Ja hi tornem a ser! Ja em torna a pujar la mosca al nas! Avui les declaracions, difoses per TV3, del flamant director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, m’han fet la impressió que algú ens la vol tornar a fotre doblegada.
Resulta, ha dit el senyor Pepe Serra, que cal promocionar el Museu, però que amb el nom MNAC no es va enlloc. Que la gent no l’identifica, que ningú no sap que vol dir. Ha posat com a exemple la “National Gallery” que tothom identifica amb Londres o Washington. Bé, s’ha buscat un exemple a la mida dels seus desitjos. Jo n’hi posaria un altre, ja que aparentment amb el nom de MOMA semblaria que tampoc és va enlloc i en canvi. O sia, que arguments o simplement intentar portar l’agua al propi molí no sembla difícil.
Diu aquest senyor, també ho podem llegir avui al “Periodico”, que no es pot renunciar a la marca Barcelona. Que cal canviar el nom. Ja ho va avançar el passat mes de maig en una conferència al “Círculo Ecuestre”. Li sembla redundant repetir Catalunya, si ja es diu Nacional. Veiem, llavors es podria dir Museu Nacional de Barcelona. Els turistes, els visitants, que semblen ser els beneficiaris de la mesura continuarien anant despistats, ja que, nacional, però de quina nació? De Espanya?
Segons Pepe Serra el Museu ha de tenir més relació amb la ciutadania i ser socialment més present, que els cal explicar-se millor. Doncs vinga! Animis! Ja ho sabem que és una feinada, però què es pensava que això de dirigir un museu era una moma? Comenci per promocionar el museu, per exemple com a MNAC de Barcelona si així li agrada. Però no intenti ocultar el nom del nostre país.
Com deia, ja hi tornem a ser. En els primers anys de la democràcia va haver algú que ens va voler fer creure en quelcom en que no creia ningú a Europa, l’Europa de les regions. Fins i tot nosaltres érem una regió, un dels quatre motors d’Europa. En contraposició va haver-hi un senyor molt simpàtic que va dir que l’Europa havia de ser l’Europa de les ciutats. Ara el que he sentit m’ha fet recordar aquells ridículs episodis.
En el fons, encara és subjacent en ambients de la societat barcelonina, aquest esperit “pseudoprogresista”, d’un cosmopolitanisme universal tou com un flam, amb el que es pensen que queden la mar de bé amb tothom. Per aquesta “beautiful people o gauche divine”, com més us estimeu, la marca Barcelona ho és tot , procurant amagar o disimular, sempre que sigui possible, que és el cap i casal d’un país amb història pròpia, Catalunya.
El Museu senyor Pepe Serra és Nacional, és d’Art i és de Catalunya. Està a la capital d’aquest país que és diu Barcelona. Compte! Estem parlant de una capital no d’una marca!
O sia, que com que suposo que disposa d’un bon sou, té una bona eina –el museu-, compleixi amb la seva comesa arremanguis a promocionar-lo. Si vol faci l’èmfasi que vulgui en Barcelona, però no dilueixi de cap de les maneres la nostra identitat nacional catalana.
10 d’agost de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada