17 de desembre del 2015

20D Apunts d'una campanya

Aquestes eleccions, al conjunt d’Espanya, probablement les guanyarà el PP amb Rajoy al capdavant. Malgrat la bufetada que es va endur a Pontevedra o també gràcies a aquest incident. Molta gent votarà al PP per conviccions, per rutina, per eliminació i ho faran malgrat en Rajoy. Però altres potser votaran al PP perquè el lidera en Rajoy, un líder a l’alçada de la mediocritat imperant. Un perfecte supervivent sense cap qualitat destacable. Diuen que Espanya és un país d’envejosos i potser, segurament, és cert. Un lloc, Catalunya tampoc és massa diferent, on fot ràbia que triomfin els intel·ligents que van acompanyats d’algunes altres virtuts. La gent s’estima més enlairar algú del qual no sentir-se gelós, que desperti una certa commiseració i de qui poder-se riure per sota el nas. És la síndrome “ Operación Triunfo”. Recordeu la primera edició qui la va guanyar, una noia que es deia Rosa i a qui van acabar dient “La Rosa de España”. Va agradar a la gent perquè era una noia de la qual ningú podia tenir-ne massa enveja. Els que van quedar darrere d’ella, Xenoa, Bisbal,... encara es guanyen la vida al món de l’espectacle, de “la Rosa de España” qui es recorda? I, malgrat tot, va guanyar per votació popular.

Aquesta campanya, aquí a casa nostra, és anodina. Sembla que com si li faltes trempera. Suposo que diversos factors hi tenen a veure. En primer lloc la situació de fàstic, més en el sentit que en castellà en diríem “hastío”, és a dir avorriment. El fet de no tenir Govern a la Generalitat, ja anem pel camí de tres mesos, hi té quelcom a veure. Per altra banda hi ha un cert desencís al sector sobiranista. Després de manifestacions multitudinaries i de sentir-nos emocionalment desconnectats d’Espanya, doncs, resulta que no! Que encara cal picar molta pedra. Que malgrat el que diguin alguns rondinaires una mica bocamolls, encara estem a Espanya i encara caldrà votar a aquestes eleccions. Caldrà ésser a Madrid. Entre altres coses perquè ens toca, perquè encara paguem i paguem més del compte i cal fiscalitzar, dins del que es pugui.

La campanya que les dues forces que formaven Junts pel SI, entra en aquesta tendència de la grisor que sembla haver-se encomanat als cartells de la coalició Democràcia i Llibertat. Particularment no m’agraden. Color blau, "tristoi", emmarcat en un fons blanc per representar el símbol de Democràcia i llibertat. No és pas un cartell engrescador, ni molt menys cridaner. S’ha fet un joc de paraules amb impossibilitat i possibilitat a còpia de ratllar la primera síl·laba de la primera. Però no és una ratllada segura, de traç gruixut, sinó una ratllada, diverses línies, com si fos massa feixuc, "esborrar" “l’im” d’un sol traç i amb un “llapis” tan prim. Dels cartells d’ERC, més o menys el de sempre. Uns cartells amb un fons de color crema catalana, una mica pujada de colorant, i les imatges d’en Rufian, el Jutge Vidal i l’etern “Poulidor” de la política catalana a Madrid, en Joan Tarda.

Si que m’ha cridat l’atenció en un moment determinat de la Campanya que el cap de llista de Democràcia i Llibertat, l’Homs, ha demanat als votants de la CUP que vagin a votar i que votin ERC. Al mateix temps en Tarda ha demanat a la gent que votava Unió que voti Democràcia i Llibertat. En el fons tant ERC com DiL saben que potser a aquestes eleccions no han anat junts, però que estan compartint un objectiu comú i fonamental a la política catalana. També són conscients que si queden als dos primers llocs a Catalunya, això pot representar una empenta per al Procés, però si queden darrere C’s pot ser una atzagaiada, que sabran vendre molt bé des de l’unionisme.

Entristeix, per no dir que emprenya, l’actitud d’alguns membres de la CUP, insinuant que en cas de votar ho farien per Podemos. També vaig trobar deplorable una entrevista que en Cuní va fer a en Busqueta, després de la que havia fet al President Mas. Les afirmacions del diputat “cupaire” són de conservar a l’hemeroteca. “Hi ha nens que es pixen al llit per fer-se passar el fred” i després va fer una manipulació barroera dels ajuts del govern Central a la Banca, sense mencionar que era un tema del Govern Central, contraposant-los a les mesures de xoc proposades per Junts pel Si en les negociacions.

Altres anècdotes, entre moltes que aquí ja no cabrien, han tingut lloc durant aquesta campanya. El protagonisme de C’s, però involuntari. Un protagonisme per part de l’allau d’arribistes que els han omplert les llistes i que dia si dia també en diuen alguna de l’alçada d’un campanar. De continuar una setmana més la campanya estic convençut que els de VOX els podrien demanar drets d’autor.

Recordeu en Pablo Iglesias quan va dir allò que ell mai no s’abraçaria a en Mas. Doncs bé, en aquesta campanya l’hem vist abraçat al President de Cantàbria, en Revilla. Aquell personatge la targeta de presentació del qual són les anxoves; les llaunes d’anxoves – gourmet – amb què obsequia, amics, autoritats i coneguts. També és aquell que davant del Procés català, el molt ruc, va dir que l’Ebre naixia a Cantàbria i que allà hi havia un embassament. Vaja que ens estava dient que ens tancaria l’aixeta de l’Ebre, el molt gamarús! Potser entén d’anxoves, però de conques hidrogràfiques no en té ni punyetera idea! Ara a en Pablo no li fa res abraçar-se amb en Revilla, perquè en Revilla, malgrat tot, és un compatriota i segur que així és com el veu a diferència com veu a en Mas.

En definitiva que d’això es continuen tractant aquestes eleccions. De Catalunya i D’Espanya. De què Catalunya tregui un bon resultat i que els unionistes acabin prou dividits perquè no els sigui fàcil fer majories. Si aconseguim situar 20 diputats a Madrid o 25, en lloc de 15 això serà encara més probable. Per això els catalans mentre no siguem independents, cal que votem a totes les eleccions i que reafirmem el nostre desig d’esdevenir lliures.

17 desembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada