Una ferum que ho empastifa tot.

Deu ser aquesta onada de calor que ens té aclaparats. Una canícula avançada que ens deixa amb els ritmes vitals una mica sota mínims, amb poques ganes de fer res. Una xafogor que ens manté en un estat semi letàrgic que no ens permet sortir corrent davant tanta ferum. I si potser, simplement és que en tenim el nas tan ple que ja ens hi hem acostumat i molts ja ni s'adonen? De ser així seria una pena, però sobretot un gran risc!.

M'havia proposat estar una temporada sense escriure. Passar un temps de simple espectador, no en el sentit de contemplar i seguir el que passava sinó més aviat en el sentit expectant, esperant veure com es desenvolupaven els esdeveniments. Ara que ja tenim data i pregunta des de fa uns quants dies, sembla com si tot s'hagués accelerat de nou. Ara que el Govern que va obtenir la majoria del suport parlamentari a Catalunya ja ha complert una part  del què es va comprometre a les eleccions, ara potser toca, a tots plegats, estar preparats, sense dilacions i distraccions. Ara toca seguir a roda el que els nostres líders vagin encetant al llarg del camí, amb el suport, espero, de les organitzacions sobiranistes que caldrà que tornin a mobilitzar el personal.

Un cop feta aquesta disquisició personal, tornem a la ferum de la qual parlàvem al principi. Parlem d'aquesta pudor que tot ho empudega. D'aquest Estat i d'aquest estat de coses podrides que ens envolten. Avui mirar la premsa, un sol diari, en cap cas parlo dels "voceros" del poder central o de les seves dues principals sucursals catalanes, ja em fa rodar una mica el cap. Parlo de premsa més nostrada que a hores d'ara hauria de jugar un paper de convenciment, de donar i defensar arguments a favor de la Independència i que no ho fa. Obrir el diari i pujar-te la mosca al nas és tot una mateixa cosa. Veure a on arribat la premsa, els periodistes, els informadors i tornar a sentir de nou la ferum. A molts diaris ja només els salvem alguns dels seus articulistes que més d'un cop ens ajuden a reflexionar. Pel que fa als que signen les notícies algun dia caldrà parlar-ne. De moment sí que cal fer èmfasi en el seu acriticisme, els seus apriorismes i el que és pitjor els seus seguidismes. Qui coi controla les facultats de periodisme, a qui recomanen i col·loquen als mitjans? Als de la seva corda, possiblement! Almenys això és el que sembla!
.
Avui signat per David Miró, al diari ARA, podem llegir el titular: "Per què Portugal no vol una Catalunya Independent; una península dos estats és el lema de Lisboa". La notícia fa referència a una conversa, no pas una entrevista, amb el Vicepresident del grup del Partit Popular Europeu; Paulo Rangel. Després d'una petita part introductòria, "ensabonadora", per part de l'articulista, sobre el personatge fa referència al fet que aquest va treballar al bufet Cuatrecasas, Coi tu! Tota una referència! Després m'explicaré. Ens afegeix que el fet d'haver treballat en aquest bufet el fa coneixedor de la situació a Catalunya, i tant! Ens vénen a dir, en la notícia, que el senyor Rangel, que no ens expliquen que pertany a un partit que ara no governa pas a Portugal, sembla parlar ja no en nom del seu partit, sinó del seu país. Déu n'hi do! Ens continuen explicant que Portugal s'ha adaptat al seu paper d'estat perifèric i subordinat a Espanya i que, a parer seu - "El de Portugal naturalment" -, no cal debilitar a Espanya, ni la posició d'ambdós estats peninsulars amb un tercer i nou Estat. Tot això dit, així ho transmet l'informador, com a opinió comuna i fonamentada dels portuguesos. Finalment, aquí sí que he de "trencar una llança" a favor del periodista, quan arran d'una pregunta el senyor fa explícit que el senyor Rangel fuig d'estudi quan se li planteja un únic Estat Ibèric. Ho fa dient que ells no volen tornar a compartir Estat amb els castellans. Coi tu! Ells no però nosaltres a continuar aguantant! Renoi el portuguès!

Bé, pels que no estant al cas, el bufet Cuatrecasas, el seu capvisible, fins fa poc, Emili Cuatrecasas, és un dels factòtums del grup del "Puente Aereo". De tots aquells que aquí, com a Madrid les empreses de l'Ibex 35, viuen "a rebufo" de prebendes i del que dicta el B.O.E.

Tornant a la ferum del principi, al mateix diari avui podíem llegir que la fiscalia ara li vol canviar la condemna a presó a en Messi per una multa. Endevineu la causa, oi? Suposo que tots aquells que des de Madrid, el "ferumer" major del regne, van vilipendiar, estigmatitzar, riure's del cas Messi ara no els arriba la camisa al coll. Estan callats i acollonits pensant el que pot passar d'aplicar el mateix mesurador a CR-7. Com que ja sabem que el segon va "escaquejar" tres cops el del primer, en Messi, i durant més anys, multiplicant 7 mesos per 3 anys  a Messi, aviat, sense recordar la taula de multiplicar, us surt el que el pot passar a Cristiano Ronaldo, no? Ah! però que a ningú li passi pel cap robar en un supermercat que és la versió moderna de la gallina del Lute.

Podríem seguir amb exemples de corrupteles, de "vivales", d'aprofitats, de gent a la qual no li passarà mai res massa greu. Podríem omplir pàgines i ja ho sabeu tant o més bé que no pas jo i cal abundar-hi, ni avorrir-vos. A tall d'exemple al meu poble acaben de detenir al cap de la Policia Nacional per un afer de tràfec de drogues i au, anar-hi anant! I diu el portuguès que no volen compartir estat amb els castellans! Però que nosaltres hem d'aguantar, quins dellonsis!

En fi, és aquesta ferum d'un Estat en la que no hi ha separació de poders, que el que mana, legisla, jutja i sentència i en què quatre tot ho vagaregen i tot ho corrompen la que em té aclaparat, no pas la calor i la xafogor que avui fa.

24 de juny de 2017