Volia posar de títol "Els miserables", però ja està molt suat, amb el permís o no de Victor Hugo. Els tres dies que portem de judici estan deixant testimonis "originals" i imatges curioses, dic curioses per no dir preocupants.
Com ja se sap ni el President Mas, ni la Vicepresidenta Ortega ni la Consellera Rigau, van respondre a les preguntes del fiscal ni a les de l'acusació popular. L'acusació particular, més que no pas popular, no va intervenir, però sí que sembla que tenia dret a tenir públic a la sala. Per tant, aquesta acusació popular que no eren altres que "Manos límpias" i dos sindicats policials (SPP i UFP), ignoro si en el seu dia van obeir ordres del ministre Fernández o de l'Àngel Marcelo, van fer seguir "invitacions". Cal recordar que "Manos límpias" és un sindicat de funcionaris que ha estat acusat d'extorsionar entitats bancàries, en el conegut com a cas Ausbanc, cosa que va comportar la detenció de la seva cúpula i fins i tot de l'advocada que havia presentat la denúncia contra Mas. Doncs bé, aquesta acusació particular va convidar a dos membres de "Libres e Iguales": Cayetana Alvarez de Toledo i Arcadi Espada. Podeu veure -consultant l'enllaç- el "magma" representatiu de "Libres e Iguales". El que sembla que serà, ja ho és segurament a hores d'ara, la nova eina, en substitució de "Manos Límpias", per anar contra el Procés.
Doncs bé, segons expliquen les cròniques periodístiques, els informadors, en general, van ser tractats de manera més o menys brusca per la policia -mossos d'esquadra-, caldria, si va ser així, demanar explicacions a la Conselleria d'Interior. Mentre els "convidats" eren tractats amb tots els miraments, fins al punt que es van permetre, segons sembla, fer fotos -cosa prohibida- durant el judici. Durant la declaració, es va poder veure en tot moment la cara llarga de Cayetana. A la sortida Cayetana Alvarez de Toledo es va permetre penjar les fotos fetes amb el mòbil, on es veia els 3 acusats sortint i sense que entre ells i "la fotògrafa" hi hagués ningú més. Si clar, ja ens suposem que la senyora Cayetana, no li estirarà els cabells a la Vicepresidenta Ortega, però, la veritat, no sembla seriós que els convidats, per molt convidats que siguin, puguin campar per on vulguin. No m'estendré en la ideologia de la senyora Álvarez de Toledo a la que el PP ja li semblava massa d'Esquerres. Tampoc vull entrar a comentar els estirabots del senyor Espada, que per ells mateixos es jutgen i delaten. Aquest home, que asseia just darrere el President, té, però, un posat un xic inquietant.
Però el que sí que queda clar, és que malgrat tractar-se del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no aparenta ser territori català, perquè aquest "territori" jurídicament sembla no existir, per molta Conselleria de Justícia que tingui la Generalitat. Malauradament El TSJC és una prova palpable del sotmetiment dels catalans. Per si algú d'aquests que a casa nostra s'omplen la boca amb la Llei encara és capaç d'ignorar-ho o mantenir el contrari, podem veure com el dia 6 ens va deixar unes imatges inequívoques. Semblava que Mas, Ortega i Rigau fossin al Bernabeu, mentre l'àrbit els amonestava, malgrat haver estat ells els receptors de la falta. Mentre que la premsa i mitjans de Madrid semblava fossin l'afició "merengue" que increpa i insulta als de la graderia dels seguidors de l'equip visitant - que en aquest cas es trobaven a les portes del TSJC-. Mentrestant la senyora Àlvarez de Toledo i el senyor Espada es trobaven com si fossin els convidats al "palco", al costat de les autoritats, of course!
