Un cop vist el reportatge de TV3 sobre la Caixa Laietana, em queda una sensació de no haver “acabat”. Com a extreballador de la Caixa Laietana tinc una espècie de sensació de “coitus interruptus” ; que el dol que tothom ha de passar davant un fet lamentable, com el cas de la Caixa Laietana que ens ocupa, no s’ha tancat encara, que ni de bon tros hem completat la necessària catarsi
Les Caixes en general, la Laietana en particular, van ser mal dirigides. Aquesta és la percepció que es consideraria més lògica i raonable vist com han acabat. Malgrat tot, quan es desvetllen aspectes d’alguna operació financera ens assalten els dubtes. Mal dirigides o espoliades? Mentre les proves no siguin presentades i jutjades no podrem tenir-ho clar del tot. Davant el dubte raonable de si van estar dirigides per uns inútils o uns lladres, no ens queda, ara per ara, cap més remei que decantar-nos per la primera opció.
Les dades revelades per l’equip periodístic que ha realitzat el reportatge dels 30 minuts "Desmuntant Laietana", situen l’epicentre de les operacions “fraudulentes” de l’exdirector Josep Ibern a Llavaneres. Molt temem, el que ha manifestat el responsable de Bankia en el reportatge ens ho perfila, que a partir de l’epicentre va poder haver-hi rèpliques arreu. Si surt documentació com la presentada al reportatge, si Bankia n’aportés més, ens podríem trobar amb casos concrets que es podrien dur davant la fiscalia i que podrien ser jutjats.
Que el director durant trenta-dos anys i també els 4 de més, anteriors, de director adjunt- del 1972 al 2008 – ,Pere de Dòria, va actuar amb nepotisme era clar i ha quedat clar. Segurament no era res que es pogués qualificar d’il•legal de la mateixa manera que no s’ha pogut provar que disposes d’informació privilegiada per a poder vendre les preferents de la seva família abans del tancament del mercat secundari de revenda d’aquest producte. Però al mateix temps queda manifest que ell i la seva família ho van poder fer i la majoria de petits estalviadors no.
Ens podem preguntar com durant 32 anys de director general va poder fer i desfer, malgrat estar esquitxat per escàndols i casos que van provocar un cert ressò a Mataró i més enllà: El cas dels Tallers Cypp el 1983, l’afer Buixeres el 1986, les Primes úniques el 1990 – amb revolta inclosa de la major part de la xarxa d’oficines- , l’assalt a les caixes de lloguer el 1998... Com va poder passar tot això sense que la societat mataronina es mobilitzés? No dic que ho fes amb manifestacions al carrer, però els prohoms de la ciutat podien haver influït, alguns d’ells eren al Consell d’Administració de l’Entitat.
Com havent-hi representants polítics al Consell i a l’Assemblea General, En Dòria i després també l’Ibern van poder fer i desfer durant tants anys? Potser la resposta ens la donava en el programa l’antic alcalde de Mataró, Manuel Mas. L’esposa del qual era casualment empleada de la Caixa i feia de secretaria d’en Dòria. Manuel Mas va pensar no calia que els ajuntaments intervinguessin i per això va recomanar als representants enviats “Que tinguessin un perfil baix”.
Que entre ambdós vessants de la plaça, abans anomenada "Dels Ninots", on hi havia l’Ajuntament de Mataró i la Seu Central de la Caixa Laietana hi va haver complicitats, silencis i toleràncies semblaria evident. La Ciutat de Mataró va anar anant, les seves institucions van anar anant i la seva Caixa va anar anant a la seva . Amb “la boca petita” es criticava a la Caixa, però ningú feia massa fàstics si queia algun ajut per mitjà de l’obra social , subvencions d’alguns actes i/o públicacions o simplement pagaments publicitaris. Quan no simplement les empreses veien que podien fer de proveïdors de l’Entitat d’estalvi.
Quan esclata la crisi la Caixa és un poder establert que ha campat lliure com abans ho feien els indis per les praderies. Els contactes institucionals entre les dues cases grans, Ajuntament i Caixa, però es mantenen fins al final. És per això que el 2010, quan alguns representants sindicals del SEC-L/UGT som rebuts per l’alcalde, llavors del PSC, aquest ens manifesta, amb familiaritat, estar ja informat “per en Jaume i en Josep”: Director i President de la Caixa. A part doncs del PSC i la CUP, cap altre partit ens va fer cas quan els vam dir que volíem parlar amb ells i exposar-los el nostre punt de vista sobre la possibilitat que Caixa Laietana desaparegués de Mataró. L’ara ja exalcalde, Joan Mora, reconeix que no va fer massa cas, d’entrada, a les advertències fins que es va trobar amb una gran part de la població mataronina afectada pel tema de les preferents.
Llavors tots els grups polítics de Mataró, a una, afronten el tema de les preferents per una part amb accions lloables i per altra banda amb “una dutxa de dignitat” com és el fet d’anomenar per unanimitat, al ple de l’Ajuntament, persones non grates als exdirectors Dòria i Ibern. Prèviament, quan la Caixa Laietana, ja només en funcions d’obra social, desapareix per convertir-se en Fundació es corre a canviar-li el nom, el nif pel que sabem és el mateix, de Fundació Laietana a Fundació Iluro i amb una “catarsi de quatre rals” ho donen tot per fet, nomenant a un grup de prohoms procedents alguns d’entitats mataronines per dirigir- la. Tant li fa que casualment un d’aquests prohoms sigui espòs d’una persona membre del Consell d’Administració de la Caixa des del 1998 fins a la caiguda el 2012, persona que havia estat tinent-d' alcalde, el mateix que havia estat aquest seu espòs, membre ara de la Fundació Iluro, abans que ella. Un cas més d’aquest particularisme, més de poble que de ciutat, “endogàmic”, del que ara s’anomenen portes giratòries o allò de “que la mateixa salsa sempre està a tots els plats”.
Per això, com deia al començament queda aquesta sensació que el gran treball fet pels periodistes en el reportatge del 30 minuts que s'ha emès el 14 de juny, no tanca encara, ara com ara, el dol, que la ciutat de Mataró ha de passar per la desaparició de la Caixa Laietana i els efectes que el cas ha tingut entre molts ciutadans mataronins i molts empleats de la Caixa Laietana.
15 de juny de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada