Els experts diuen... Un informe indica...

Dues frases que semblen servir d'entrada per a garantir que el que es diu a continuació té una certa versemblança. Són les frases que, com una pòlissa en un document, donen fe de l'autenticitat del que es diu.

Tot és citar els experts o un informe i ja molta gent creu a ulls clucs el que a continuació es diu. Potser simplement és per la sensació que es crea que molts, finalment, acabin bevent a galet. Perquè no cal citar el nom de l'expert, es parla d'experts en genèric, tampoc cal citar les dades exactes de l'informe i, molts cops, ni qui l'ha fet. No es diu amb quina informació s'ha treballat, quins paràmetres han estat utilitzats, etc. Només cal dir la frase màgica, els experts diuen... o un informe indica... i, molts cops, ja ens trobem davant un dogma. Ja s'ha creat un estat d'opinió, sobretot si els diaris se'n fan ressò, ho publiquen, i més si surt als Telenotícies. Si el dogma s'escampa, és quasi impossible que es difongui qualsevol altre informe o opinió que contrasti amb la línia endegada.

Aquests darrers dies n'hi ha hagut dos que m'han cridat l'atenció, un de fa uns dies, un informe indicava que l'escalfament global es farà notar amb estius més calorosos. Que el nivell del mar en els darrers trenta anys ha pujat 10 centímetres – ni 8,7, ni 12,3, 10 centímetres ben rodonets- que tindrem més nits "tropicals", per damunt dels 20 graus, a les grans ciutats, etc. Aquest informe va sortir "calent", acabat de fer, mentre el país vivia entremig de temporals, de neu i marítims, amb temperatures considerablement baixes. Tant li fa!

L'altre més rebuscat, però amb el segell i la garantia de l'Obra Social de la Fundació "la Caixa" ens parlava dels episodis de contaminació i de com aquests afectaven el rendiment escolar. L'informe que va arribar a ser peça d'editorial en algun diari, ens parlava amb exactitud de les conseqüències que per al rendiment dels nostres infants pot tenir la contaminació atmosfèrica. Deia que "quan l'aire està més contaminat l'atenció dels estudiants disminueix" i "que l'excés de pol·lució altera la connectivitat cerebral dels escolars i la seva maduresa". Com que una de les primeres causes de fracàs escolar són les dificultats de concentració, ai las! Ja hem trobat un culpable que col·labora i fa possible aquest desori mental dels nostres infants. Afegeix, l'informe, que cal tenir en compte on es construeixen les escoles, cosa que ja es fa a Dinamarca, clar! Espero que, per pur sentit comú, cap tabalot prengui la decisió de construir una escola enmig la petroquímica de Tarragona! L'informe fins i tot precisa que entre els 7 i 9 anys és quan el cervell s'està formant i és més vulnerable. A L'estudi s'ha arribat a calcular el retard que la contaminació provoca en els menors. Aquest retard és equivalent a un mes, pel que fa a la millora de la capacitat de resposta que caldria esperar en nens d'aquestes edats. Tanta exactitud em meravella, perquè suposo que depèn del nivell de contaminació, del temps que s'està en la mateixa escola i a la mateixa aula – si l'aula dóna al carrer, amb més o menys trànsit, o a un pati interior i aquest si està arbrat o no- i, suposo, tota una altra sèrie de dades que se m'escapen. Tot aquest informe surt a redós de les restriccions que ara es volen establir a la zona metropolitana pel que fa a la circulació de vehicles.

Jo no sé quant li ha costat a la Caixa aquest informe, ni sé quin era l'objectiu d'aquest. Perquè si l'objectiu era aquest resultat que ens expliquen, només ha calgut vestir el sant! Recordo l'anècdota que fa molts anys vaig llegir respecte d'un reputat i conegut periodista. Aquest quan al matí arribava a la redacció del seu diari, anava al seu cap i li preguntava sobre quin tema calia escriure, quan li deien, la seva segona pregunta era: "A favor o en contra"?, doncs, això és el que passa massa cops amb els informes, que tenen un objectiu i un client que paga per un resultat més o menys concret.

La majoria de la gent, servidor entre ells, no té ni els coneixements, ni molts cops les dades, ni possiblement la capacitat per interpretar-les, per tant estem venuts! Els informes, un cop sabem qui els ha fet, qui els ha encarregat i qui els ha pagat, aquest seria el primer a tenir en compte, només haurien de ser orientatius. Indicatius, una mostra de tendències, que caldria contrastar amb informes que diferissin i que ens permetessin comparar i ponderar les conclusions dels uns i dels altres. Fins i tot, si fos possible, caldria tenir la possibilitat de verificar algunes de les dades. Elevar un informe a categoria de veritat absoluta i donar-li total credibilitat, d'entrada, és en el millor dels casos un error i en el pitjor, una burda manipulació dels estats d'opinió.

A aquests dos exemples dels que he parlat podríem afegir l'informe que Intermon/Oxfam feia sobre la distribució de la riquesa al Planeta - per si algú no ho sap, Oxfam també és una ONG "multinacional"-. . Oxfam ens deia que aquestes persones més riques del Planeta, que en els informes anteriors eren 80, en un altre informe van passar a 65 i ara tan sols eren 8, acumulaven la mateixa riquesa que el 50%per cent més pobre de la població mundial. Al cap de pocs dies, XavierSala-Martin feia notar, amb dades i explicant formes de càlcul, que aquestinforme era un simple bluf, per no dir un simple acte de propaganda.

Tornant a l'escalfament global, que parlàvem al principi. Jo no m'atreviria pas a negar-lo. Però hi ha estudis científics amb dades que ens indiquen que els darrers dos/tres mil anys hi ha hagut períodes més càlids i més freds. Concretament al segle XVII es va iniciar un període fred, una petita glaciació, que va fer baixar la temperatura del planeta durant més d'un segle. Possiblement d'aquesta època siguin moltes de les glaceres que ara estan en regressió. Pel que fa a la temperatura de les grans ciutats a les nits d'estiu, només cal que ens parem a pensar en la gran quantitat d'aires condicionats i sistemes de refrigeració que hi ha arreu i adonar-nos que tot el que refreden és a base d'un consum d'energia. Consum d'energia que al seu torn genera calor. D'aquí una de les raons de què la temperatura al centre de les grans ciutats sigui uns quants graus més elevada que la dels entorns.

Tot plegat, en una era en què disposem de molta informació i en molts casos a l'abast. Només ens caldria ser prudents i fer un petit esforç de recerca i contrast. Prudents en creure tot el que ens diuen, com a mínim posar-ho, de tant en tant, en quarantena. Malauradament, malgrat tot, molta gent vol certeses i coses en que creure i no sempre són prou primmirats. Vivim, però, en temps d'incertesa i confusió, on qui té els millors "informes i experts d'atura" pot acabar conduint el ramat cap on vulgui. El que aquí es diu val per tots el informes i totes les opinions dels experts.

3 de febrer de 2017