Gentrificar

Avui m'he tornat a trobar amb el "paraulo" aquest, gentrificar! Els centres de les ciutats s'estan gentrificant; aquesta, més o menys i en aquest format, és una frase que es pot trobar en algun article periodístic. És una paraula que defineix i que sembla ja estar definida, cosa que  ajuda a passar de puntetes per sobre del contingut i el significat la notícia. Sembla allò de; com el problema ja està identificat i definit, ja no és tan un problema. Fan com quan jo dic "paraulo", per definir un mot que sembla de difícil comprensió, caricaturitzant-lo, menystenint-lo i rebaixant-lo de categoria; com per donar a entendre que no cal fer-li gaire cas, en aquest cas sí, però, que cal fer-ho.

Com que jo no vaig ser l'únic que va haver de fer-ho el primer cop que vaig veure el mot gentrificar, donem un cop d'ull a què vol dir. La paraula ens diuen ve de l'anglès, gentry que significa quelcom així com baixa noblesa., es fa servir per definir quan en la remodelació d'espais en les grans ciutats, es foragita la gent que hi acostumava a viure que és substituïda per gent de més gran poder adquisitiu. Es va fer servir per primer cop el 1964 per explicar el que en aquells moments passava a Londres.

Parlant en plata, gentrificar vol dir fer fora a la gent d'una zona, remodelar-lo i fer-lo "pujar de categoria" de manera que la gent que hi vagi a viure sigui d'un major poder adquisitiu, o simplement es vol fer que la zona es destini a negocis i despatxos. Pel camí algú, alguns, s'han fet la barba d'or o s'han cobert ben bé el ronyo. Recordo un viatge a Londres, deu fer quasi vint anys, quan el guia ens va fer notar que aquell carrer, que recordava "Baker Street", de casetes típiques, era d'un barri despoblat al vespre, es tractava d'una zona de negocis i oficines o no hi vivia pràcticament ningú.

Barcelona, més tard que altres ciutats, sobretot a partir del 1992, de manera lenta i inexorable, s'està gentrificant. El seu nombre d'habitants va a la baixa, de manera lenta però sense aturador. Des del 1980 el cens de Barcelona ha disminuït en quasi 300.000 persones. Perquè gentrificar vol dir apujar el preu dels immobles i apujar els lloguers, aquí està el negoci per si algú encara no s'havia adonat. A vegades es gentrifica amb el beneplàcit dels conciutadans: "Ja era hora que es reordenés aquesta part del barri". Aquesta part, perquè la que encara perviu s'està "guetitzant" en el més ample sentit de la paraula; més gent, en habitatges que cada cop són pitjors perquè es degraden. D'aquesta manera s'acaba convertint la zona en impenetrable, o això ens fan creure, a la gent que no hi viu. Resumint s'estan posant les condicions perquè en el futur també es pugui gentrificar.

La gent "gentrificada de sortida", que no d'entrada, els que han de marxar perquè ens entenguem, es desplacen cap a localitats de la corona metropolitana, una corona que cada cop és més gran. Allà de manera molt més subtil també s'està gentrificant, ja que també augmenta el preu dels lloguers i el preu dels immobles; per a benefici de ja sabeu qui. Per això no és gens estrany que algú s'hagi comprat una caseta adossada, per exemple a Palafolls i es desplaci cada dia 70 km només d'anada, o cosa que és equivalent que es passi entre dues i tres hores diàries en transport públic o a la carretera. Alguns gentrificats es passen un més a l'any, amb les seves 24 hores completes, anant i venint de la feina!

Però gentrificar, per a les classes més humils que no arriben a "gentry", que cada dia més estan essent foragitades la classe mitjana baixa si és que mai se n'han considerat l'únic drama no són inconvenients com els desplaçaments. En alguns casos gentrificar provoca d'entrada veritables drames personals. És el cas per exemple quan alguna empresa, l'anomenarem "Renueva y Reconstruye SA", que pot o no pertànyer a un fons d'inversió, més o menys voltor, compra tot un edifici al centre de la ciutat. Un edifici que tenia un amo i uns llogaters. Encara en queden alguns de renda antiga, els que ja no ho eren se'ls van rescindint els contractes de lloguer al seu venciment i els que són de renda antiga, si encara són vius, se'ls sotmet a un subtil setge. Com que a l'escala cada cop hi viu menys gent, "Renueva ...", oblida de fer certs manteniments o neteges, o els fa de manera més intermitent. Si, per exemple, s'espatlla l'ascensor, tot són pegues i la reparació es retarda una mica més del que seria normal... Així els que encara hi viuen pateixen incomoditats. Si s'afarten i poden acaben marxant, el drama més gran és quan no tenen mitjans per marxar. Mentrestant "Renueva..." intenta "convèncer" amb més bones o males maneres els llogaters resilients perquè marxin, el que provoca una "guerra civil"  entre "desgraciats"; aquells que per un sou de misèria fan de botxins i els que amb una pensió o sou de misèria i sense altres recursos no poden marxar. Mentre qui mou els fils espera, com ho fa el voltor, a què la despulla arribi al canyet.

Un cop aconseguit l'objectiu ja s'han posat les bases per poder gentrificar. On hi havia un pis de més de 100 metres quadrats, es fan dos o tres apartaments. Els llogaran o vendran a preus desorbitats, o millor encara, si poden, els convertiran en apartaments turístics. La zona ja està preparada, per rebre turistes, hipsters, yuppies, empleats de multinacionals o qualsevol altra tribu que els proporcioni "pingües" beneficis. Tot això fins que algú tingui alguna altra idea brillant, a la que batejarem amb un altre nom, i d'aquesta manera es pugui donar un parell més de voltes al caragol.

Mentre tot això passa, i ja seria tema per un altre dia, els poders públics aquells que haurien pogut fer quelcom, s'omplen la boca de bones paraules i promeses que o bé són irrealitzables o simplement els suposen massa feina o trepitjar algun ull de poll.

17 de setembre 2019