5 de novembre del 2016

La Polla Blava



Si algú que pateix confusió o dislèxia de vocabulari i ha cregut que polla és igual a cigala aquest post l'interessarà ben poc. No, evidentment, no parlarem de l'òrgan masculí dels barrufets ni d'un penis congestionat ,sildenafilat , enviagrat en excés. Avui parlem d'un ocell, no d'aquell ocellet, no, parlem d'un ocell de debò!

La Polla Blava –Porphyrio porphyrio- nom científic, que es refereix al pigment porpra. La porpra, els vestits d'aquest color, eren signe de distinció i autoritat imperial a l'antiga Roma. La paraula porpra, en algun dels seus mots derivats, com porfirogeneta, fa referència a algú que ha nascut en la noblesa. Doncs bé la Polla Blava, que avui ens ocupa, rep aquest nom pel seu color més aviat porpra que blau, tonalitat que pot variar una mica segons la part del cos, l'edat – els exemplars joves tenen un blau més apagat i tons grisosos-, l'època de l'any, el lloc geogràfic i l'hàbitat.

La Polla Blava és coneguda també com a Gall de Mar. A València és anomenada "Gall de Canyar" i a Mallorca "Gall Faver". És un ocell curiós i més aviat gran, cap als 50 cm de llargada. Com hem dit de color porpra blavós tot el cos, menys la part de sota de la cua que és blanca. Posseeix unes potes vermelloses que poden arribar a semblar desproporcionades, però que li permeten moure's fiablement sobre la superfície inestable dels canyars i subjectar les tiges de les quals s'alimenta. El bec, gruixut i potent, és vermell, el mateix color que té la placa que té a continuació i per sobre del mateix. Els ulls tenen, així mateix, un iris vermell. Pot volar (*), i encara que expliquen que rarament neda, ja que viu la major part del temps amagada entre les canyes i joncs, l'he pogut veure nedant tranquil·lament. A vegades fa corredisses rapides entre les zones dels canyers i on nia, sense donar massa temps a distingir si utilitza les seves llargues potes per córrer o nedar, o una mica de totes dues coses alhora.

Exemplar adult ensenyat a un de jove


Els exemplars joves, algun podem veure a les fotos, encara no tenen, com ja hem dit abans, la coloració dels adults. Els progenitors supervisen i ensenyen a les cries i exemplars joves, fins i tot quan aquests ja quasi atenyen la mida dels adults. Viu amagada als canyers, on nia, abandona rarament aquest hàbitat, com a mínim se n'allunya ben poc. Antigament va ser molt abundant, però durant bona part de la segona meitat del segle passat se la va considerar pràcticament extingida a Catalunya, València i les Illes.



Aquesta excepcionalitat, aquesta minsa abundància, ha estat durant molt temps una de les singularitats d'aquest ocell, en l'ampli sentit de la paraula. Durant molts anys, entre els  cinquanta i seixanta del segle passat, es magnificava l'observació d'un d'aquests rars exemplars i es datava el lloc de l'observació, quasi com a cosa excepcional (1). A la Mediterrània Occidental es troba al Marroc, Tunísia, Sardenya, Andalusia, i a llocs concrets dels Països Catalans.

Va ser introduïda de nou a finals dels anys vuitanta i principi dels noranta del segle passat a la zona dels aiguamolls de l'Empordà, també a l'Albufera de València i a la de Mallorca. Més recentment ha colonitzat zones del Delta de l'Ebre on sembla que està prosperant. (2). És allà  on l'he pogut observar en tres llocs diferents i fotografiar-la.



Segons comenten en algunes observacions més detallades, que les que ha pogut fer aquest servidor, quan són joves conserven una espècie d'ungla a l'extrem de l'ala, herència de quan fa milions d'anys eren rèptils. Aquesta ungla podria ser utilitzada, en els exemplars joves, per ajudar-se a mantenir l'equilibri, subjectant-se a joncs i canyes.

5 de novembre de 2016

(*)

De fet l'he pogut veure fent vols de fins i tot més de cinquanta metres




(1) Història Natural dels Paisos Catalans Volum 12, pag 168 - Enciclopèdia Catalana 1986-
      Els Ocells de les terres Catalanes - Joaquim Maluquer i Sostres- pag 228  -Editorial Barcino 1981-
(2) Catàleg dels ocells dels Països Catalans , Jordi Clavell, pag 92/93  -Lynx Edicions 2002-

    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada