se. Hem de veure que fan els “marmessors”que ara administren el seu missatge al Parlament, si l’utilitzen complet o només fan servir un tros! El tros que més convé als seus interessos que poden ser o no coincidents amb els del país. En definitiva si compleixen.

Hem de veure si el Christian Dior del top Manta aguanta i fa la seva funció, si la gent no s’adona, i sobretot que els materials amb que està fet aguanten, no s’esfilagarsa i es trenca.

Mataró, 2 de desembre de 2010