"Ya está bien de pretender más asimetrías de las que ya a lo largo de toda la historia de la democracia, y antes incluso, se ha tenido en beneficio de los catalanes", ha sentenciado Diego. – President de Cantabria- 1 d’agost de 2012, referint-se a Catalunya.
Ja està bé d’aguantar més les tonteries que ens diuen des de les Espanyes. A les que qualsevol “mindundi”, amb tot el carinyo, ara s’hi apunta.
I tant que en patim d’asimetries!
La primera asimetria és que en una mateixa taula a discutir/escoltar/negociar amb el govern espanyol s’hi assegui , en igualtat de condicions, el representant enviat per aquest senyor amb l’enviat del govern de Catalunya.
També es asimètric l’espoli fiscal que patim a Catalunya, en comparança amb comunitats netament receptores de fons com pot ser Cantabria.
L’altre asimetria és que la Constitució espanyola no permeti unió entre comunitats, això està pensat perquè Euskadi no es posi d’acord amb Navarra i que Catalunya tampoc ho faci amb València i les Illes. Pel que fa a autonomies com Cantabria no hi ha perill, sempre actuaran com a segones marques d’Espanya.
Aquest, el cafè per a tots, va ser l’altre engany de la transició, deixar en peu d’igualtat Cantabria amb Catalunya. Crear autonomies que ningú havia demanat només va servir per aigualir la nostra i la d’Euskadi, fins i tot, potser la de Galicia.
Una altre asimetria és que cada cop que agafem el cotxe ens hàgim de gratar la butxaca per pagar peatges, cosa que ells no fan. Ja no parlem d’euro per recepta, els cèntims afegits als combustibles per la sanitat o les retallades catalanes, pioneres a l’Estat, de les quals ells encara ni s’han adonat.
També es asimètric que encara, en ple segle XXI, a molts llocs de Cantabria sigui habitual veure retrats d’en Franco o carrers amb els noms dels capitostos de l’aixecament militar. En aquest aspecte l’asimetria ens dignifica.
És asimètric que a la resta de l’Estat i molts cops, fins i tot, a casa nostra, siguem tractats com a ciutadans de segona pel que fa als nostres drets lingüístics, mentre qualsevol càntabre pot venir a Catalunya i exigir els seus.
Asimètric és que una T10 tres zones costi a Madrid la meitat del que costa a Catalunya, mentre les inversions en transports i comunicacions allà es multipliquen i aquí resten paralitzades, petrificades mentre les infraestructures són antediluvianes. El nivell d’inversions a Catalunya, per part de l’Estat, és el mateix que les potencies colonials feien a les colònies just abans de donar-los la independència, potser fins i tot menys! Perquè aquí, a més, sembla que amb Catalunya s’hi acarnissin. Només cal veure els trens de rodalies, una altra presa de pèl que hem patit.
No sé si és gaire simètric que amb els meus impostos es pagui el “Instituto Cervantes” al mateix temps que es qüestiona qualsevol inversió o acció en defensa del català. Que amb diner públic es subvencionin o mantinguin cadenes de televisió en castellà i que es pretengui privatitzar o suprimer les de RTVC.
A vegades les asimetries són més subtils, però tant o més letals, com les polítiques espanyoles que beneficien a les grans empreses en perjudicis de les “pymes” que formen el teixit industrial majoritari de Catalunya. Grans empreses que en els seus temps han estat públiques, creades amb els nostres impostos, per després privatitza-les en benefici o per col•locar els “amiguetes”.
Asimètric és que Europa-Press faci d’amplificador del senyor president de Cantabria i amagui als espanyols que Catalunya s’ha endeutat per poder donar serveis als seus ciutadans mentre ajudava a pagar, amb els impostos de la seva població, els de la resta d’Espanya. Això ha estat així any darrera any, en democràcia i abans.
Per tant, que no pateixi el Sr. Diego. No volem més asimetries, ans al contrari, ens agradaria patir les seves i si això no és possible que ens deixin fer el nostre camí i no els emprenyarem ni pertorbarem més.
1 d’agost de 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada