No ens poden oferir res, tot és fum per enterbolir-nos la visió i distreure'ns.

Sembla allò que abans en deien "una serp d'estiu", però avançada al febrer. Ara se'ns explica, i els mitjans ho difonen, que l'Estat, el Govern, en definitiva "Espanya", ens volen fer una oferta.

Prepareu-vos! Tota l'artilleria mediàtica del Periòdic, de la Vanguardia, fins i tot de qui menys ara us penseu, ja està calculant l'angle de tir, per bombardejar-nos, de nou, "com cada cinquanta anys", amb una proposta increïble de la qual difícilment de moment coneixerem el contingut i la substància. Serà una proposta amplificada, serà una proposta anunciada, Una proposta que s'ensuma, si s'arriba a veure, que serà amb més palla que gra, amb més pa que formatge. Tot això, si finalment demà mateix no queda en un no res, com l'Operació diàleg.

L'Estat espanyol no ens pot proposar ni oferir res. Ja ho escrivia aquest modest blogaire ara fa quasi quatre anys – aquí podeu clicar per veure l'enllaç -. Sembla que l'únic que pot fer l'Estat, Espanya, és fer-nos por. En el millor dels casos, la cosa tan suada del pal i la pastanaga. Potser es pensen que estem cansats i que alguna cosa d'aquestes, "una proposta", pot quallar per esgotament, o que el seu anunci simplement ens pot arribar a frenar o fer dubtar. Simplement potser tan sols és tracti un baló d'oxigen per donar arguments als contraris a la independència per tal que continuïn enredant.

Cansats tan de debò que ho estem. La pregunta correcta, però, seria sobre si estem desmemoriats. Espanya, l'Estat, el seu Govern, no ens poden oferir res sense treure el que ja donen a altres. Per oferir quelcom a Catalunya d'entrada algú s'haurà de pagar la totalitat "dels mobles del menjador" si els vol canviar. Ja sé que això sembla una caricatura, però no ho és tant com sembla i més aviat seria un retrat en alta definició.

Si transigíssim a "la proposta", si acceptéssim alguna millora, això ens asseguraria res? Doncs crec que no! Molts catalans van creure durant la Transició, molts ho van creure de bona fe, que amb Democràcia, amb el Dictador mort, Catalunya podia encaixar a Espanya. Doncs res més lluny de la realitat, ni hem encaixat, ni molt menys el llegat del Dictador s'ha fos, ans al contrari els seus marmessors el mantenen ben al dia.

Des de la dreta rància, però també des de l'esquerra progressista, se'ns neguen les llibertats, es nega la nostra existència com a poble. Fa uns dies una enquesta ens indicava que la majoria dels votants de Podemos, no pas el PP, eren contraris a un Referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Han estat molts anys venent-los, a tots plegats, una idea excloent i monolítica d'Espanya i això no es canvia amb un relleu de majories parlamentàries, per molt aparentment progressistes que aquestes semblin. Molts exmilitants del PSC hagueren tractat de ximple a qui hagués pronosticat a finals dels setanta del segle passat l'actual deriva del PSOE.

Si per mantenir-nos a Espanya, ens haguessin de donar quelcom, per poc que fos, que hagués de sortir del que altres ja consideren seu, quan no tardaria de nou tot a involucionar? Què no ho faria potser tan de pressa, com a finals dels setanta del segle passat? Què no passaria el mateix com quan van fer marxa enrere per anul·lar el poder cedit a Catalunya, via cop d'Estat i LOAPA? Cal fer memòria encara que el poder de Catalunya, la Generalitat no emana directament, per molt que s'ho vulguin fer venir bé, de la Constitució. Encara no hi havia Constitució i el Règim, que encara oficialment no era no franquista, havia reconegut la Generalitat el 1977. Ho va fer abans que existís la Constitució, que encara tardaria més d'un any, fos aprovada. La sentència de l'Estatut del 2010 va trencar aquests equilibris que es forjaren a finals dels anys setanta, a l'inici de la Transició.

Si per mantenir-nos a Espanya ens donessin quelcom, i ho acceptessin, es generaria o simplement s'incrementaria l'estat d'animadversió popular. Estat d'animadversió que els mitjans i els partits polítics s'han cuidat d'alimentar durant tants anys contra els catalans. Un estat d'animadversió que els ha permet treure rèdits polítics a la resta de l'Estat. Encara que algun d'aquests partits nacional/patriòtics/espanyols hagi acabat essent residual a Catalunya.

Qualsevol mancança a Andalusia, a la Manxa a Extremadura, a qualsevol de les zones fiscalment deficitàries d'Espanya seria culpa nostra, no de la seva falta secular de prosperitat, contra la qual no s'ha fet res estructuralment efectiu en quaranta anys des del poder central. Si ens donessin quelcom, quant tardarien a treure'ns-ho de nou? En quant temps no tornaríem a estar com ara o pitjor? Estaríem com ara que volen retallar l'estat autonòmic, que van fer extensiu fins i tot a qui no el demanava. Ho van fer extensiu per reduir-nos i "anivellar-nos". Ara el volen retallar per combatre el nostre sentiment nacional. Fins i tot culparien dels seus mals la despesa gastada en l'educació en català o en els nostres mitjans en el nostre propi idioma, més o menys el que ja fan ara i han fet sempre.

Continuar a l'Estat espanyol encara que ens oferissin "l'oro i el moro" és ja, per experiència històrica, un risc inassumible pels catalans si pretenem no tan sols preservar la nostra cultura i la nostra personalitat històrica com a poble. Continuar a l'Estat espanyol és ja de manera clara un risc per a la prosperitat de tots els ciutadans que viuen a Catalunya, el legítim sentiment espanyolista d'alguns no els permetrà, ni tan sols a aquests, mentre visquin aquí, omplir l'olla. La política del Govern d'Espanya és ja, actualment, un risc, fins i tot, no tan sols per a la prosperitat dels catalans, sinó també per al manteniment del raig de recursos que arriben a la resta d'Espanya.

Per tal d'anorrear-nos estan impedint un normal creixement econòmic de Catalunya, en una espècie de tràgic "la maté porqué era mia". Ens poden arribar a arruïnar. Malgrat que, de moment, la iniciativa privada, les inversions estrangeres i l'esforç de la petita i mitjana empresa ho impedeix. Ens estan ofegant estratègicament; sense Corredor Mediterrani, amb uns ports encara sense enllaços ferroviaris, un aeroport minoritzat i unes infraestructures que majoritàriament encara són de pagament. Mentre des d'aquí també, via impostos, paguem que a segons quins llocs d'Espanya ara tinguin el doble d'autopistes gràcies a una oportuna adquisició per part de l'Estat. Igualment des d'aquí "ajudem" significativament a pagar una estructura de comunicacions radial, ineficient i totalment ostentosa -AVE i autovies solitàries- i que en la seva quasi totalitat s'està demostrant innecessària.

Per tot plegat cal fer una crida al seny, a tocar de peus a terra. Que ningú des d'allà, però tampoc des d'aquí, ni des de la dreta ni tampoc des de l'esquerra, ens distregui de l'únic objectiu viable per Catalunya; la Independència. Que ningú des d'aquí es distregui, perquè qui bada ja ha rebut!

19 de febrer 2017

3 dies de febrer -el judici del 6F-

Volia posar de títol "Els miserables", però ja està molt suat, amb el permís o no de Victor Hugo. Els tres dies que portem de judici estan deixant testimonis "originals" i imatges curioses, dic curioses per no dir preocupants.

Com ja se sap ni el President Mas, ni la Vicepresidenta Ortega ni la Consellera Rigau, van respondre a les preguntes del fiscal ni a les de l'acusació popular. L'acusació particular, més que no pas popular, no va intervenir, però sí que sembla que tenia dret a tenir públic a la sala. Per tant, aquesta acusació popular que no eren altres que "Manos límpias" i dos sindicats policials (SPP i UFP), ignoro si en el seu dia van obeir ordres del ministre Fernández o de l'Àngel Marcelo, van fer seguir "invitacions". Cal recordar que "Manos límpias" és un sindicat de funcionaris que ha estat acusat d'extorsionar entitats bancàries, en el conegut com a cas Ausbanc, cosa que va comportar la detenció de la seva cúpula i fins i tot de l'advocada que havia presentat la denúncia contra Mas. Doncs bé, aquesta acusació particular va convidar a dos membres de "Libres e Iguales": Cayetana Alvarez de Toledo i Arcadi Espada. Podeu veure -consultant l'enllaç- el "magma" representatiu de "Libres e Iguales". El que sembla que serà, ja ho és segurament a hores d'ara, la nova eina, en substitució de "Manos Límpias", per anar contra el Procés.

Doncs bé, segons expliquen les cròniques periodístiques, els informadors, en general, van ser tractats de manera més o menys brusca per la policia -mossos d'esquadra-, caldria, si va ser així, demanar explicacions a la Conselleria d'Interior. Mentre els "convidats" eren tractats amb tots els miraments, fins al punt que es van permetre, segons sembla, fer fotos -cosa prohibida- durant el judici. Durant la declaració, es va poder veure en tot moment la cara llarga de Cayetana. A la sortida Cayetana Alvarez de Toledo es va permetre penjar les fotos fetes amb el mòbil, on es veia els 3 acusats sortint i sense que entre ells i "la fotògrafa" hi hagués ningú més. Si clar, ja ens suposem que la senyora Cayetana, no li estirarà els cabells a la Vicepresidenta Ortega, però, la veritat, no sembla seriós que els convidats, per molt convidats que siguin, puguin campar per on vulguin. No m'estendré en la ideologia de la senyora Álvarez de Toledo a la que el PP ja li semblava massa d'Esquerres. Tampoc vull entrar a comentar els estirabots del senyor Espada, que per ells mateixos es jutgen i delaten. Aquest home, que asseia just darrere el President, té, però, un posat un xic inquietant.

Però el que sí que queda clar, és que malgrat tractar-se del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, no aparenta ser territori català, perquè aquest "territori" jurídicament sembla no existir, per molta Conselleria de Justícia que tingui la Generalitat. Malauradament El TSJC és una prova palpable del sotmetiment dels catalans. Per si algú d'aquests que a casa nostra s'omplen la boca amb la Llei encara és capaç d'ignorar-ho o mantenir el contrari, podem veure com el dia 6 ens va deixar unes imatges inequívoques. Semblava que Mas, Ortega i Rigau fossin al Bernabeu, mentre l'àrbit els amonestava, malgrat haver estat ells els receptors de la falta. Mentre que la premsa i mitjans de Madrid semblava fossin l'afició "merengue" que increpa i insulta als de la graderia dels seguidors de l'equip visitant - que en aquest cas es trobaven a les portes del TSJC-. Mentrestant la senyora Àlvarez de Toledo i el senyor Espada es trobaven com si fossin els convidats al "palco", al costat de les autoritats, of course!

Ahir va ser el torn de la intervenció com a testimoni d'un parell de gelosos inspectors de la Conselleria d'Ensenyament, un d'ells, ara ja jubilat, s'havia manifestat en el seu dia, segons es va poder veure a la premsa, contrari a la immersió, no cal fer més preguntes, oi? L'altre testimoni va ser el de la directora de l'Institut Pedraforca de l'Hospitalet. Per començar ha transcendit que quan algú li ha dit que ella era empleada de la Generalitat ha respost que "ella era funcionaria del Estado", tota una declaració de classe i de principis. Dolores Agenjo, segurament hauria d'escriure "doña", va ser l'única Directora d'Institut de tot Catalunya, de sis-cents que hi ha, que no va lliurar les claus per poder fer el procés participatiu. Aquesta senyora ha anat explicant que com a conseqüència de tot plegat, de les pressions a què va ser sotmesa, va haver de demanar la jubilació. Oblidant, sembla ser, que la sol·licitud de jubilació l'havia signat abans que es propiciés el procés participatiu del 9 de novembre de 2014. La senyora Agenjo que ha estat candidata de C's, tornem a topar amb el magma del qual abans parlàvem, ha aprofitat molt bé tot aquest temps i la seva "heroïcitat" per fer-se famosa i escriure un llibre -"S.O.S. Secuestrados por el nacionalismo"-. No us estranyi, doncs, que el seu proper desplaçament sigui en romeria als mitjans de Madrid i com no, també, a algun de més nostrat, sembla que ja ha estat a 8TV. Si tot el testimoniatge contra els encausats es basa en la militància anti- immersió d'aquests escassos testimonis, s'hauran de forçar molt les coses, des del TSJC, per complaure a la Fiscalia General de l'Estat, o potser diguem-ho clar, per complaure al Govern espanyol. Malgrat tot, des de la premsa, la de Madrid, ja hi ha qui ha escrit la sentència, "Marhuenda dixit", i això, clar, en cap cas és intentar forçar la Justícia, segur que no! Oi?

