Pendents de la CUP

Conec gent, independentistes convençuts, que fins no fa gaire deien, amb un ampli somriure, “els nois de casa són de la CUP”, o sia venien a dir “mira si en són d’independentistes!”. No n’he parlat amb cap d’ells darrerament, però segur que el posat davant d’això ja no deu ser ben bé el mateix. Potser algun fins i tot està pensant en retirar-los l’assignació setmanal i té la temptació de posar-los a treballar. A treballar en algun ofici sacrificat, si pot ser en festiu, de manera que tinguin motius de debò per ser “antisistema”. El que queda clar és que fins ara el sistema a tots aquests xicotets i xicotetes els funciona força bé i els permet fer el “galifardeu”, o com es diu ara el “postureo”.


Que algú que diu no voler formar part de la Mesa del Parlament, ni participar en el futur Govern, vulgui condicionar com s’ha de governar i qui ha de governar sembla irracional, a menys que pretengui que a aquest algú li sigui impossible governar o que ho faci sempre amb l’ai al cor.


Si a Catalunya hem arribat fins on hem arribat no hastat només com a conseqüència del que han fet una “colla de malcriats”, sinó del treball de moltes persones, clar que els de la CUP també! No ho podem pas negar sense ser injustos! Però algú ha ajudat i molt a desbrossar el camí, s’ha posat al davant i se l’ha jugat quan podia haver anat fent la viu-viu i estalviar-se molts mals de cap.


Semblaria ridícul i costaria de creure que qui només ha obtingut tres-cents mil vots condicioni a qui n’ha tret més d’un milió sis-cents mil, i en canvi és això el que està succeint. Passa en un moment clau per a la història de Catalunya. Diuen, els de la CUP, que cal canviar de capità del vaixell, que cal ampliar horitzons cap a l’esquerra. Semblen menystenir tot el gruix social que ha arrossegat aquest “capità” que ara diuen que no volen, encara que sigui per pilotar un vaixell al qual ells de moment no pensen pujar i que acomiadaran des de port, però al que assignaran la singladura més compromesa i difícil possible.


Diuen, la gent de la CUP, volen ampliar horitzons per l’Esquerra i de terreny certament en tenen molt per córrer, almenys en teoria. El darrer míting abans de les eleccions del 27S el van fer al barri de LLefià de Badalona on van aplegar uns milers de persones suposo que vinguts d’arreu menys del barri. Dic vinguts d’arreu perquè a aquell barri només va obtenir 953 vots sobre un total de 23.117 emesos, o el que és el mateix un 4,1%. Barri on les tres primeres forces van ser PP, C’s i PSC que van aplegar 15.646 vots o sigui el 67,68%. CSQEP un 13,12% i JuntsXSi un 11,59%.


Tanmateix, com dèiem, que hi ha molt terreny a córrer per l’esquerra, però és un camí per obrir i desbrossar i no serà fàcil, determinades actituds no garanteixen aquest creixement. En canvi si que és molt més fàcil que s’instal·li el desencís, el desànim, en el gruix dels votants independentistes que ocupen un ampli espectre d'esquerra a dreta i que han fet confiança en JuntsxSI saben que Mas era el candidat a la Presidència.


No poder formar Govern perquè una minoria s’encapritxi de vetar al President Mas, perquè 300.000 vots s’imposin a 1.620.000, no semblaria lògic i potser acabarà essent així. Això pot provocar que anem a eleccions al mes de març i el resultat pot ser molt incert. La situació en què ens hi afrontarem no serà la mateixa del 27S. Entremig hi haurà hagut les generals espanyoles i els ànims de molta gent hauran decaigut. Potser fins i tot alguna formació, depenent de com li hagi anat el 20D, no voldrà repetir la fórmula de JuntsXSi.


No sé, a hores d’ara, que en pensen de tot plegat les Entitats sobiranistes . Entitats sobiranistes que van mantenir una pulcra i asèptica posició intermèdia demanant els vots per la independència a qualsevol de les dues formacions el passat 27S. Ara davant el possible fracàs, davant la possible ensulsiada, no veig que això ho puguin ajudar a arreglar amb una manifestació, com sembla que algú diu, que ja es preparà demanant unitat. No s’arregla la situació enrasant i igualant a les dues parts. No es pot continuar, davant l’atzucac, mantenint una pulcra posició de neutralitat, perquè amb això estem donant validesa a qui pretén donar un “cop d’estat” a l’independentisme, imposant el desig d’una minoria per sobre de la gran majoria d’independentistes. La CUP s’ha posat en un carreró sense sortida i de retruc ens hi ha posat a tots! Ni volen governar, ni volen deixar governar, volen mediatitzar l’acció del govern i imposar qui governa. Volen que altres donin la cara, que afrontin els riscos que ells no volen afrontar. No seran ells els encalçats, de moment, per la declaració aprovada dilluns, en tot cas el Govern en funcions i gent de la Mesa, en la que recordem tampoc hi participen.


Ens podem passar tres-cents anys més així, però de ben segur que la CUP no creixerà a Llefià sinó esdevenim independents. Possiblement, si tot fracassa, en poc temps, un parell o tres generacions a tot estirar, estiguem minoritzats com els occitans, oblidats de tothom! Estarem amb una dotzena de “calandretes” on uns quants romàntics portin a aprendre el català als seus fills. Aquests, si no defalleixen i l’aprenen, algun dia podran llegir en algun polsegós diari en alguna hemeroteca que tot se’n va anar en orris perquè una minoria es va entossudir a fer passar per “l’aro” a la majoria d’independentistes i va sacrificar, amb la consegüent alegria del Govern espanyol, a qui havia estat el líder de la revolta catalana.


11 novembre 2015


Nota. Estic disposat a menjar-me amb patates tot el que aquí he dit si finalment es troba els desllorigador, o sia, si la CUP cedeix. No em val si algú sacrifica a en Mas, eh!