Aquest matí he llegit una article sota el títol de “El cotxe elèctric va camí de convertir-se en una broma encara més pesada”. Resumint:
sembla ser que a Holanda tenen problemes amb el subministrament elèctric, cosa
que hauria comportat repetits talls de la xarxa elèctrica en algunes zones del
país. La causa principal és que la xarxa no dona a l’abast per carregar els
cotxes elèctrics i les calefaccions elèctriques que estan substituint les de combustibles
fòssils, sense deixar de banda els consums que fins ara eren habituals. A
Holanda sembla ser, que a diferència de casa nostra, el percentatge de vehicles
elèctrics és molt més elevat, també ho és la proporció de llars que fan servir
sistemes de calderes elèctriques i bombes de calor.
El problema que es planteja a Holanda sembla de difícil solució
segons s’apunta a l’article. L’operador holandès de la xarxa elèctrica ha
informat que la situació comença a ser insostenible. La renovació de la xarxa
elèctrica a Holanda, no oblidem un país del “Nord” amb un nivell econòmic
destacable, no els és assumible. Per tant, es podria començar a aplicar mesures
com l’espaiament de les carregues dels vehicles, ja que en tot cas es
prioritzaria el subministrament a llars i Empreses.
L’horitzó de l’electrificació del parc automobilístic, la fi
de la producció de motors de combustió pel 2035, la substitució dels sistemes
de calefacció i de les cuines pel
2040... no semblen en aquests moments realitzables, almenys en les dates
previstes. Si Holanda no es pot permetre “canviar la seva xarxa”, m’agradaria
veure el que es pot fer aquí, o potser si? No oblidem que som el segon país del
món amb més quilòmetres de ferrocarril d’alta velocitat i que percentualment és
el menys utilitzat pel tràfic de mercaderies i ja no parlem de passatgers. Per
això no seria descabellat pensar que la xarxa elèctrica es podés “adequar”,
pagant els de sempre. Tot es solucionaria amb un “canon” o amb un recàrrec a la factura elèctrica, que beneficiaria els de sempre, Tot plegat
aniria molt bé per incrementar el PIB i que alguns polítics podessin treure pit.
El canvi climàtic que ens amenaça, cada dia ens ho recorden
a la més mínima ocasió, justifica la presa de mesures però no la pressa amb que
alguns ho volen fer. Si bé una part dels països de la UE té alts nivells de
riquesa i benestar no és el cas de la resta. Per altra banda, les mesures que s’han
articulat respecte del cotxe elèctric probablement s’han fet de manera
precipitada. El que passa a Holanda en seria una prova, el que passarà amb la
industria automobilística europea que ara ja va a redós de la xinesa en seria
una altra.
És curiós que les mesures per combatre el canvi climàtic,
aparentment promogudes des de l’ecologisme i assumides plenament des dels
partits polítics principalment aquells que s’autoanomenen progressistes però
que no són ni molt menys els únics, estiguin
aconseguint una gran unanimitat. Es posen limitacions a la circulació de
vehicles a Barcelona, zones de baixes emissions, però també a Madrid. A un lloc
mentre governaven el postcomunistes i a l’altre els postfranquistes. Crida l’atenció
que tot això sembla ser acceptat “sigil·losament” pel gran capital que suposo
deu d’estar veient que “la revolució verda” pot arribar a ser un nou motor de
creixement econòmic, un nou revulsió industrial del que obtenir “pingües”
beneficis.
Mentrestant el creixement urbanístic sembla haver oblidar el
que va passar fa 15 anys. Ciutats on governen les esquerres gentrifiquen els
seus habitants a les perifèries. I és així perquè la llei de “l’oferta i la
demanda” no té aturador, per molt que el maquillin amb polítiques socials. Els
treballadors es van veure obligats a canviar el vehicle que contaminava molt,
per una altre que contamina menys i que finalment contaminarà massa i caldrà
canviar de nou per una altre. Les llars hauran de fer despeses d’adaptació
bàsicament els sistemes de calefacció, però també temes d’aïllaments. És parla que hi haurà unes condicions per els
nous habitatges, però també per les antigues construccions, si aquestes es
volen llogar.
Els polítics incapaços de solucionar molts problemes, alguns que ells mateixos han creat per maldestres o per ingenus o fins i tot per coses pitjors, fan volar coloms aprofitant el canvi climàtic i permetent que els inversors, "el terrible capital", tingui unes noves vies de negoci amb unes grans expectatives. En definitiva els polítics vendran que ens salvem del canvi climàtic i els de sempre s’ompliran cada cop més les butxaques, un “win-win” entre ells dos, els demés quasi segur que hi perdrem.
26 de març de 2024
