L'escapçament segons Soraya

Estic indignat encara per les paraules de Sáenz de Santamaria. Ja sé que aquestes alçades no m'hauria d'estranyar pas de res! La Vice-presidenta del Govern espanyol s'ha vanagloriat d'haver escapçat els partits independentistes. No, no havia estat la Justícia tan independent que ella mateixa i els membres del seu "Gobierno" ens han volgut sempre vendre. Ha estat fet a dictat seu, del seu President ens diu, cosa que tots ja sabíem, malgrat el "camuflatge" legalista. Ho han fet teixint una teranyina fent servir el Tribunal Constitucional, la Fiscalia general de l'Estat, El Suprem, l'Audiència Nacional, Però no oblidem que finalment tot ha estat possible gràcies al silenci còmplice de molts, i al col·laboracionisme actiu de tants d'altres; intel·lectuals, mitjans de comunicació i partits polítics de tot l'espectre de l'Estat espanyol, alguns també d'aquí de Catalunya.

Tot plegat, aquest "escapçament, s'ha fet mitjançant l'esbiaixada interpretació que el "Gobierno" fa de la Constitució. Constitució que cada cop s'assembla més a les taules de la Llei que Moisès va baixar del Sinaí. Han retorçat tant la Llei, han utilitzat la Justícia de manera tan barroera que l'altre dia algú s'atrevia a dir que "la Llei estava per sobre dels desitjos personals". Vés a saber que entenen per desitjos personals, la Llibertat potser? El que de cap de les maneres és poc acceptar és que la Llei estigui, en cap cas, per sobre de la legitimitat, però em sembla que els costa entendre aquest matís.

L'Estat espanyol funciona encara de manera inquisitorial. Funciona no pas mitjançant la Llei. Funciona sobre una "Doctrina" que els permet interpretar la Llei segons el seu desig. L'Estat ens diu que el que es fa, malgrat no estar contemplat al codi penal com és el cas del Referèndum, no es pot fer, perquè fer-ho és un acte de desobediència! L'Estat, quan es pensa que ha estat massa condescendent, massa lax, utilitza la "Doctrina"; com el cas de l'Estatut recorregut el 2006 i retallat 2010, malgrat haver estat aprovat pel Parlament català, El Parlament espanyol i votat en referèndum pels catalans. L'Estat té reassegurances que li permeten, sense actuar directament des de l'Executiu o fins i tot el legislatiu, reencaminar i rectificar a discreció. Aquestes reassegurances es diuen Tribunal Constitucional i Fiscalia General de l'Estat.

No eren els Reis, ni tan sols els governants de rang inferior, els que enviaven a la foguera a les bruixes i els heretges ho feia el Tribunal de la Santa Inquisició. Parlem de no fa pas tants segles. Malgrat tot, malgrat ser la Inquisició la mà judicadora i executora, era el Rei qui es vanagloriava de ser, entre totes les monarquies, sa Catòlica Majestat; gràcies precisament a la doctrinària actuació de la Inquisició, a la qual permetia fer i desfer, però sempre en benefici propi i com a garant del seu poder. No fa pas tants anys vam viure un "revival" per convertir-nos en la "Reserva espiritual de Occidente". "Reserva" de la qual, malgrat haver canviat les aparences -"l'etiquetatge"-, sembla que encara no s'ha esgotat "l'anyada".

Dijous anem a unes eleccions que no són legítimes, fins i tot segons diuen els entesos són il·legals. S'han passat pel forro la seva pròpia Constitució aplicant un article 155 no desenvolupat i també l'Estatut de Catalunya, que recordem que en l'àmbit estatal té rang de Llei orgànica. Així ho ha fet saber, també, el Consell de Garanties Estatutàries a les hores que un munt de juristes.

Bo i així, malgrat haver escapçat els partits independentistes que formaven part del Govern, aquests es presenten a aquestes eleccions il·legals, amb líders a la presó i d'altres, inclòs el President de la Generalitat, a l'exili. Un exili que ha permès continuar fent visible la figura del President i donar una certa continuïtat i molta notorietat, sobretot a escala internacional, cosa que segurament fa que des del "Gobierno" treguin foc pels queixals. Puc entendre el nerviosisme quasi histriònic de Soraya, cosa per altra banda habitual en campanya electoral quan algú s'ensuma que les coses no sortiran com havien previst. Han fet el ridícul internacional demanant l'extradició del President Puigdemont i després retirant la demanda; clar que això sembla que no ho deuen haver fet pas ells directament, oi? 

Possiblement aquests nervis també es deguin al fet que el partit que governa a Espanya pugui quedar últim a les eleccions de dijous i la defensa del nacionalisme espanyol a Catalunya quedarà, doncs, en mans d'altres partits, entre ells Ciudadanos. Això els pot passar factura en l'àmbit estatal a la gent del PP, però no pas a l'Estat espanyol, als que manen de sempre. Per això, perquè el PP està molt cremat a Catalunya, promocionen i financen "una altra marca".

El pròxim dia 21 al vespre, Soraya, Mariano, la gent del PP, però també tot el conglomerat que s'anomena constitucionalista, però que en realitat és el nacionalisme espanyol de sempre abassegador i excloent, escurarà la cassola. Ho faran sumant als seus vots, els dels Comuns, els dels Pacma, i "tuttí quanti" es presenti, malgrat que no tregui representació parlamentària, així com els vots nuls i els vots en blanc. Ho faran per tal d'intentar demostrar que els seus actes han tingut com a premi un fruit. "Fruit" que ens voldran vendre, ja ho feia Soraya a la intervenció que comentàvem al principi, com la derrota de l'independentisme. Ho faran malgrat tots els constitucionalistes, Comuns inclosos, no arribin a sumar majoria d'escons.

Altrament, si JxCatalunya, ERC i la CUP ni tan sols sumen majoria parlamentària, si el dia 21 no podem vèncer, ens esperen anys de resistència, davant un Estat venjatiu que no ens perdonarà res. El que deia l'altre dia la Soraya, no tant pel que deia, sinó pel to en què ho deia, pot ser premonitori d'un llarg temps d'exili interior per a molts catalans o quelcom pitjor. Però també seran temps difícils per a molts ciutadans de Catalunya als que els faran creure que han guanyat. En realitat, si això passa, hauran guanyat els de sempre i a aquests el que els passí als ciutadans de Catalunya independentistes o unionistes els importa un carall.

18 de desembre 2017