L’expresident Pujol torna a prodigar-se als mitjans ara que s’acosten les eleccions, no deixa de ser el gran patró de Convergència! “Males llengües” diuen que Convergència funciona com un negoci familiar; l’amo, el fill de l’amo i el gerent.
Fa un parell de dies ens parlava de l’Espriu , d’en Vicenç Vives i d’ell mateix, de la idea de l’encaix de Catalunya a Espanya. Com ajudant a modernitzar i democratitzar Espanya Catalunya mantindria la seva identitat i podríem conviure dins del mateix Estat.
Ens deia que potser havia estat un error d’apreciació. Pujol, amb la perspectiva del temps, reconeix entre dents que es va equivocar, però no ho reconeix obertament o, com a mínim, no dona la solució que hi posi remei.
En el diari “Avui” ens obsequia amb una llarga entrevista i entre altres coses ens ve a dir que abans que la independència el que cal és treure Catalunya del sot. Darrerament el veig molt per terra al nostre expresident, fa uns mesos ens parlava del noi del clot, ara ens parla del sot.
El nostre expresident ens dona una de tèbia i una de fresqueta, no una de calenta i una de freda, perquè en tot cas, com sempre, juga amb la necessària dosi d’ambigüitat. No acaba de dir les coses clares del tot.
Parla de cohesió social sense adonar-se que desprès de tants anys d’espoli no ens quedarà societat. Sense societat no hi ha “social”. Com pot haver cohesió social si el país cada cop està més empobrit?
I és que Catalunya funciona com una colònia, no dic pas res de nou. A les antigues colònies europees es varen construir infraestructures que mai es van renovar ni desenvolupar. Inclús, després de la independència d’aquelles colònies algunes d’aquestes infraestructures han funcionat durant molts anys. N’hi ha prou per continuar espoliant-los, ara per mitja d’empreses multinacionals, només cal mantenir contents i amb prebendes als capitostos locals.
Això mateix és el que ens està passant a Catalunya. Es manté contents i amb prebendes a una sèrie de polítics i mentre es pot continuar xuclant de Catalunya. No cal fer inversions en noves infraestructures a “la colònia” mentre aquestes aguantin lo suficient per continuar espoliant.
Si senyor Pujol! Cal treure a Catalunya del sot on som. Del sot on aquells que equivocadament creien en l’encaix amb Espanya ens hi han anat enterrant al llarg de trenta anys, de tant voler-nos encaixar.
Només hi ha un parell de solucions per treure’ns del sot, una és la independència i una altra és la regeneració política. Sense totes dues no ens en sortirem.
Com a les ex colònies , que varen aconseguir la independència, però que no varen regenerar els mecanismes de poder viciats, heretats del colonialisme, no ens en sortirem! Fins i tot arribant a ser independents, sense regeneració política no ens en sortirem!
Espanya no canviarà! La solució passa en primer lloc per la independència, la regeneració política és feina de molts i caldrà abordar-la des del nou Estat de forma immediata, les noves Lleis hauran de ser molt concises en aquest aspecte.
Senyor Pujol, sigui realista, tots sabem que si vostè marca el camí possiblement molta gent seguirà, només ha de dir-ho! No continueu jugant amb l’ambigüitat,! Si-us-plau!
Amb la independència no tot seran “flors i violes”. Haurem de reconstruir el país. Sí! Reconstruir-lo! Perquè amb el dèficit d’infraestructures que patim és com si el tinguéssim arrasat.
A Espanya ho tenen més bé, amb l’ajut del nostres cèntims ho tenen tot a punt, només han de canviar de xip i posar-se “funcionar”.
Podem sortir del sot senyor Pujol! Digui’ns de debò de la única manera que és pot fer! Segur que molta gent el creurà i així ens ajudarà i prestarà un gran servei al nostre País.
22 d’agost de 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada