La SCC –Societat Civil Catalana- és una organització creada a mida per contrarestar l’ANC. A aquesta organització els mitjans públics li han atorgat un protagonisme immerescut atesa la seva representativitat. Amb tan sols unes desenes de socis i un pressupost reconegut al voltant del milió d’euros, Societat Civil Catalana ha tingut protagonisme pel fet d’anar contra el Procés de Catalunya.
Em queda el dubte sobre si ha estat el senyor Josep Ramon Bosch i els seus col·laboradors els que han utilitzat als partits unionistes i als mitjans en benefici propi o han estat aquests mitjans i partits els que han utilitzat SCC com a eina llancívola contra Catalunya i el seu Procés.
Ja fa temps, mesos, en un bar em va sorprendre que en el “Telediario” de TVE, en “prime time”, es parles de la SCC donant-li un bombo i un importància desmesurada. Per no dir que em va deixar “patidifuso” veure com rebia el premi “Ciutadà Europeu”, premi proposat pel PP, proposta que fou vehiculada per Santiago Fisas. Un altre personatge digne de ressenyar. Personatge al que més endavant em referiré expressament.
El Parlament europeu va atorgar un premi a una organització presidida per una persona que en aquell moment ja era, segons notícies aparegudes en alguns mitjans i acompanyada d’algun document gràfic, sospitosa de lligams amb l’extrema dreta. El Parlament Europeu va lliurar, doncs, un premi reconeixent “el compromís excepcional amb els valors europeus” de la SCC. Societat creada “ad hoc” i amb un objectiu molt concret . Una organització amb un passat no gaire clar, democràticament parlant, d’algun del seus promotors. L’ANC que també optava a aquest premi del Parlament Europeu, amb molts més i obvis motius, es va quedar amb un pam de nassos. Coses de padrins i introductors!
I el padrí introductor de “Societat Civil Catalana” va ser el senyor Santiago Fisas, que havia proposat que fos per la SCC per “promoure valors tan importants com la concòrdia, la convivència, el respecte, la tolerància, la llibertat d’expressió i el diàleg”. Santiago Fisas es va felicitar del premi obtingut per SCC, perquè segons ell era “una mostra més que Europa aposta per la convivència i la unitat i no per la confrontació i la divisió que alguns pretenen”.
El mateix Josep Ramon Bosch quan va tenir notícia d’haver rebut el premi es va congratular pel reconeixement. Al mateix temps que recolzava la querella presentada per la Fiscalia contra el President Artur Mas, La vicepresidenta Ortega i la Consellera Rigau, per haver posat les urnes perquè els ciutadans de Catalunya es poguessin expressar.
L’eurodiputat Santiago Fisas Ayxelà, al que abans deia que em referiria més expressament, és un polític del Partit Popular, nascut a Barcelona, i que ha ostentat entre altres els següents càrrecs: Director General i Secretari General d’Esports del Govern Central, candidat a l’Alcaldia de Barcelona pel PP i, per tant, regidor des del 1999 al 2003. Del 2003 al 2009 va ser Conseller de Cultura i Esports de la Comunidad de Madrid. Entre 1996 i 2004 ha estat membre de la Comissió executiva del patronat del gran Teatre del Liceu. També, des del 1987 és patró de la fundació del Museu d’Art contemporani de Barcelona. Tot això, però, “no el distreu” de la seva feina al Parlament Europeu on, com es veu, fa propostes tan sucoses .
El premi que, per altra banda, va ser atorgat per un jurat compost per Sylvie Guillaume (Grup Socialistes i Democrates europeus), Ildiki Gall-Pelcz (Partit Popular europeu) Olli Rehn (lliberals), Dimitros Papadimoulis (Esquerra Unitaria) i l’expresident del Parlament Europeu i ex ministre socialista Enrique Baron Crespo.
Ara si es demostren les acusacions presentades, si es demostra que Josep Ramon Bosch és en Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles, hauran jugat tots plegats un paper ben galdós. Els euro parlamentaris, tan curosos i políticament correctes, haurien premiat a una organització presidida per un totalitari, que des de l’anonimat es dedicava a amenaçar, insultar i assenyalar als rivals independentistes. Al “facebokero enmascarado”, a en Felix de Sant serní de Tavérnoles, les cames li han tocat el cul i ha acabat donant de baixa el seu perfil del facebook, ipso facto! Cosa que no ha impedit que nombroses pantalles del mateix corrin ja per la xarxa, esquitxant, presumptament, a altres membres de la seva Associació.
Aquests parlamentaris europeus que són tan primmirats per segons que, però que “perden els oremus” i els papers en les desbandades per agafar l’avió i tornar a casa el cap de setmana, si convé exigint que retardin la sortida els avions, pot ser que comencin a ser una mica més acurats i una mica més crítics. Sobretot que es malfiïn, cosa que suposo que ara faran, de les propostes que els presentin partits, com el Partit Popular espanyol, que estan demostrant unes maneres cada dia menys homologables democràticament parlant.
A hores d’ara, no sabem, el ressò, que tindrà tot plegat. La querella contra J.R. Bosch ha estat presentada al jutjat que l’haurà d’admetre a tràmit. Si és així, el judici pot tardar, i la confirmació, mitjançant sentència, de la culpabilitat es pot fer esperar força temps. Malgrat tot, estic convençut que si algun líder dels partits unionistes –Iceta, Rivera, Camacho, Nart, Girauta i tutti quanti lluien ufanosos les carpetes de la SCC - pogués esborrar les fotos amb el J.R. Bosch, ho faria més de pressa que no pas en Fèlix de Sant Serní de Tavèrnoles ha donat de baixa el seu perfil al facebook.
17 setembre de 2015
Tant de ho els hi esclati al nas a tota aquest colla de "politiquets", i no sóc més barruer perquè sóc un català educat
ResponElimina