Ahir va ser el torn de la intervenció com a testimoni d'un parell de gelosos inspectors de la Conselleria d'Ensenyament, un d'ells, ara ja jubilat, s'havia manifestat en el seu dia, segons es va poder veure a la premsa, contrari a la immersió, no cal fer més preguntes, oi? L'altre testimoni va ser el de la directora de l'Institut Pedraforca de l'Hospitalet. Per començar ha transcendit que quan algú li ha dit que ella era empleada de la Generalitat ha respost que "ella era funcionaria del Estado", tota una declaració de classe i de principis. Dolores Agenjo, segurament hauria d'escriure "doña", va ser l'única Directora d'Institut de tot Catalunya, de sis-cents que hi ha, que no va lliurar les claus per poder fer el procés participatiu. Aquesta senyora ha anat explicant que com a conseqüència de tot plegat, de les pressions a què va ser sotmesa, va haver de demanar la jubilació. Oblidant, sembla ser, que la sol·licitud de jubilació l'havia signat abans que es propiciés el procés participatiu del 9 de novembre de 2014. La senyora Agenjo que ha estat candidata de C's, tornem a topar amb el magma del qual abans parlàvem, ha aprofitat molt bé tot aquest temps i la seva "heroïcitat" per fer-se famosa i escriure un llibre -"S.O.S. Secuestrados por el nacionalismo"-. No us estranyi, doncs, que el seu proper desplaçament sigui en romeria als mitjans de Madrid i com no, també, a algun de més nostrat, sembla que ja ha estat a 8TV. Si tot el testimoniatge contra els encausats es basa en la militància anti- immersió d'aquests escassos testimonis, s'hauran de forçar molt les coses, des del TSJC, per complaure a la Fiscalia General de l'Estat, o potser diguem-ho clar, per complaure al Govern espanyol. Malgrat tot, des de la premsa, la de Madrid, ja hi ha qui ha escrit la sentència, "Marhuenda dixit", i això, clar, en cap cas és intentar forçar la Justícia, segur que no! Oi?
A qui també sembla que se li ha anat una mica l'olla, per no dir "que ha sacado los pies del tiesto", ha estat a l'ex-fiscal en cap de l'Audiència de Barcelona, ex militant del PSUC, ex-candidat d'ICV-EUiA i més recentment candidat de Podemos i Eurodiputat Electe el 2015, Carlos Jiménez Villarejo. Ha vingut a dir que la manifestació del dia 6 era quelcom com una cosa parafeixista. Què deuen tenir en el subconscient, tots plegats, aquests personatges coincideixen en això amb els de la dreta més espanyolista i més rància? El primer que els bé a la boca és la paraula nazi o en aquest cas feixista. Tot ho comparen amb això, els surt així de natural, com si sempre tinguessin aquests mots a la "pole position" del seu cervell, com si tot el que no coincideix amb el que ells creuen fos totalitarisme, no deuen pas tenir mirall a casa aquesta gent! Els surt així de natural. Preocupant de debò! Un apunt a afegir, el senyor Carlos Jimenez Villarejo és una persona que te concedida la Creu de Sant Jordi. La va rebre el 2010 en temps del Tripartit, malgrat que en el seu dia -1985- havia recomanat empresonar als membres de la Crida per defensar que els serveis de Renfe fossin en català.
Avui ha estat el Torn del debat del tema al Parlament, ho acabo de veure al Telenotícies, res de nou, els eslògans pastats i suats de l'Arrimades, sense suc ni bruc i els estirabots d'en Garcia Albiol. Per l'altra banda, les "ironies" del senyor Iceta, com sempre amb molta mala gaita, i els atacs d'ira i mala llet del representant del gremi d'enderrocs, el senyor Franco Rabell. S'han de tenir molts nassos perquè davant un Estat que té una valoració democràtica, vist des de fora, que deixa molt a desitjar, amb un Govern i el partit que els dóna suport podrits per la corrupció, pretenguin que els tres encausats es presentin a pit descobert davant el TSJC i s'immolin. Coi clar que s'han defensat, els han fet jugar una partida judicial forçada, doncs han de fer el possible per guanyar-la! Potser sí que aquest, la probable condemna per inhabilitació, és el somni més humit i indecent d'algun d'aquests rivals polítics que ara critiquen. Uns rivals que aprofitant l'avinentesa, volen treure's del mig a algú a qui seria molt difícil tombar a les urnes. Aquest és potser el motiu del nerviosisme de qui hipòcritament, si en Mas es cremés a lo "bonzo", encara traurien pit dient que ha estat víctima d'un govern poc democràtic, reaccionari i naturalment de dretes. El mateix faran, possiblement amb menys èmfasi, si l'inhabiliten, però mentrestant "patiran" uns dies.
8 de febrer de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada