Inundacions, Previsions, Solucions i Canvis climàtics

 

Avui al 3Cat es parlava de la interrupció del Servei de Rodalies per la protesta dels maquinistes davant la falta de Seguretat. Ahir va haver-hi un nou accident ferroviari per un esllavissament, amb caiguda d’arbre inclosa, sobre un tren a Vilanova i la Geltrú. Des de l’accident de Gelida ara fa nou mesos no aixequem el cap. Mentrestant el Servei de Renfe continua essent la mateixa porqueria que abans i després de Gelida. Tant mentre deixaven anar a la gent de franc, perquè reconeixien la classe de Servei que donaven, com ara que funciona malament o simplement no funciona.

Aquest matí a conseqüència del que ha passat aquests dies no funcionava la R1. Hem pogut veure, també a 3Cat, una immensa cua d’usuaris esperant el bus, en una parada urbana a Mataró. Ben segur que el Servei d’autobusos no deu haver donat l’abast.

Mentrestant en els posts de l’Ajuntament de Mataró, hem vist com s’anuncia la pacificació de la Nacional II a Mataró reduint carrils, o com el mateix alcalde anunciava la substitució dels gronxadors a les zones d’esbarjo infantil. La gent podrà anar a esbargir-se dels nervis de la setmana a la zona pacificada i portar els menuts als gronxadors, si és que els queda esma després la setmana laboral.

Les inundacions no ens han agafat del tot per sorpresa, però sí, en alguns aspectes més conjunturals i consolidats, amb “els pixats al ventre”. Els Serveis; Meteorològic, Protecció Civil, Bombers, Cossos de Seguretat... han respost de manera eficient. Però no han pogut fer més del que han fet. Fa temps que a Catalunya estem apilonats. Que es construeix on no s’ha de construir, que el que hauria de ser terreny “empapable”, que absorbís aigua, són carrers i baixades asfaltades dignes de funcionar com un tobogan d’un Parc aquàtic.

Accessos a autopistes inundables, rieres sense canalitzar que quan la riuada es troba amb obstacles l’aigua sobreïx o es desvia i acaba baixant per on vol... El risc és molt alt. Segurament hem tingut en altres ocasions riuades excepcionals. Però mai, mai com ara hi havia tanta construcció, molta d’ella en zones fàcilment inundables.

Avui a RAC1 entrevistaven el Director de l’Observatori de GeoRisc, advertint del perill, en determinades comarques de la costa de Catalunya, entre elles el Maresme. Parlava de més de 4.000 equipaments construïts en zones inundables. Aquests dies veiem la notícia que la Biblioteca de Palafolls havia quedat arrasada pels aiguats. Estava construïda de manera enclotada, per sota el nivell dels carrers, potser no es podia esperar més vista la situació física.

Deia el director de l’observatori de GeoRisc, El Senyor Joan Manuel Vilaplana, que caldria fer un inventari dels edificis exposats a situacions com la d’aquest cap de setmana. Advertint que “el paisatge urbà està perillosament exposat” als riscos naturals.

Deia que caldria desconstruir i traslladar moltes infraestructures. El 2008, afirmava, que ja hi havia un informe d’edificacions construïdes en zones inundables. 350 quilòmetres quadrats on vivien 700.000 persones estaven molt exposades al risc d’inundació. Dels més 4.000 equipaments sensibles en zones amb risc d’inundació; 619 de Salut, 492 d’Educació, 484 d’Esports i 453 de cultura... Els governs, diu, que sempre els han escoltat, però que ningú pren decisions. Parla de la necessitat de traslladar la línia 1 de rodalies més a l’interior.  Mentre en algun lloc del recorregut d'aquesta línia, del nom del qual no vull recordar-me, les autoritats locals parlen de la construcció d’una gran estació subterrània, que en vista d’això que ha passat, acabaria fent de “peixera” en cas d’aiguat. (aquí podeu enllaçar en la notícia)

Caldria que les autoritats, les administracions en general, els Ajuntaments que són els que coneixen el territori comencessin a prendre decisions, a planificar. A cedir, si és que encara poden, terrenys amb menys riscs per als Serveis. Veient el que hi ha, quan els Ajuntaments han de cedir terrenys, per a una escola o un CAP, no és estrany que ho facin al costat d’una riera o en una zona inundable, on els fonaments poden valdre més que aixecar l’edifici. En definitiva, cedeixen terrenys i fan permutes perquè segurament, des de la iniciativa privada, ningú vol construir allí un bloc de pisos, per exemple.

