A partir de la crisi del 2010 es dóna una gran substituïbilitat en el que es qualifica de comerç detallista. Els locals canvien molt sovint de mans. On hi havia una botiga de roba ara n'hi ha una altra; és el canvi més comú. Però també, on hi havia una botiga de menjar preparat ara pot haver-hi un "Tatoo" i així les possibles combinacions tendeixen "ad infinitum".
Durant molts anys els centres de les nostres ciutats, viles, pobles i llogarets recòndits van estar dominats per la presència de les entitats financeres. Amb l'ensulsiada del 2010, quan el Conseller Castells(*) va perdre tots els llençols de la bugada, molts dels locals que ocupaven bancs i principalment caixes han quedat buits. Els propietaris mal acostumats a cobrar un bon lloguer van haver de plegar veles. Alguns d'aquests locals s'han tornat a llogar a negocis diversos. Al carrer de casa hi ha un que ara està ocupat per una clínica dental; vaja que segons com, com abans, si et descuides "t'arrenquen un queixal" o et barrinen.
Tots aquests canvis de negocis han provocat el consegüent fenomen de la reforma. Si abans hi havia un taulell, ara cal una entrada àmplia i diàfana. On abans hi havia un aparador tancat, ara cal deixar un espai obert. Les parets que abans eren d'un color, ara són d'un altre, algun "pladur" potser ha de morir. Els terres laminats, malgrat ser d'aquells garantits per quinze anys, també cal canviar-los, per adequar-los al conjunt. La il·luminació també es canvia, o com a mínim se substitueixen les bombetes per leds, que gasten menys però que costen un ull de la cara. Si el negoci no rutlla i cal tancar no es recuperarà la inversió.
Compte els espavilats! Ara el negoci no és muntar un negoci! Ara el negoci és fer reformes, possiblement una de les ocupacions que a hores d'ara rutllen més bé. I és que en el món del comerç tot s'aprofita, com a la natura. Sobre el cadàver d'una botiga tancada hi ha qui fa el seu agost. Encara més, si la reforma necessita permís, la hisenda municipal farà el seu pessic; no dic jo si a més amb la reforma cal deixar un contenidor o sac de runa damunt la vorera. Les reformes cal fer-les ràpides, al trot, perquè el lloguer des del primer dia ja corre.
Aquests canvis de negocis a vegades també venen a onades, fa un parell o tres d'anys van aparèixer com bolets botigues que venien fum, si fum! Les cigarretes electròniques a les quals compulsivament molts es van apuntar; saltant d'un vici a un altre o combinant-los. Sembla que ha estat una moda efímera i la durabilitat d'aquests establiments ha estat fugaç. Els de les reformes aplaudeixen amb les orelles!
Tot això es dóna principalment als nuclis urbans, però no és pas l'únic lloc. Molta gent que es va quedar sense feina, va provar de posar un negoci. De bars ja n'hi havia massa; malgrat que alguns encara van insistir, fent un lífting a aquest tipus de negoci; la granja combinada amb fleca de pa de màquina i pastisseria vària. Un pa de màquina calentó i acabat de fer, però menja-te'l de pressa si no ets aficionat a mastegar xiclet. Fora de les ciutats vas a un centre comercial i veus aquell establiment rutilant que et crida l'atenció i t'atures a mirar-lo. De sobte t'assalta la pregunta de: aquí no era on abans hi havia? Molts cops no trobes la resposta.
I quan s'obre un negoci, damunt d'un altre fallit, no es pot fer sense la inauguració! Fa uns dies vaig veure un munt de gent a prop de casa; el primer moment vaig pensar que passava quelcom, però no, estaven inaugurant una nova botiga. De l'anterior, liquidada i morta, ja pocs se'n recorden. Però ara aquest nou negoci, que no sabem si rutllarà o no, cal inaugurar-lo! Per fer penya i ambient es convida a familiars, coneguts i amics, que molts mai hi compraran res. Si el propietari és agosarat igual crida des de la porta i convida a una copa de cava i canapès a aquells que passen per davant; que igual no hi passaran mai més ni molt menys i tornaran a entrar.
Un negoci que no ha donat els seus fruits comença amb "la gepa" d'unes reformes, molts cops més sumptuoses que necessàries, i amb la despesa de la inauguració. O sia, que aquesta societat en el seu conjunt viu en una fugida cap endavant; "generant riquesa" a partir de negocis tancats, que possiblement han deixat deutes de difícil cobrament, i de futurs negocies que encara no s'han materialitzat ni rendibilitzat. Som collonuts!
Estic pensant que si aquesta "mobilitat empresarial", "aquesta emprenedoria", continua, no tan sols seran un bon negoci les reformes, sinó també els càterings. Càterings que cada dia més fan el seu agost, amb menjars precuinats i reescalfats o amb la gestió de menjadors de tot tipus; escoles, residències... també inauguracions i convencions, però aquest ja serà tema per un altre dia.
21 de març de 2018
(*) Conseller d'economia de la Generalitat, durant el govern del segon Tripartit, fins al 2011. Va assegurar durant la crisi de les entitats financeres, "que no es perdria cap llençol a la bugada". Referint-se a que amb la reforma del sistema financer no s'havia de perdre cap caixa d'estalvis catalana.
