Mataró, ciutat morta?

Un parell de coses m'han cridat l'atenció darrerament sobre el meu poble. La primera, de fa uns dies, que he vist un parell de fotografies, a les xarxes socials, dels busos que enllacen amb Barcelona i amb la Universitat Autònoma. Gent dreta o asseguda al corredor central del bus. Uns busos que fan el trajecte per autopista. La segona, avui he tingut ocasió de gaudir d'un viatge d'anada i tornada a un polígon industrial situat entre Granollers i Montornès del Vallès. Dic gaudir, perquè per sort no l'he de fer cada dia.

A dos quarts de vuit del matí els accessos al túnel de Parpers, en direcció a Granollers es col·lapsen, sembla que una estona més tard és pitjor i que es manté durant força estona, cosa que he pogut comprovar al viatge de tornada molt més relaxat, poca gent venia cap a Mataró i si alguns venien, en aquesta direcció, acabaven prenent el camí de Barcelona. Un trajecte d'en prou feines quelcom més d'una vintena de quilòmetres es converteix en un petit "calvari" per qui el fa cada dia. Com és que aquesta autopista, la C-60, que enllaça dues poblacions mitjanes/grans de Catalunya, Granollers i Mataró, es col·lapsa d'aquesta manera? Estem, clar, parlant d'un enllaç, amb l'autopista AP-7. Autopista que avui precisament també estava totalment embossada, durant una dotzena de quilòmetres. Ho estava en direcció sud per un accident prop on hi ha la divisòria amb l'accés a Barcelona un mica més enllà de Granollers. Lloc incidental habitual segons em diuen, llegiu punt negre.

Quanta gent del meu poble treballa fora? Per tant, quanta es veu obligada a desplaçar-se cada dia, habitualment amb vehicle propi? Hi ha alguna estadística de la gent que resideix a Mataró, però que treballa fora? Se saben les distàncies del desplaçament? Hi ha comparatives amb altres ciutats de Catalunya? És Mataró, la vuitena ciutat més habitada de Catalunya, el "dormitori" més gran de comarques?

Mataró, deixant de banda les ciutats de la zona metropolitana de Barcelona, és la ciutat amb més habitants per quilòmetre quadrat, per sobre de Sabadell, Terrassa, Tarragona, Lleida que tenen un nombre total superior d'habitants. Com hem arribat fins a aquests extrems?

Té Mataró la importància que li correspondria pel seu nombre d'habitants? O és una ciutat morta? S'ha sabut posicionar Mataró durant els darrers 40 anys? Jo m'atreviria a dir que no.

Mataró fins a la crisi del tèxtil, a la segona meitat dels setanta del segle XX, era una ciutat força industrialitzada. Majoritàriament la gent vivia i treballava a Mataró. S'han fet els deures durant aquests quaranta anys? Les autoritats locals han estat a l'altura? Jo em tornaria a atrevir a dir que no. Als aparents i no tan aparents resultats ens podríem remetre.

Mataró, té un "Tecnocampus", de fa pocs anys, on es cursen estudis universitaris, però no té una Universitat pròpiament dita. La proximitat a Barcelona ens ha "matat" moltes oportunitats, però potser no és la causa principal. Té Mataró algun equip esportiu a l'elit? Sí, ara algú em parlarà dels Capgrossos. També podríem parlar de les noies del waterpolo, cert, però possiblement s'ho deuen haver fet bastant soletes i a costa de sacrificis. Tenim a Mataró, al seu terme, alguna indústria puntera de referència? HI ha quelcom més enllà de polígons on sembla haver-hi més magatzems que indústries, més serveis que no pas producció? Durant els darrers 25 anys l'empresa més important de Mataró era la seva Caixa d'Estalvis ara ja desapareguda, fa sis anys, i tampoc era una empresa d'economia productiva pròpiament dita.

Mataró, la seva economia és bàsicament de serveis i per tirar endavant una ciutat, un país, cal economia productiva, una economia productiva que és fora de Mataró, per això la gent, molta, cada matí, pren els trens de rodalia o el bus cap a Barcelona. Si és que no prenen directament el cotxe, principalment si s'ha de desplaçar cap a la zona del Vallès. Les autoritats posturegen amb el tema de la contaminació, amb la reducció de la contaminació, amb l'ús dels serveis públics de transport, però és això, simplement "postureig". Hi ha a cas bones combinacions de transport públic per anar als polígons industrials? Que costaria tenir-los, tenint en compte que s'utilitzarien bàsicament en hores punta. Ja no cal ni parlar del servei de Rodalies, oi?

Al meu poble, possiblement, s'ha apostat malament. Alguna responsabilitat deuen tenir les seves autoritats municipals al llarg de tants anys. Vistos els resultats semblaria que han estat més entestades en el creixement vegetatiu de la ciutat, en superar un nombre determinat d'habitants, que no pas en potenciar els llocs de treball, suficients i de qualitat. No hi ha hagut cap estratègia per tenir la gent lligada al seu propi territori. Vistos els resultats es devia apostar, o triar si va ser una opció ideològica, per una ciutat de serveis en lloc d'una ciutat d'indústries. Per una ciutat de residents contribuents en lloc d'una ciutat de treballadors i d'empresaris. Ara es parla d'emprenedoria, i algú potser es pensa que amb alguns coworkings i amb algun "viver" d'empreses ja ha complert.

Malgrat tot, aparentment, ens ha quedat un Mataró més o menys endreçat. Malgrat que s'han fet distribucions que no semblen, vistes ara, massa lògiques. Zones poligonals a l'entrada de Mataró, on hagueren estat més bé habitatges i zones residencials costerudes en antigues vinyes. Caldria saber per què es va fer així. Algú dirà que es va fer per lligar els barris. Algú malpensat es preguntarà de qui eren uns i altres terrenys. En definitiva un tema, per si algú té mitjans per saber-ho i ganes, que ho dubto, per anar fent punxa al llapis.

Ara Mataró no és una localitat "productiva", amb els inconvenients que hem comentat. Sense producció, sense creació de riquesa, no anem enlloc. Sense inversions en infraestructures i en comunicacions, tampoc. Alguns, de visió ideològicament esbiaixada, malgrat ésser agnòstics o directament ateus, semblen creure en el manà que cau del cel. Magnifiquen la despesa social, naturalment necessària, però els provoca urticària, tan sols parlar-ne, el món de la producció i els negocis. Per això, també per les moltes necessitats socials, els pressupostos de Catalunya, també els de molts ajuntaments, tenen un marcat caire social. Mentre el marge de disponibilitat econòmica per a la creació d'infraestructures s'aprima. Infraestructures que ja veiem que l'Estat tampoc no fa. Infraestructures necessàries perquè "la mamella segueixi rajant" i el país prosperant. Per tot plegat, molta gent del meu poble continuarà perdent els nervis i el temps fent trajectes de casa a la feina i de la feina a la casa en vies de comunicació que són cada dia que passa menys adequades. Mentre, algú continuarà parlant, omplint-se la boca, de conciliació de la vida laboral i familiar. Són molts cops els mateixos que semblen no voler adonar-se "d'on surten les misses".

1 de desembre 2016