L’alegria amb què es gasta diners públics en coses cosmètiques, hauria de deixar pas a planificar i fer el que cal fer, perquè vist tot això, el "Canvi Climàtic" que sembla tant o més difícil de revertir és de la ineficiència o si voleu de la paràlisi de les administracions. Tallar la Cinta i fins a una altra cosa que inaugurar, sembla que és molt fàcil! Planificar i preveure el dia a dia de coses necessàries, però que no llueixen tant i potser no donen protagonisme, ja són figues d'un altre paner.

Mataró 7 d’octubre 2026

Esclerosant, encara més, Mataró i el Maresme (III)

 Fent passar l'arada per davant dels bous!

Si la Generalitat de Catalunya pensa lliurar 384 milions d’aquí al 2032, si part de les inversions caldria destinar-les a millorar els accessos a la C-32 i a crear-ne de nous, quin sentit tenen les preses de l’Ajuntament de Mataró per a licitar i iniciar les reformes per pacificar la N-II a l’altura de Mataró?

Que pretenen fer passar els bous davant l’arada? Si es restringeix el pas de vehicles, traient carrils de la N-II, entre Sant Simó (entrada nord-est) i la Riera d’Argentona (límit del municipi amb Cabrera de Mar) sense que s’hagin millorat accessos a la C-32 o creat de nous, per on passarà el trànsit?

A la N-II, des de la zona de Baix a Mar, a partir de l’estació de Renfe, i en direcció Nord-est ja només queda un accés viable a la C-32, malgrat que ja fa temps es van reduir els carrils a la meitat, parlo de la Ronda Cervantes. A certes hores amb embussos, tant de sortida com d’entrada a Mataró, embussos que també afecten el transport públic i que encara l’afectaran més amb la pretesa pacificació de la carretera nacional.

Si travessem la Riera de Sant Simó seguint la N-II en direcció a Arenys hi ha un accés a la C-32 abans d’arribar a Llavaneres, però, Ai las!, només per accedir en direcció Barcelona.

La Pacificació de la N-II a Mataró, sense nous accessos, sense millorar els existents, sense habilitar vies ràpides de sortida de Mataró, significarà que una gran part de la població de la ciutat haurà d’esmerçar molt més temps que ara, i encara molt més que fa 5/6 anys enrere, per sortir de Mataró. No cal insistir en el fet que hi ha molta gent que treballa fora de Mataró i cada dia es desplacen. No em vull imaginar algú que tingui una urgència, quant tardaran a arribar a l’Hospital de Mataró, ni quant tardarà a arribar l’ambulància.

Quin sentit tenen les preses de l’Ajuntament de Mataró si els municipis d’ambdues bandes de la Ciutat no pacifiquen al mateix temps? Ens quedarà un front Marítim molt maco? Ni tan sols això! Perquè al costat tenim la línia del tren que actua de barrera entre la ciutat i el Mar. Aquests dies de pluges el passeig Marítim ha quedat totalment inaccessible, segons va explicar el mateix alcalde, es va haver de rescatar treballadors perquè els passos soterrats eren inviables. La Via del tren aquesta és la veritable barrera, tota la resta és un “apaño”, tot plegat és cosmètica!

Passarà amb les preses per ser els primers, el mateix que ha passat amb el passeig que han fet al costat de la Riera d’Argentona? Passeig que quan arriba al límit del municipi obliga a caminar entre canyers perquè el municipi veí encara no ha millorat la seva part.

Tot plegat un joc de despropòsits. Que els sobra pressupost i l’han de gastar abans de fi d’any? Que no hi ha accions que milloren la qualitat de vida dels ciutadans que mereixin un esforç econòmic? Què pensen que la majoria dels veïns d’aquesta ciutat, els dies laborables, aniran a passejar per la pacificada N-II? Realment quan  aniran a treballar els caldrà invertir més temps per desplaçar-se, també si ho fan amb bus per culpa de l’embús que crearan amb la pacificació. Potser molts no arribaran a temps d’agafar el tren, o  potser si, si aquest pateix “irregularitats”, o sia faran tard igualment d'una o altra manera.

Als espais de la Ciutat, a les seves vies, se’ls poden donar molts usos, però potser no tots a l’hora! Quin sentit té que hi hagi carrils bici infrautilitzats durant els dies laborables i carrils transitables per vehicles a motor col·lapsats al costat mateix. Quin sentit té pacificar una N-II per al gaudi de la gent, quan durant cinc dies de la setmana la majoria d’habitants de la ciutat treballen o van a escola. Caldria trobar solucions imaginatives, que a vegades no s’aconsegueixen a cop de diners públics.

Hauríem de trobar maneres que els carrils fossin reversibles, de la mateixa manera que hi ha algun carril de trànsit rodat amb la indicació que les bicicletes tenen prioritat per circular pel centre, es podrien trobar solucions perquè durant unes hores o uns dies determinats els carrils bici fossin prioritaris i durant uns altres dies no. El mateix que es fa en algunes infraestructures on els carrils de circulació són reversibles. Potser tot és possible, potser “només cal posar una mica de llum a la foscor”, i prioritzar l’ús en un sentit o l’altre amb uns bons panells que indiquin la prioritat.

