Avui és el dia 23 del Confinament, que he seguit de la manera
més estricta possible. Només he sortit per fer les compres de queviures i a la
farmàcia. Sortides que cada cop m'han semblat o me les han fet sentir com a més
arriscades. Els primers dies ens deien que no calien les mascaretes si no
teníem símptomes de la malaltia, malgrat que dia a dia s'ha anat incrementant
el seu ús. Malgrat tot el desproveïment ha estat dramàtic, sobretot per a qui
més falta feia, el personal sanitari. En el meu cas no en vaig aconseguir de
les més senzilles -de quiròfan blaves- fins fa tres dies que en vaig adquirir
mitja dotzena a un preu que em va semblar just per la necessitat, però
totalment fora de lloc comparat amb què devien costar fa tres mesos.
Avui, doncs, vull començar parlant del desproveïment amb què
hem afrontat la crisi. Sempre he sigut del parer que ja fa decennis quan vam
començar a comprar samarretes molt bé de preu ens vam començar a tirar pedres
damunt el teulat. Ja sé que algú em podria dir que els països emergents han de
poder prosperar i crec que és just. Però han prosperat adequadament, s'ha
produït un equilibri? Potser sí. Però si ho mirem des del punt de vista de
zones com la que jo visc, que la seva economia de fa cinquanta anys es basava
en indústria tèxtil podem comprovar que des de finals dels 70, ciutats com la meva, Mataró, han passat de ser ciutats
industrials, a simples zones residencials subsidiàries d'altres zones amb major
activitat econòmica, molta lligada a la distribució i comercialització en
detriment de la producció. Hem passat de tenir teixit, valgui la redundància,
industrial i per tant teixit, o sia "tela," a no tenir-ne.
Així doncs resulta que els "EPIs"(*) els hem de comprar ai las! A la Xina. Un dels llocs
on hem traslladat la producció mundial de tèxtil, amb zones subsidiàries com:
Vietnam, Indonèsia, Bangladesh, Pakistan o la mateixa Índia entre d'altres.
Sembla com si haguéssim planificat el món a la manera soviètica, si soviètica!
Recordo que fa anys vaig tenir un Lada Niva els cinturons de seguretat del qual es feien a Estònia.
Amb la desintegració de l'URSS la indústria de l'automòbil russa es va trobar
que els cinturons que necessitaven totes les seves fàbriques de vehicles es
feien a l'estranger. El mateix ens passa ara que necessitem, bates sanitàries,
mascaretes, ulleres de protecció..., Que la majoria de la producció planetària
està localitzada a la Xina. Des dels poderosos Estats Units passant per
Alemanya, s'han de proveir al mateix lloc. Aquests dies corren notícies sobre
que els exportadors xinesos venen al millor postor, o a qui amb la maleta plena
de divises és capaç de desviar l'avió ja carregat d'un a un altre país. Sense
anar més lluny Turquia ha pispat a Espanya els respiradors que aquesta havia comprat
i que es trobaven al seu territori, no sé si perquè els fabriquen o simplement
estaven en trànsit comercial.
Els primers dies que la pandèmia va colpejar Catalunya varen
sorgir moltes iniciatives, des de fer mascaretes, fins a respiradors artificials.
També van sovintejar les crides a qui tenia determinats tipus de teixit, de
metacrilats, de càrregues per a impressores 3D... la gent es va començar a
buscar la vida, perquè no hi havia suficients proveïments i perquè a Catalunya
"encara ens recordàvem de cosir" i teníem encara un teixit industrial
potser no orientat a la producció massiva, però si adaptable. Tothom era capaç
de tocar un instrument, però al nostre director d'orquestra l'havien suspès de
funcions i el que ara dirigia se li veia la batuta a sis-cents quilòmetres de
distància mentre no aconseguia afinar ni harmonitzar. Malgrat tot, han sorgit iniciatives que estan començant a
funcionar i d'altres que ja han engegat malgrat la burocràcia o potser els
interessos inconfessables. Penes i treball perquè engegués la producció de
respiradors a Seat, mentre el President del Govern Central, que feia uns dies
que no apareixia, visitava de sobte, amb mascareta i guants, acompanyat de bombo
i plateret, una fàbrica de respiradors de Móstoles.
Aquesta crisi ens deixarà tocats, però
haurem après moltes coses. La primera és que no ens podem refiar que tot el que
necessitem en determinats àmbits ens vingui de la quinta forca. Hem de tenir
prou equipament per ser capaços d'abastir-nos. El que dic per això també val pel que fa als pagesos i els seus productes així com per les botigues de proximitat, les úniques a
les quals, en situació de confinament, com l'actual, ens és possible o com a
mínim factible apropar-nos. "Hem de pagar un parell o tres d'euros més per
la samarreta per així assegurar-nos que en tindrem".
Per últim, "m'ha quedat al tinter" abans, comentar-vos
que va passar quan gran part de la nostra indústria tèxtil se'n va anar a fer
punyetes i de sobte les peces de vestir i altres abillaments van començar a ser
súper accessibles. Qui no coneix el cas d'algú que abans que remenar el seu
immens i desordenat fons d'armari li era més còmoda anar a alguna de les
cadenes de roba low cost a comprar-se quelcom per la propera festa o simplement per la
propera sortida discotequera. Doncs bé, quan tota aquesta disbauxa ja va estar
engegada i aquí com a molt fèiem roba de disseny, alguns emprenedors espavilats
van fer, i encara deuen fer, molts calerons quan van trobar el seu nínxol de
negoci en la importació i revenda de partides de tèxtil. Peces de roba que es
venien a preus raonables o no tant, però que en origen costaven "quatre
rals". La feina de l'importador era tenir contactes als països d'origen,
bancs que els garantissin el pagament i fer la comanda, per posteriorment vendre-la
amb un guany considerable a distribuïdors i botigues d'aquí. Com anècdota i per
acabar, el professor Sala Martin explicava en un tweet, respecte de les
intensions del Govern Central de pagar a 90 dies els proveïdors xinesos, recordava que aquests
proveïdors volen cobrar al comptat i amb garanties, cosa que qui no ha
treballat mai al món empresarial ignora. Però sobre tot el relacionat amb
aquest tema continuarem parlant en el pròxim lliurament.
5 d'abril de 2020 (dia 23 de confinament)
(*) Equips de protecció individual
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada