El 18 de juliol va tenir lloc al “TecnoCampus de Mataró” una Jornada amb la
presència del President de la Generalitat Salvador Illa i la Consellera de
Territori, habitatge i transició ecològica Silvia Paneque. L’objectiu
d’aquesta jornada Presentar el pla per a pacificar la Nacional II i millorar la
mobilitat de la Comarca, sembla un oxímoron i potser ho és perquè no sabem quin
bunyol sortirà de tot això.
En una presentació als mitjans en què sortien El President i la Consellera,
aquesta va arribar a dir que “es podia pacificar la N-II perquè la C-32 estava
infrautilitzada”. La C-32 al Maresme està plenament ocupada, vull suposar que
es referia a la C-32 Sud que és de peatge. Tot plegat em fa dubtar que tingui
una idea mínimament exacta de què és la C-32 i d'on és el Maresme i quines
característiques té la Comarca.
El Pla de pacificació, esmentat al principi, mobilitzarà fins a l’any 2032
uns 384 milions d’euros. A Mataró, que som més espavilats que ningú, es pretén
licitar les obres abans no acabi aquest any i començar-les immediatament.
Segons informacions de la publicació “Cap Gros” aquestes es faran en quatre
fases i es pretén reduir el nombre de carrils de circulació entre Sant Simó i
la Riera d’Argentona i implementar el carril bici juntament amb altres espais
lúdics i d’esbarjo. Al capdavall, aconseguiran espatllar la darrera via
important de comunicació de la Localitat, ja veurem perquè, més endavant, però
abans parlem una mica de les característiques de la Comarca.
La comarca del Maresme ocupa una extensió aproximada de quasi 400
quilòmetres quadrats. La població de la Comarca del Maresme és de quasi 500.000
habitants. Els 400 quilòmetres quadrats es distribueixen grosso modo de la
següent manera: un 25% de sòl urbanitzat o urbanitzable (habitatges, serveis,
indústria), la resta sol protegit o rústic.
Geogràficament, el Maresme és un corredor, estret entre la Serralada litoral
i el Mar, el qual és travessat per diverses vies de comunicació; la C-32, la
Nacional II i la via del tren, La R1 ...
Aproximadament més de la meitat del territori està per sobre els 190 metres
sobre el nivell del mar, totes les localitats de la Comarca estan per sota
aquesta alçada, la majoria, les més habitades, a nivell de mar. L’única
excepció és el municipi d’Òrrius, amb uns vuit-cents habitants i situat a 250
metres sobre el nivell del Mar. Dos municipis Interiors de la Comarca, Tordera
i Dosrius, ocupen una mica més d’un quart de la superfície total de la Comarca,
amb tan sols un 5% de la població total.
Queda clar que el Maresme és un estret corredor de pas, d’uns 50
quilòmetres, amb una “superfície viable” habitable i per la comunicació molt
més petita que la que aparenta sobre el mapa. Ja no cal dir, doncs, quina
densitat de població suporta aquesta comarca.
A Mataró a força de tallades de cinta, als polítics els agrada dir que han
fet coses i sobretot inaugurar-les; altra cosa és fer-ne el manteniment, ja no
parlem de fer-les funcionar correctament. Al llarg d'aquests darrers anys han
aconseguit esclerosar, encara més, la Ciutat. No tenim vies ràpides d’accés a
les autopistes i encara menys tenim vies raonablement còmodes a la resta de la
ciutat.
A Mataró la zona de l'Eixample i nucli antic (dins de les rondes antigues
que limitaven el que en el seu inici va ser el pla Cabanyes del 1877) i que
juntament amb la seva continuació pel front marítim ja sumen una part
importantíssima de la població de la Ciutat que s’incrementa, dia a dia, a cop
d’edificis singulars i de la transformació d’antigues indústries i de cases de
cos que acaben convertides en habitatges múltiples o blocs de pisos. A tot
plegat això ajuda l'expulsió, gentrificació en diuen i sona més tècnic, de la
gent de Barcelona i voltants.
Doncs bé tota aquesta zona de Mataró queda lluny d’acabar ben comunicada amb
la C-32 a causa de les actuacions municipals que han reduït l’espai de
circulació de vehicles, en benefici de carrils bici infrautilitzats la major
part de la setmana. Des de la Nacional II en direcció nord el trànsit per l’eix
Rda Barceló-Rda República-Rda Prim demana de més del doble de temps que ara fa
cinc anys per recórrer-l, bàsicament perquè han desaparegut la meitat dels
carrils. Ja, fa molts anys, es va fer malbé del tot una via relativament
fluida, que no ràpida, per accedir a la part nord de la Ciutat (des del carrer
Sant Pere, Rierot, carrer de la Coma, Riera fins al Parc i seguint després per
l'avinguda el velòdrom), perquè allà, a l'altura de les rondes antigues, també
ha quedat reduït el pas amb la supressió de carrils de circulació, fins a arribar
a la situació caricaturesca que en el seu dia no es podien creuar dos autobusos
a la Rda. Alfons X.
A Mataró licitar obres municipals abans no es resolguin els accessos a la
C-32 és condemnar a molts habitants de Mataró a viure un calvari per anar a treballar,
sobretot aquells que es desplacen fora de la ciutat a polígons
industrials. Entre l’Estació de Renfe i el carrer Sant Pere o
Floridablanca, no hi ha manera eficient d’accedir per anar a buscar
l’autopista. L’única solució és la Ronda Cervantes, abans una via ràpida i ara
un autèntic calvari a segons quina hora, tant per entrar com per sortir de
Mataró.
Al Conjunt de la Comarca, pacificar la N-II, sense que hi hagi alguna altra
connexió ràpida entre entre la C-32 i l'AP-7, per exemple a l'alçada de l'Alt
Maresme, és un "tret al peu" a la mobilitat.
...
28 de setembre de 2026