Finalment, que ningú oblidi que els carrils bici, saludables, i ecològics són transitats per vehicles “a motor” i cada cop hi ha menys gent pedalant i esbufegant de debò. Hi ha molta normativa, aquests és país de normes, però ningú vigila el seu acompliment, ni molt menys sanciona els infractors. És per això que molta gent ha de caminar amb “quatre ulls“ pendent dels vehicles motoritzats-sostenibles que circulen per damunt les voreres o per les zones de vianants.

Mataró, 5 d’octubre de 2026

Esclerosant, encara més, Mataró i el Maresme (II)

A qui tenim al timó? A un monitor de Lleure? Quan escoltant la notícia (*) sents a dir que: “la pacificació de la Nacional II ha de permetre comunicar les diverses localitats del Maresme a peu o en bicicleta, així com permetre a la gent el gaudi d’aquest espai”, podríem pensar que estem escoltant la promoció d’un parc temàtic on tothom pot viure unes vacances contínues.

Perquè si el  que pensem és que al timó tenim polítics amb cara i ulls, haurem de creure que aquests veuen la cosa tan fumuda, entre trens que no van ni aniran i vies de comunicació que som promptes al col·lapse, que no quedarà cap més remei que la gent acabi anant a treballar en bicicleta o a peu.

Només qui s’aixeca més tard que la majoria dels comuns, que estan en edat de produir, i que no produeixen res, bé, sí, mals de cap als primers, ens serà més fàcil entendre tot plegat del que està passant.

S’ha preocupat algú a Mataró en particular i al Maresme en General de saber quin percentatge dels seus habitants en edat de treballar es desplacen fora de la Comarca diàriament? O viceversa. Si sabessin això es podrien preguntar quantes hores dediquen cada dia a anar i venir de la feina. Posem que siguin tres hores cada dia, això suposaria 650 hores cada any, potser 440 hores si el transport públic anés ben “engreixat” i funciones molt bé. En el primer cas seria l’equivalent a més de 80 jornades laborals i en el segon serien quasi 60 jornades laborals. Hi ha molta gent que una part d’aquests horaris de trasllat corresponen al temps de marge que es donen per ser al lloc de treball a l’hora d’entrar.

Amb aquest supòsit, real, d’ineficiència del transport públic. Un transport públic que no arriba arreu i molt sovint és pràcticament nul als polígons. Fet que provoca que molta gent es desplaci en mitjans propis, llegiu cotxe, quasi sempre cotxe!  En canvi, volen restringir l’ús del cotxe perquè diuen que és insostenible. Per tant, el primer pas a fer, deuen pensar, és dificultar el seu ús i aquí és quan cal tornar a mirar el primer paràgraf d’aquest escrit.

Diuen que el cotxe contamina. Si és elèctric diuen que no! Segurament no aquí, però possiblement una mica més enllà i quan comencin a arribar els “cadàvers” de cotxes amb un valor que serà residual, de residu absolut, als 7/8 anys d’existència, ja en parlarem! Potser, mentre algú ha aconseguit ser elegit un parell de cops més, i per allò de “qui dia passa, any empeny” un altre ja s’ho trobarà.

De tant en tant entrevisten a algun professional de la Sanitat amb preguntes sobre la malèfica potencialitat de la contaminació. Alguns fan referència a estudis que diuen que la contaminació mata un nombre determinat de persones a l’any, segurament si, com a mínim contribueix a agreujar altres patologies.  Algú ha fet un estudi sobre com afecta la salut de la gent estar cada dia desplaçant-se entremig de retencions amb l’ai al cor de no arribar a temps. Algú a valorat com aquests estats d’excitació/angoixa afecten la salut?

A Mataró tenim ara carrers on abans se circulava fluidament i ara gràcies a les mesures restrictives aplicades en “ares” a un bé superior per tothom, resulta que durant gran part del dia hi ha retencions amb vehicles parant i engegant i incrementant els nivells de substàncies contaminants en aquells punts. El paroxisme d’aquesta manera de fer el tenim a les “Illes verdes a Barcelona”, a les Illes es redueix la circulació al mínim imprescindible, però els carrers del voltant l’acumulen tota. Per sort aquestes illes deuen tenir uns murs de contenció altíssims que eviten que entrin els fums dels carrers del voltant. Els mateixos murs que Europa ha pretès aixecar. Una Europa amb el 6% de la població mundial que es pensa que no ens arribarà la porqueria de la resta del món, pel camí han arruïnat l’Indústria de l’automòbil d’aquí.

En pròxims lliuraments d’aquesta sèrie parlarem de com l’Ajuntament de Mataró vol passar els bous per davant l’arada en el tema de la pacificació de la Nacional II.

Mataró, 2 d’octubre 2026

(*) Fa referència a com es va presentar a TV· la notícia que a les poblacions del Nord del Maresme estaven habilitant espais a prop de Mar per fer el carril bici que uneix la Comarca i com s’havien creat estructures on deixar les bicicletes, on rentar les bicicletes i on carregar les bicicletes elèctriques.

Esclerosant, encara més, Mataró i el Maresme (I)

 

El 18 de juliol va tenir lloc al “TecnoCampus de Mataró” una Jornada amb la presència del President de la Generalitat Salvador Illa i la Consellera de Territori, habitatge i transició ecològica Silvia  Paneque. L’objectiu d’aquesta jornada Presentar el pla per a pacificar la Nacional II i millorar la mobilitat de la Comarca, sembla un oxímoron i potser ho és perquè no sabem quin bunyol sortirà de tot això.

En una presentació als mitjans en què sortien El President i la Consellera, aquesta va arribar a dir que “es podia pacificar la N-II perquè la C-32 estava infrautilitzada”. La C-32 al Maresme està plenament ocupada, vull suposar que es referia a la C-32 Sud que és de peatge. Tot plegat em fa dubtar que tingui una idea mínimament exacta de què és la C-32 i d'on és el Maresme i quines característiques té la Comarca.

El Pla de pacificació, esmentat al principi, mobilitzarà fins a l’any 2032 uns 384 milions d’euros. A Mataró, que som més espavilats que ningú, es pretén licitar les obres abans no acabi aquest any i començar-les immediatament. Segons informacions de la publicació “Cap Gros” aquestes es faran en quatre fases i es pretén reduir el nombre de carrils de circulació entre Sant Simó i la Riera d’Argentona i implementar el carril bici juntament amb altres espais lúdics i d’esbarjo.  Al capdavall, aconseguiran espatllar la darrera via important de comunicació de la Localitat, ja veurem perquè, més endavant, però abans parlem una mica de les característiques de la Comarca.

La comarca del Maresme ocupa una extensió aproximada de quasi 400 quilòmetres quadrats. La població de la Comarca del Maresme és de quasi 500.000 habitants. Els 400 quilòmetres quadrats es distribueixen grosso modo de la següent manera: un 25% de sòl urbanitzat o urbanitzable (habitatges, serveis, indústria), la resta sol protegit o rústic.

Geogràficament, el Maresme és un corredor, estret entre la Serralada litoral i el Mar, el qual és travessat per diverses vies de comunicació; la C-32, la Nacional II  i la via del tren, La R1 ...

Aproximadament més de la meitat del territori està per sobre els 190 metres sobre el nivell del mar, totes les localitats de la Comarca estan per sota aquesta alçada, la majoria, les més habitades, a nivell de mar. L’única excepció és el municipi d’Òrrius, amb uns vuit-cents habitants i situat a 250 metres sobre el nivell del Mar. Dos municipis Interiors de la Comarca, Tordera i Dosrius, ocupen una mica més d’un quart de la superfície total de la Comarca, amb tan sols un 5% de la població total.

Queda clar que el Maresme és un estret corredor de pas, d’uns 50 quilòmetres, amb una “superfície viable” habitable i per la comunicació molt més petita que la que aparenta sobre el mapa. Ja no cal dir, doncs, quina densitat de població suporta aquesta comarca.

A Mataró a força de tallades de cinta, als polítics els agrada dir que han fet coses i sobretot inaugurar-les; altra cosa és fer-ne el manteniment, ja no parlem de fer-les funcionar correctament. Al llarg d'aquests darrers anys han aconseguit esclerosar, encara més, la Ciutat. No tenim vies ràpides d’accés a les autopistes i encara menys tenim vies raonablement còmodes a la resta de la ciutat.

A Mataró la zona de l'Eixample i nucli antic (dins de les rondes antigues que limitaven el que en el seu inici va ser el pla Cabanyes del 1877) i que juntament amb la seva continuació pel front marítim ja sumen una part importantíssima de la població de la Ciutat que s’incrementa, dia a dia, a cop d’edificis singulars i de la transformació d’antigues indústries i de cases de cos que acaben convertides en habitatges múltiples o blocs de pisos. A tot plegat això ajuda l'expulsió, gentrificació en diuen i sona més tècnic, de la gent de Barcelona i voltants.

Doncs bé tota aquesta zona de Mataró queda lluny d’acabar ben comunicada amb la C-32 a causa de les actuacions municipals que han reduït l’espai de circulació de vehicles, en benefici de carrils bici infrautilitzats la major part de la setmana. Des de la Nacional II en direcció nord el trànsit per l’eix Rda Barceló-Rda República-Rda Prim demana de més del doble de temps que ara fa cinc anys per recórrer-l, bàsicament perquè han desaparegut la meitat dels carrils. Ja, fa molts anys, es va fer malbé del tot una via relativament fluida, que no ràpida, per accedir a la part nord de la Ciutat (des del carrer Sant Pere, Rierot, carrer de la Coma, Riera fins al Parc i seguint després per l'avinguda el velòdrom), perquè allà, a l'altura de les rondes antigues, també ha quedat reduït el pas amb la supressió de carrils de circulació, fins a arribar a la situació caricaturesca que en el seu dia no es podien creuar dos autobusos a la Rda. Alfons X.

A Mataró licitar obres municipals abans no es resolguin els accessos a la C-32 és condemnar a molts habitants de Mataró a viure un calvari per anar a treballar, sobretot aquells que es desplacen fora de la ciutat a polígons industrials.  Entre l’Estació de Renfe i el carrer Sant Pere o Floridablanca, no hi ha manera eficient d’accedir per anar a buscar l’autopista. L’única solució és la Ronda Cervantes, abans una via ràpida i ara un autèntic calvari a segons quina hora, tant per entrar com per sortir de Mataró.

Al Conjunt de la Comarca, pacificar la N-II, sense que hi hagi alguna altra connexió ràpida entre entre la C-32 i l'AP-7, per exemple a l'alçada de l'Alt Maresme, és un "tret al peu" a la mobilitat.

...

28 de setembre de 2026

 

 

Ineficiència pública.

Avui m'arriba notícia que a Port de la Selva no tenen aigua potable des de fa quasi un dia i que el problema s’allargarà fins, com a mínim, el Cap de Setmana. La població de Port de la Selva en aquests dies es multiplica per 15! Alguna cosa falla en la gestió de Recursos, en la gestió PÚBLICA de recursos en General. Mentre es van donar permisos d’obres per permetre aquesta multiplicació  ningú responsable va pensar que algun dia, amb tanta gent, el més probable és que passes el que va passar ahir?

Mentre dono voltes a la notícia, en com una població de  1.000 habitants passa a tenir-ne de sobte 15.000, surto de casa i em trobo el carrer brut, desendreçat, xafogós i amb males olors. Un contenidor d’envasos, el groc, està en equilibri inestable, les bosses que no hi cabien van quedar a fora. El Camió que recull el contenidor ha agafat aquest i l’ha buidat i l’ha col·locat de nou mal repenjat entre el del cartó i el “d’altres”, aixafant les bosses que hi havia fora i que il·lògicament no han estat recollides. No és el primer cop que passa, ni tampoc és el primer cop que dono part del fet per l’aplicació de l’Ajuntament.

Al capdamunt del carrer aquest queda sobre alçat de quan es va fer la remodelació del carrer transversal que el limita. De tant en tant se senten els esgarips dels para-xocs dels cotxes quan escometen la part sobre alçada i enrajolada i els costa salvar el desnivell perquè està mal fet. Una part de les rajoles estan malmeses pel pas dels vehicles. El carrer transversal inaugurat en prou feines fa dos anys ja ha estat tallat no fa gaire durant més d’una setmana perquè les llambordes artificials es van moure totes i en una travessia del mateix estaven molt malmeses i han acabat substitudies per una superficie enquitranada. Ja no vull parlar del descuit que mostra el mobiliari urbà. La reparació de les llambordes es va licitar per diverses desenes de milers d’euros. L’Ajuntament ho va fer públic i suposo que a cap responsable de les obres originals li va caure la cara de vergonya.

Quan van fer la remodelació d’aquest carrer va quedar tallat al trànsit el carrer de casa. La part de dalt va servir de magatzem dels materials, amb caseta d’obres inclosa. Quan tot va acabar es va anunciar a bombo i plateret que al nostre carrer en un dissabte determinat, es “faria dissabte”. Es van fer cartells anunciant-ho. Aquell dia van passar els vehicles amb els raspalls i els que porten aigua amb les mànegues a pressió connectades. Des de llavors i estant com està el carrer, brut, mai més s’ha vist ni vehicles amb raspalls, ni molt menys ningú passant amb les “karcher” intentant arrencar el greixum.

Tot plegat m’ha portat a recordar un polític al qual vaig conèixer que sempre deia que el diner públic es sagrat. No estic pas parlant de corrupció, senzillament de responsabilitat. Aquesta responsabilitat la tenen, en primer lloc, els càrrecs públics, en segon lloc, els càrrecs de confiança i, en tercer lloc, els que exerceixen la funció pública, molt possiblement  aquests darrers en molts casos quedin supeditats als altres dos.

