28 de juliol del 2019

Sense pena ni glòria




Passen els anys i et ve al cap aquesta frase: "ha passat la vida sense pena ni glòria". Sembla tanmateix depriment. És una frase feta que ve, diguem-ho així, a aixecar acta d'un fracàs existencial. Quan hi penses, de manera sobtada, sense aprofundir, és quelcom que et podria arribar a crear un sentiment de frustració; que dimoni he fet de la meva vida? Podia haver fet més? Hauria d'haver lluitat més? A mi, però, personalment em pareix simplement una frase feta, massa inexacta. Una frase feta en la qual ens fixem més en la Glòria que en la pena.

Haver passat la vida sense pena ni glòria no té per què haver estat un fracàs, potser tot el contrari. Per què tenim clar que és la Glòria? Tenim clar que és la pena? Haver esquivat al llarg de la teva vida la pena malgrat que no s'hagi aconseguit la Glòria és un fracàs? A mi em sembla que no. Haver viscut amb un mínim de privacions, i amb algun desig no complert és un fracàs? Podem arribar a tenir tot el que volem? No tenir alguna cosa desitjada ho hem de convertir en una frustració? Per què, que és la Glòria? Que és la pena?

Vivim en una societat, cada cop més, d'immediateses. Una societat que glorifica el triomf i que planteja la seva absència com una desgràcia. Estem envoltats d'inputs que ens empenyen a aconseguir, a tenir, a posseir, a guanyar, però que mai ens expliquen el preu a pagar. La meva generació, els que vàrem viure la infantesa sota el franquisme i que despertarem a l'adolescència amb la Transició no ens ha anat de tot malament, almenys durant una bona pila d'anys. Som una generació que no ha viscut cap guerra. Hem anat fent, el que ha fet la majoria de la humanitat al llarg de la història, però amb moltes més dificultats i misèries, amb moltes més penes! La Glòria és una altra cosa, més insubstancial, a vegades efímera i molts cops massa cara.

La Glòria és asimètrica, no és proporcional, ni molts cops justa. A vegades és una Glòria viscuda sense el coneixement dels altres, ni a vegades del propi afectat. A vegades la Glòria és efímera, i aquesta fugacitat, aquesta transitorietat que a vegades acaba en daltabaix, pot esdevenir un drama. Per què quin preu es paga per la Glòria? I potser més important, qui paga aquest preu?

Ens presenten les vides dels herois, dels conqueridors, dels personatges que han fet història. Durant molts segles, en la majoria dels casos, aquests personatges han fet pagar el preu a tercers. Només cal llegir la biografia d'alguns personatges per descobrir el que eufemísticament es defineixen com a "clarobscurs", més obscurs que clars. La Glòria del conqueridor és la pena dels conquerits. La Glòria d'un personatge molts cops és la pena de milers de persones. Glorifiquem a gent que ha fet patir molt, els dediquem carrers, els estudiem i ens oblidem de tota la resta de gent. De tots els altres que han estat necessaris per a major Glòria d'uns quants.

La Glòria de l'intel·lectual o de l'artista a vegades ha significat la pena dels que amb ell conviuen, que de manera callada han hagut de suportar menyspreus i altres coses pitjors.

La Glòria de l'empresari, del "self made man" pot ser la misèria de molts. L'espoli de les capacitats d'altres i l'apropiació dels seus mèrits; siguin grans o més petits. Sempre m'han cridat l'atenció aquell tipus de relats que expliquen quelcom així; "va començar venent diaris a la Cinquena Avinguda i va acabar essent un potentat", un cas entre mil, potser entre milions. Aquests potentats, sobretot a Amèrica, van acabar els seus dies creant fundacions altruistes amb la finalitat de ser recordats per les seves darreres accions i no per les que els van conduir a obtenir la seva fortuna, i talment ho han aconseguit. En altres llocs ni tan sols han fet això, han deixat la fortuna a hereus que sense cap mereixement l'han gaudit. Ningú ens parla d'aquells que ho van intentar i van fracassar que són molts més. Encara estem molts influïts per segles d'aristocràcia, de la importància de ser de tal o de qual família i ho veiem com un mèrit, quan en realitat és un fracàs que ha ajudat a aprofundir les desigualtats que vivim.

Passar la vida sense pena ni glòria no potser pas res tan dolent. Passar la vida sense pena ni glòria i sobretot fent el correcte sense haver causat la pena de molts altres, es mereixeria ser glorificat.

28 de juliol 2019