-->
El joc s’ha acabat, cal començar una nova partida amb nous jugadors. Ens cal un nou lideratge.
Catalunya va sortit de la dictadura franquista essent la zona econòmica capdavantera de l’Estat. No sols això, la societat civil catalana havia demostrat, malgrat la dictadura, una vitalitat excepcional. La democràcia estava al girar la cantonada i la nostra societat estava preparada per entomar-la i practicar-la, això almenys semblava.
El català, que no era oficial, s’havia mantingut com a idioma de cultura, malgrat les prohibicions de la dictadura. La recuperació de les llibertats havia de permetre el manteniment de la nostra cultura i que aquesta prosperés. L’horitzó de la llibertat ens havia d’obrir un període de benestar i de plenitud nacional.
Han passat 35 anys, quasi el mateix temps que va durar la dictadura franquista, i ha estat en un règim de llibertats on en lloc d’avançar hem retrocedit, veiem si no!
Ja no som la primera zona econòmica de l’estat. Aquell Madrid que era la capital de l’estat, del regim, no sols no ha retrocedit sinó que també s’ha convertit en la capital econòmica desplaçant a Barcelona i en conseqüència a Catalunya no tan sols a un segon lloc sinó molt més avall en tots els índexs econòmics i de benestar.
Se’ns ha arrabassat la capitalitat econòmica i se’ns ha convertit en la darrera colònia. Som una font de recursos per a l’Estat espanyol; per fer gran la seva capital i mantenir la resta d’Espanya. Ells han fet el seu gran Madrid; totes les grans empreses hi tenen allí la seva seu i allà paguen el seus impostos.
Mentrestant, aquí suportem uns serveis de tercera i allà fa temps que, amb el nostres cèntims, creen les seves infraestructures més modernes. L’estació de rodalies de Madrid, a la Puerta del Sol ha costat molt més que les inversions previstes per a rodalies de Catalunya, les quals ens han traspassat l’ús però no pas el recursos materials; perquè així fracassem o acabem afegint cèntims perquè funcionin. Tenim pitjors trens i més cars que el seus; preus més alts per trajectes del mateix quilometratge.
És un pla estratègic, fet des de l’estat, des del poder de debò. Mentrestant, aquí els polítics fent la “viu-viu” volent encaixar Catalunya dins Espanya. Ja fa temps que des de l’Estat ens tenen encaixats en un racó per esprémer-nos, traient-nos tot el suc que puguin i després, quan convingui, deixar-nos tirats.
La classe política catalana actual ha fracassat, el que ha passat amb l’Estatut ens ho demostra, cal saba nova! Els polítics actuals estan ancorats i compromesos amb el passat, són hostatges de les seves debilitats i covardies. La Societat catalana està canviant perquè s’adona que cal fer un pas endavant. Cal fer-lo en primer lloc per dignitat, però també perquè volem sobreviure com a poble i també econòmicament. Però si no fem aquest pas endavant amb dignitat i valentia tornarem a caure en un parany. Els ciutadans de Catalunya no volem viure en les “hermosas provincias del nordeste peninsular” i que els nostres fills i nets hagin d’emigrar per guanyar-se la vida.
Ens cal un Estat i ens cal un nou sistema polític. Aquí no pot valdre l’emmascarament. Si Catalunya ha de ser lliure ho ha de ser sense els “Samaranchs de torn”, aquells que saben encaixar/evolucionar “canviant-se la camisa”. Trenta-cinc anys de fracassos, 35 anys en caiguda lliure tenen un preu polític i algú ha de pagar-lo.
Els que no han estat capaços d’impedir que en plena democràcia, en ple règim de llibertats, hàgim estat espoliats com mai abans ho havíem estat, aquells que a canvi de certes prebendes han permès tot això han de ser rellevats per la societat catalana de les seves funcions, han de ser rellevats democràticament! Per tot això, a les properes eleccions ens cal poder triar l’opció d’un nou lideratge que ens tregui d’aquest atzucac i ens condueixi a la llibertat i a la plenitud nacional com a poble lliure i sobirà.
Mataró, 9 de maig de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada