"Nasios pa matar" la Immersió

Permeteu-me parafrasejar un dels símbols o dites de "las historias de la puta mili", la d'aquell paio cutre-saltxitxero- que duia al casc escrit allò de "nasio pa matar".

Per això va néixer C's, per matar la immersió lingüística a Catalunya. En un primer moment es van disfressar, prèvia despullada publicitària, de progressistes i d'esquerranosos. Hi va haver gent que va comprar! Anaven a defensar, aparentment, un concepte neutre de ciutadania, un concepte republicà. Un concepte, "la ciutadania", aparentment igualitari. Però tot plegat era teatre i del bo. Només calia estar una mica atent i ja se'ls veia el llautó de lluny. El seu era l'espanyolisme, el nacionalisme espanyol que volia tornar-se a imposar, tot això ja estava en el seu ADN primigeni(*). Venien un producte embolcallat de manera  no gaire diferent del que venia el PSC, que era qui dominava el mercat, però com els formatges de Camembert, el seu producte era un pèl més afinat, o sia feia més pudor. El 2006 C's van saber trobar el seu nínxol de mercat. En un primer moment no els van fer gaire cas, però la sentència de l'Estatut, el 2010,  ho va trasbalsar tot i en "tiempos revueltos" ja se sap que passa.

Cert que en certs sectors, en principi sembla que minoritaris, de la població el tema de la immersió va aixecar "ampolles". Des d'una part de la classe política mai es va donar "ungüent" per aplacar-les, com a molt algun cataplasma, principalment evitant fer d'altaveu polític d'aquelles queixes. Fins i tot el PP fins al 2012 no en feia massa escarafalls del tema de la immersió. Mentre Ciutadans i el seu entorn punxaven les butllofes per veure si s'infectaven. En principi no van prosperar. Fins el 2008 el PSC va tenir la situació controlada, una elit d'aquí aprofitava l'estirada electoral de la gent d'allí, o sia la marca PSOE, per mantenir la majoria electoral als principals ajuntaments i per finalment assolir – en coalició- la Presidència de la Generalitat durant 7 anys.També per treure més de la meitat dels representants al Congrés espanyol a Catalunya en les eleccions del 2008 - "La Catalunya optimista de la Chacon" -, cosa que va llavors permetre una nova majoria al PSOE a Madrid. Ciutadans en aquells moments semblaven anecdòtics.

Mentre el PP, Mariano Rajoy, treballava per canviar-ho tot, per tombar l'Estatut del 2006, cosa que va aconseguir. Per fer-ho no va dubtar en atiar l'anticatalanisme, un producte que té compradors a dreta, centre i esquerra del mercat polític espanyol. No cal explicar l'esdevenir dels darrers anys que tots sabem. El PSC va perdre "la centralitat" política a Catalunya, i d'unes generals el 2008 a les del 2012 va perdre més de la meitat dels seus diputats al Congrés espanyol, mentre també queia a Catalunya. El forat va ser aprofitat per una banda per ERC, per la part catalanista, però en major mesura per Ciutadans per la part espanyolista. Ciutadans el 27 de setembre de 2015 van aconseguir ser la segona força al Parlament de Catalunya. Ho van assolir aglutinant el vot anti-independentista a Catalunya, cosa que els va ser facilitada pels mitjans de comunicació, que consumeix una gran part de la població de Catalunya. Mitjans que dia darrere dia feien sortir a en Rivera fins a la sopa. Després al cap de poc mesos una gran part d'aquest mateix electorat que havia pres com a vot útil a C's, per anar contra la Independència de Catalunya, va girar el seu vot cap al voltant de Podemos, per tal de fer fora el PP de Madrid (**). Ciutadans a les darreres eleccions generals, del passat més de juny, va ser la darrera força de les que va obtenir representació al Congrés de Madrid a Catalunya, per davant seu el PP  era el penúltim. Ara són les dues darreres forces, les que van ser menys votades a Catalunya, les que estan pactant a Madrid per redissenyar el nostre futur.

Ara ens presenten un acord per formar govern, amb uns punts econòmics que ho fien tot a la bonança econòmica i suposats creixements. C's s'ha empassat la Regeneració que s'ha menjat amb patates juntament amb la Corrupció del Partit Popular. Ha estat una marxa enrere total de Rivera, que ha arribat a dir "que accepta perdre la credibilitat pel bé d'Espanya". Quin és aquest bé? Doncs sembla que bàsicament carregar-se la immersió a Catalunya. C's ha pactat amb el PP el trilingüisme, el mateix trilingüisme d'en Bauza, que els va fer perdre als populars les eleccions a les Illes. Resulta que a les comunitats bilingües ens fa falta un tercer idioma. Ho diuen aquells que en prou feines en parlen un. Tenen l'atreviment de dir que a Catalunya hi ha nens que no saben el castellà; jo no conec cap cas. Com en els millors temps totalitaris branden l'amenaça d'enviar-nos inspectors "monolingües" a vigilar que siguem trilingües. Delirant! Si tant els preocupa el seu idioma potser que comencin a mirar alguns d'aquests programes sensacionalistes de les cadenes espanyoles on surt gent, no pas a Catalunya, que en prou feines poden lligar sintàcticament una frase. O potser que es mirin els resultats de les proves d'accés a la Universitat que, si mal no recordo, no obtenen, ni de bon tros, els seus pitjor resultats a Catalunya pel que fa al coneixement del castellà.

Però no ens enganyem C's ha destapat, el que el PSC va mantenir amb sordina durant molts anys. No es van oposar a la immersió, però tampoc van fer tot el que calia perquè el català, el català a l'escola, la immersió, fos sentida com una cosa pròpia. Cert que per part seva es mostrava en línies generals com una cosa positiva, però cada cop estic més convençut que no hi varen posar ni cinc cèntims de més d'entusiasme. Sobretot en aquelles zones metropolitanes on el seu resultat electoral es fiava més a "Felipe" que no pas al candidat autòcton.

Ara ens trobem amb uns "Ciudadanos" que a Catalunya van tocar sostre, per sobre de les seves possibilitats, amb un vot anti-independència, prestat, el passat 27-S. Per això des de Ciutadans juguen a l'únic que saben jugar, a un anticatalanisme visceral. Anticatalanisme que a Catalunya durant molts anys els va donar una quota relativament petita de mercat i que a Espanya avui ven molt més que no pas aquí. Els problemes d'Espanya no els arregla un acord en C's i PP, que potser no prosperarà per falta de suport parlamentari(***). No els arreglarà perquè cap de les mesures va a l'arrel dels problemes reals – "si, si, aquells que de debò interessen a la ciutadania", que no són altres que l'estructura del seu estat. Però, mentre ara algú espera un miracle, al poble espanyol els continuen venent el de sempre, "pan, futbol i toros", amb l'afegit d'anticatalanisme i nacionalisme, el seu. Tot plegat del més tronat.

Mentresant, tant aquí com a la resta d'Espanya, hi hagi gent que es deixi ensarronar, ni ens en sortirem, ni se'n sortiran. Ara, això si, podran continuar fent el "hooligan" insultant-nos i, si ens deixem, fotent-nos alguna guitza, mentre ens culpabilitzen dels seus mals.

30 d'agost 2016

(*) Veient qui han estat alguns dels mentors, adlàters  i fundadors, coneixent-los només una mica no calia pensar altra cosa: Albert Boadella, Félix de Azua, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Paco Caja, ...

(**) Per les runes, per els retalls del que va ser el PSC compteixen ara C's, el PSOE – diem-ho així- i els poscos d'ICV. Per això tots plegats juguen la carta unionista perquè es dirigeixen a aquell electorat que en lloc de votar Raventós, votava Felipe.

(***) Si això és així és perquè hi ha 17 parlamentaris catalans que bloquegen qualsevol acord, podien ser més d'anar junts. Potser que si ens toca votar el dia Nadal fem un pensament, no oblidem que els catalans, com a molts europeus de socarrel, ens quedarà el dia de Sant Esteve per gaudir de la festa.