Que un carrer es remodeli, un carrer que durant més de mig segle va tenir unes llambordes naturals que després van ser sobreasfaltades. Unes llambordes que ho van aguantar tot, amb molt més trànsit. Que ara es treguin les llambordes de pedra i siguin substituïdes per llambordes artificials que durin només mesos i que calgui amb, càrrec a l’erari públic, ser substituïdes. Tot això, tot plegat no és responsabilitat de ningú?

Que els organismes públics, en aquest cas Ajuntament, no disposen de tècnics per a supervisar reformes?  Què és que algú es deixa enlluernar per plànols de dissenyadors amb instint més creatiu que pràctic? Que ningú supervisa les realitzacions? Que no es fan contractes en els quals es responsabilitzi a les empreses que fan les reformes per si al cap de poc temps hi ha alguna cosa que falla? Que no paguen els ciutadans els seus impostos perquè els carrers estiguin nets? Que no hi ha mitjans materials, tècnics, per mantenir els carrers en un estat mínimament decent?

Al capdavall, acabo creient que tot es mandra, desídia... "Que tot és públic"! O sia, de ningú! Que molts dels responsables no permetrien ni una quarta part de les astracanades, que es fan amb càrrec a la butxaca del contribuent, si la reforma o l’obra es fes a casa seva. En definitiva, “E la nave va” i el contribuent aguantant estoicament dia a dia que algú no tingui molt present que cada euro del contribuent que es gasta és diner públic, que hauria de ser diner sagrat i que com a tal diner sagrat algú s’hauria de fer responsable de les mancances i les espifiades.

Finalment, penso,  mira, encara sort que estic a Mataró! I no a Port de la Selva, anant a buscar aigua a la platja per poder tirar-la al wàter.

Mataró, set d’agost de 2024

Revolució verda i confluència d'interessos

 

Aquest matí he llegit una article sota el títol de “El cotxe elèctric va camí de convertir-se en una broma encara més pesada”. Resumint: sembla ser que a Holanda tenen problemes amb el subministrament elèctric, cosa que hauria comportat repetits talls de la xarxa elèctrica en algunes zones del país. La causa principal és que la xarxa no dona a l’abast per carregar els cotxes elèctrics i les calefaccions elèctriques que estan substituint les de combustibles fòssils, sense deixar de banda els consums que fins ara eren habituals. A Holanda sembla ser, que a diferència de casa nostra, el percentatge de vehicles elèctrics és molt més elevat, també ho és la proporció de llars que fan servir sistemes de calderes elèctriques i bombes de calor.

El problema que es planteja a Holanda sembla de difícil solució segons s’apunta a l’article. L’operador holandès de la xarxa elèctrica ha informat que la situació comença a ser insostenible. La renovació de la xarxa elèctrica a Holanda, no oblidem un país del “Nord” amb un nivell econòmic destacable, no els és assumible. Per tant, es podria començar a aplicar mesures com l’espaiament de les carregues dels vehicles, ja que en tot cas es prioritzaria el subministrament a llars i Empreses.

L’horitzó de l’electrificació del parc automobilístic, la fi de la producció de motors de combustió pel 2035, la substitució dels sistemes de calefacció i de les  cuines pel 2040... no semblen en aquests moments realitzables, almenys en les dates previstes. Si Holanda no es pot permetre “canviar la seva xarxa”, m’agradaria veure el que es pot fer aquí, o potser si? No oblidem que som el segon país del món amb més quilòmetres de ferrocarril d’alta velocitat i que percentualment és el menys utilitzat pel tràfic de mercaderies i ja no parlem de passatgers. Per això no seria descabellat pensar que la xarxa elèctrica es podés “adequar”, pagant els de sempre. Tot es solucionaria amb un “canon” o  amb un recàrrec a la factura elèctrica,  que beneficiaria els de sempre, Tot plegat aniria molt bé per incrementar el PIB i que alguns polítics podessin treure pit.

El canvi climàtic que ens amenaça, cada dia ens ho recorden a la més mínima ocasió, justifica la presa de mesures però no la pressa amb que alguns ho volen fer. Si bé una part dels països de la UE té alts nivells de riquesa i benestar no és el cas de la resta. Per altra banda, les mesures que s’han articulat respecte del cotxe elèctric probablement s’han fet de manera precipitada. El que passa a Holanda en seria una prova, el que passarà amb la industria automobilística europea que ara ja va a redós de la xinesa en seria una altra.

