No podem perdre!

Aquest cap de setmana té lloc l’anunciat desembarcament del PP a Catalunya. Els màxims càrrecs del partit faran costat a la seva “lideresa”, a la qual ja se li ha escalfat la boca més del compte, com en ella és habitual, quan ha intentant establir un paral•lelisme entre ETA i els procés sobiranista català.

Rajoy va anunciar fa poc que té una solució per al procés català. També fa uns dies Ruiz Gallardón ens va amenaçar amb que l’Estat té les eines per impedir-nos l’exercici de la democràcia i, per altra banda, el ministre d’Hisenda ens havia dit que publicaria les balances fiscals, finalment no ho farà. Diu en Montoro, fent trampa com quasi sempre, que un ciutadà de Catalunya i a un de la resta d’Espanya ja els correspon el mateix per educació, sanitat i que estem tots atesos d’igual manera. Menteix descaradament! El fet que no s’atreveixi a publicar les balances fiscals és que ni fent “ajustos”, literalment martingales, els quadren els números per a poder-se justificar.

Passarà el cap de setmana i a part d’alguna sortida de to d’aquelles de “vergonya aliena” poca cosa més podem esperar de la visita de la cúpula del PP. El Procés seguirà endavant i ells intentaran continuar negant l’evidència que els catalans cada cop estem més lluny. L’únic objectiu que s’assolirà aquest cap de setmana es que s’incrementarà el nombre de partidaris de la independència, l’efecte contrari del que ells pretenen amb el seu desembarcament.

Aquest combat, democràtic i incruent per part dels catalans, no el podem perdre! A hores d’ara des de Catalunya estem apostant per la consulta, estem apostant per la democràcia. L’Estat espanyol aposta per l’autoritarisme emparant-se en al Constitució. Els catalans ens estem carregant de raons davant el món mentre ells cada cop és van embolicant més en la seva teranyina. Finalment és possible que no es pugui celebrar la consulta perquè l’Estat espanyol, amb el seu govern i també la majoria de l’oposició al front, no ho oblidem, negarà la democràcia tants cops com faci falta. Malgrat tot , d’una manera o altra els catalans haurem de decidir lliurement el nostre futur i només hi ha un camí factible!

No podem perdre un altre cop! Si de resultes del procés sobiranista ja sigui mitjançant consulta ho eleccions plebiscitàries els catalans decidíssim continuar a Espanya seria l’ensulsiada final. No estem a la Gran Bretanya en “color i hi-fi stereo”, estem a l’Espanya en “blanc i negre amb so mono”. Algú de debò creu que si de resultes del procés els ciutadans de Catalunya decidissin continuar a Espanya aquesta, el seu Estat i una majoria dels seus ciutadans, ens rebrien amb els braços oberts i com en el cas del fill pròdig matarien el “vedell gras” per donar-nos acollida? Segur que no! l’Espanya en blanc i negre, els colors de l’hàbit de Torquemada, es revenjaria en tots nosaltres; independentistes, espanyolistes, catalanistes i “tutti quanti” bellugui en el “nordeste peninsular”.

Com al 1939, com al 1714, com cada cop que han bombardejat Barcelona durant els darrers tres-cents anys ens tractarien com a vençuts. Si algun “hispano/portuguès”, qualsevol espanyolista il•lús que viu a Catalunya, creu que a partir del tancament del procés sobiranista i del retorn al “redil” els espanyols es mostrarien generosos no en té ni punyetera idea de la situació actual ni de l’anterior, desconeix la història, vaja, un ignorant total per desgràcia.

Tancar democràticament el procés sobiranista a favor de continuar a l’Estat espanyol és un suïcidi nacional però també social per a la immensa majoria dels ciutadans de Catalunya. Els únics beneficiats d’aquesta circumstància serien quatre dels que anomenem “poderosos” d’altres en diuen el “Club del Puente Aereo”, aquells que tenen prebendes de l’Estat, dir-ne negocis amb l’Estat és una negació de la paraula negoci.

Espanya no ens pot oferir res per dues raons principals. La primera és que els qui detenen el poder real al país, poden admetre “la democràcia”, poden tolerar un “farsa parlamentaria”, però no poden tolerar una evolució social que el foragitaria de les seves posicions de privilegi. Estant disposats a maquillar, a compartir una part del poder i a corrompre a tots aquells que en participen; aquests dies n’hem tingut un exemple grotesc quan s’ha sabut a través dels correus de Blesa que el Comissari Europeu de la Competència, el socialista Almunia, havia reclamat el privilegi de la beca de Cajamadrid perquè al seu fill li sortís de franc estudiar als Estats units. La segona raó és que per mantenir aquesta estructura de poder, sense una evolució social real, no n’hi ha prou amb “abduir”, via privilegis, a la “gauche divine” , cal mantenir a la gent , al poble, via subsidis per tal d’evitar un esclat social i per això cal que la “mamella catalana” continuï rajant.

Els ciutadans de Catalunya no tenim cap altra solució que marxar de l’Estat Espanyol i els ciutadans d’Espanya no els queda cap altra solució que quan marxem els catalans provocar el canvi de l’estructura secular que els impedeixen avançar. Mentre, aquí a Catalunya, “el col•laboracionisme” amb tot aquest estat de coses, per part determinats ciutadans , és una actitud irracional. Per això, aquells que canten allò de “mejor unidos” l’únic que estan aconseguint és engreixar la figura d’en Rivera, com fa cent anys les classes populars barcelonines varen engreixar la figura d’en Lerroux. Aquell va arribar a cap de govern durant el bienni negre de la segona república. Ja veurem on arriba en Rivera ara que està fent les espanyes mentre a Catalunya ens deixa el demagog passat de voltes d’en Cañas competint per la quota electoral “d’espanyolisme canyi” amb la senyora Sanchez-Camacho.

No! Els catalans, els ciutadans de Catalunya, no podem perdre! No podem perdre per tots aquells que creiem en el procés però també per tots aquells altres que viuen a Catalunya i el “combaten” que també en serien víctimes si Catalunya és de nou vençuda.

Ens explica la història que al 1209 mentre tenia lloc el setge de la ciutat de Besiers, durant la croada promoguda per l’església catòlica contra els càtars, el nunci papal i inquisidor Arnaud Amalric va ser preguntat com distingirien, quan assaltessin la ciutat, els catòlics dels càtars al que sembla ser els respongué: “mateu-los a tots que Déu ja distingirà els seus”.

25 de gener de 2014