Recordo un cop que vaig convidar a sopar a un amic i el sentit de l’hospitalitat em va portar a preparar un bon sopar acompanyat d’un bon vi. Va ser qüestió de triar i de no gastar en excés, una estoneta a la bodega, remenant per aquí i per allà fins a trobar la millor opció qualitat/preu. Per fer-ho cal paciència i una mica de coneixement.
A l’hora de sopar recordo que parlant del vi em va dir que li havia agradat, però que ell, la veritat amb una “cerveseta” era la mar de feliç.
Malgrat tot, beure cervesa també vol, certament, el seu aprenentatge. A molts els cal superar, en primera instància, l’amargor del seu gust, després un cop acostumats, ben fresqueta es fàcil de beure.
Ara, fins i tot la cervesa a molts els costa i així ha arribat la 6-4, una barreja, pel meu gust, ignominiosa, com ho pot ser el “carajillo” que és la millor manera de fer malbé el cafè i el conyac al mateix temps.
En canvi fixem-nos l`èxit comercial de la 6-4 “cervesa amb llimonada”, ensucrada agradable al paladar de molts i una bona patacada a l’organisme de tothom. Barateta i fresqueta, no cal anar a buscar-la gaire lluny, qui no gosa prendre una? Potser jo i algú altre que no s’atreveix a dir: ”què dimonis us esteu fotent!”. Últimament encara s’ha donat una volta més de cargol cap al no res i ha sortit una nova 6-4 en que la cervesa ja no té ni alcohol.
Per valorar un bon vi, com un deia, cal un aprenentatge, ple d’esforç, encara que algú no ho cregui. Anar escollint, anar triant, anar experimentant i gastar uns quants calerons. Cal dedicar-hi temps; coneixes, aprens a decantar i obviar determinats vins i a voler tastar i conèixer d’altres.
Amb la política ens passa una mica com amb la cervesa hi ha molt 6-4 “ni chicha ni limoná”, la gent no s’esforça a entendre. Cada cop costa més apreciar un bon vi perquè no n’hi ha massa on triar i ja fa temps que ens han destrossat el paladar i tots els altres sentits, com amb els polítics!
Empassar-se la “cerveseta” sense alcohol i barrejada amb aigua ensucrada, amb colorant i bombolletes aparentment no fa mal a ningú ni exigeix triar, ni fer un gran esforç econòmic, ni anar a buscar-la gaire lluny, en beu tothom! I no fas “el notes”. En definitiva, quedes bé. També triomfa el cafè amb llet descafeïnat de màquina amb llet descremada un xic tèbia, el “xupito de xirimoia” i les infusions, quan més rares millor.
La majoria si un dia són convidats a prendre un borgonya o un bon priorat no li trobaran la gràcia, si algú els posa al davant un bon conyac, pensaran que no val la pena l’esforç.
És aquesta la política que ens toca ara viure, la de la “generació 6-4”, malgrat ja ens està sortint a preu de borgonya o priorat “deluxe”, massa cara pel que ens donen. Temo, però, que ja s’han acostumat i han perdut l’esma i el gust.
Si som incapaços de fer l’esforç d’aspirar a res més elaborat, de millor qualitat i a un millor preu. La tenim clara! I per temps!
Mataró, 13 de setembre de 2011