És curiós que les mesures per combatre el canvi climàtic, aparentment promogudes des de l’ecologisme i assumides plenament des dels partits polítics principalment aquells que s’autoanomenen progressistes però que no són  ni molt menys els únics, estiguin aconseguint una gran unanimitat. Es posen limitacions a la circulació de vehicles a Barcelona, zones de baixes emissions, però també a Madrid. A un lloc mentre governaven el postcomunistes i a l’altre els postfranquistes. Crida l’atenció que tot això sembla ser acceptat “sigil·losament” pel gran capital que suposo deu d’estar veient que “la revolució verda” pot arribar a ser un nou motor de creixement econòmic, un nou revulsió industrial del que obtenir “pingües” beneficis.

Mentrestant el creixement urbanístic sembla haver oblidar el que va passar fa 15 anys. Ciutats on governen les esquerres gentrifiquen els seus habitants a les perifèries. I és així perquè la llei de “l’oferta i la demanda” no té aturador, per molt que el maquillin amb polítiques socials. Els treballadors es van veure obligats a canviar el vehicle que contaminava molt, per una altre que contamina menys i que finalment contaminarà massa i caldrà canviar de nou per una altre. Les llars hauran de fer despeses d’adaptació bàsicament els sistemes de calefacció, però també temes d’aïllaments.  És parla que hi haurà unes condicions per els nous habitatges, però també per les antigues construccions, si aquestes es volen llogar.

Els polítics incapaços de solucionar molts problemes, alguns que ells mateixos han creat per maldestres o per ingenus o  fins i tot per coses pitjors, fan volar coloms aprofitant el canvi climàtic i permetent que els inversors, "el terrible capital", tingui unes noves vies de negoci amb unes grans expectatives. En definitiva els polítics vendran que ens salvem del canvi climàtic i els de sempre s’ompliran cada cop més les butxaques, un “win-win” entre ells dos, els demés quasi segur que hi perdrem. 

26 de març de 2024

 

Carrils Bici a Mataró un benefici o un obstacle?

Han estat finalment els bombers, els que literalment han posat "el crit al cel" davant la barrabassada dels carrils bici a la ciutat de Mataró. Aquest modest blogaire ja ha escrit algun altre cop sobre com Mataró s'ha convertit en una ciutat embossada i que el problema anava a més. Els carrils bici, fets a correcuita, els carrils bici que no ha demanat ningú, els carrils bici infrautilitzats en una ciutat que fa pujada, són el darrer obstacle per a tots aquells que resideixen a Mataró o que tinguin intenció de venir a viure-hi. Aquells que tenen un habitatge a Mataró, on simplement viuen per descansar i dormir i que de bon matí han d'anar a guanyar-se les garrofes allà on no arriba el transport públic; llegiu un polígon per exemple, la manera en que s'han fet els carrils no els ajuda pàs gens ni mica.

Han estat els bombers els que han fet evident que els carrils bici, fets sense pensar gaire en les possibles conseqüències negatives per a la ciutadania i anunciats a "bombo i plateret" per l'Ajuntament, són a molts llocs un nyap com una casa de pagès. Avingudes que queden col·lapsades, on no poden passar dos autobusos a l'hora. Carrers on malgrat haver-hi dos carrils és impossible que siguin viables, ja que un camió o un autobús no hi cap. Parades de bus situades a la sortida d'una rotonda amb el que l'embús està garantit a qualsevol hora...

S'han fet atemptats paisatgístics i estètics en carrers plens de pilones que semblen engarjolar les cases... Els bombers ara diuen que en cas d'una emergència poden quedar atrapats i no arribar a temps. El mateix pot passar amb una ambulància o amb la policia. Era de sentit comú pensar que a algun d'aquests carrers "empilonats", que són artèria viària de la ciutat, un simple trasllat de domicili no és viable sense haver de tallar el trànsit durant hores.

El tinent d'alcalde diu que estan estudiant amb els bombers possibles solucions, solucions que implicaran més despesa de diners públics, i que d'entrada suposaran la supressió de les cada cop més escasses places d'aparcament que hi ha al carrer. Diuen els bombers que en alguns llocs en girar no es veuen bé els patinets que circulen per la dreta. No els veuen bé ni ells ni la majoria dels conductors. Patinets que, per altra banda, no tots van amb les degudes senyalitzacions i que no sempre semblen conèixer les normes de circulació.

El tinent d'alcalde diu que es farà una auditoria, a bona hora, "per veure si hi ha aspectes que es puguin millorar des del punt de vista de seguretat viària i també de manteniment", tot plegat, però, orientat als vehicles de mobilitat personal (VMP), aquells que no paguen impost de circulació. També demanaran una auditoria externa a una empresa, llegiu més despesa, per proposar solucions i millores per als "VMP". El tinent d'alcalde arriba al "summum" quan cita un "estudi" al que fa referència la revista "Capgròs" on diu que cada any moren 32 mataronins, a causa dels nivells de contaminació i que, per tant, no tenir carril-bici, que, per altra banda, quasi no s'utilitzen, no és una alternativa. El que no diu el tinent d'alcalde és el que es diu al mateix article: "Khomenko pone sobre la mesa una posible explicación de la mala situación mataronina a pesar de que quiere dejar claro que las causas concretas de la situación a nivel de cada ciudad todavía no se han estudiado ni identificado: "Las partículas en suspensión pueden deberse de a industrias, al tránsito, a los sistemas de calefacción de zonas residenciales y también a los condicionantes geográficos u orográficos: hay realidades como Barcelona o Mataró en que la proximidad de las montañas puede afectar la dispersión de estas partículas favoreciendo un estancamiento de la contaminación".

M'agradaria saber quanta gent mor cada any prematurament de malalties cardiovasculars causades per l'estrès i les pujades de tensió provocades per les cabrejades que s'agafen, quan veus que el trajecte que abans es feia en cinc minuts ara es tarda un quart d'hora pel cap baix. Un trajecte que es fa amb el cotxe engegant i aturant, contaminant molt més que abans quan es circulava més fluidament. Tot això mentre es contempla el carril bici buit per on no passa ningú.

Tot plegat demostra que Mataró no té un projecte de ciutat. No té una estratègia clara del que vol i no sols en aquest tema. Mataró creix i creixerà molt més i arribarà el dia que els que vinguin a viure es trobaran de bon matí que amb el cotxe no van a enlloc i a Mataró molts vindran a viure, però molt pocs es quedaran a treballar. Ara i per acabar d'espessir el suc el tinent d'alcalde diu que no entén les queixes pel desplegament dels carrils bici, que no s'han explicat prou be, i "amenaça" de fer el mateix a la N-II, l'única via "viable" que encara no han espatllat. Suposo que si cada dia s'aixequés de bon matí veuria, que fins i tot abans de les set del matí, el trànsit és més que notable a la N-II. En fi, possiblement ell no ho veu així, possiblement perquè no li cal agafar el cotxe per anar a treballar a un polígon a 30 quilòmetres de Mataró.

Diuen que dos notícies s'entenen millor que una, us deixo al capdavall l'enllaç on es parla de tot el que comento i també el d'una notícia de fa unes setmanes per la que se sancionava l'incineradora de Mataró per haver estat llençant més dioxines del compte durant dues setmanes. Bé, aquest cop els han "pillat", però no deu ser pas un episodi únic, ja se n'ha parlat altres cops - també us deixo enllaços de fa més de vint anys-. Aquest tema de la incineradora, però, ha semblat caure sempre  en l'oblit. Recordo que fa uns anys es parlava que a causa d'aquesta incineradora hi havia a Mataró barris com el de Rocafonda on el nivell de contaminants  eren més dels permesos. Quan es va fer la incineradora a Ponent de la Ciutat ningú va parar esment que els vents dominants la zona són els de ponent i que la ciutat és lloc de pas  la majoria de dies de la contaminació que es provoca. Ara bé, en aquest cas serà molt difícil que surti un estudi de les malalties que les partícules contaminants com la dioxina provoquen, ni molt menys que parli de les morts prematures per això causades.

Ja tremolo pensant en l'obligatorietat de crear zones de baixes emissions en els dos anys vinents, o no es permeti circular els vehicles més contaminants. No veig a l'actual consistori imposant mesures d'aquest tipus a segons quins llocs, altrament molta gent que no es pot canviar el cotxe com  dimonis aniran a treballar cada matí. Els socialistes de Mataró suposo que tenen bona memòria i recorden, ara fa quelcom més de vint anys, quan van perdre la folgada majoria absoluta que gaudien al consistori per intentar posar parquímetres a Cerdanyola.

Per últim, no he sentit cap escarafall ni cap comentari, no dic que no hi hagi estat, a l'oposició a l'Ajuntament sobre aquests temes, no deu ser pas que estan en stand by, ressignats a ser sempre oposició, oi?

Mataró 21 de març 2022

https://www.ccma.cat/catradio/catalunya-al-dia/camions-de-bombers-atrapats-pel-carril-bici/noticia/3152003/

https://www.capgros.com/es/actualidad/mataro/actuar-contra-la-contaminacion-en-mataro-es-una-urgencia_802121_102.html

https://www.elperiodico.com/es/mataro/20220304/sancionan-incineradora-mataro-traspasar-limite-13321596

De l'any 2000

https://elpais.com/diario/2000/10/04/catalunya/970621645_850215.html

Del 1995

https://elpais.com/diario/1995/12/07/madrid/818339068_850215.html