A qui també sembla que se li ha anat una mica l'olla, per no dir "que ha sacado los pies del tiesto", ha estat a l'ex-fiscal en cap de l'Audiència de Barcelona, ex militant del PSUC, ex-candidat d'ICV-EUiA i més recentment candidat de Podemos i Eurodiputat Electe el 2015, Carlos Jiménez Villarejo. Ha vingut a dir que la manifestació del dia 6 era quelcom com una cosa parafeixista. Què deuen tenir en el subconscient, tots plegats, aquests personatges coincideixen en això amb els de la dreta més espanyolista i més rància? El primer que els bé a la boca és la paraula nazi o en aquest cas feixista. Tot ho comparen amb això, els surt així de natural, com si sempre tinguessin aquests mots a la "pole position" del seu cervell, com si tot el que no coincideix amb el que ells creuen fos totalitarisme, no deuen pas tenir mirall a casa aquesta gent! Els surt així de natural. Preocupant de debò! Un apunt a afegir, el senyor Carlos Jimenez Villarejo és una persona que te concedida la Creu de Sant Jordi. La va rebre el 2010 en temps del Tripartit, malgrat que en el seu dia -1985- havia recomanat empresonar als membres de la Crida per defensar que els serveis de Renfe fossin en català.

Avui ha estat el Torn del debat del tema al Parlament, ho acabo de veure al Telenotícies, res de nou, els eslògans pastats i suats de l'Arrimades, sense suc ni bruc i els estirabots d'en Garcia Albiol. Per l'altra banda, les "ironies" del senyor Iceta, com sempre amb molta mala gaita, i els atacs d'ira i mala llet del representant del gremi d'enderrocs, el senyor Franco Rabell. S'han de tenir molts nassos perquè davant un Estat que té una valoració democràtica, vist des de fora, que deixa molt a desitjar, amb un Govern i el partit que els dóna suport podrits per la corrupció, pretenguin que els tres encausats es presentin a pit descobert davant el TSJC i s'immolin. Coi clar que s'han defensat, els han fet jugar una partida judicial forçada, doncs han de fer el possible per guanyar-la! Potser sí que aquest, la probable condemna per inhabilitació, és el somni més humit i indecent d'algun d'aquests rivals polítics que ara critiquen. Uns rivals que aprofitant l'avinentesa, volen treure's del mig a algú a qui seria molt difícil tombar a les urnes. Aquest és potser el motiu del nerviosisme de qui hipòcritament, si en Mas es cremés a lo "bonzo", encara traurien pit dient que ha estat víctima d'un govern poc democràtic, reaccionari i naturalment de dretes. El mateix faran, possiblement amb menys èmfasi, si l'inhabiliten, però mentrestant "patiran" uns dies.

8 de febrer de 2017

Els experts diuen... Un informe indica...

Dues frases que semblen servir d'entrada per a garantir que el que es diu a continuació té una certa versemblança. Són les frases que, com una pòlissa en un document, donen fe de l'autenticitat del que es diu.

Tot és citar els experts o un informe i ja molta gent creu a ulls clucs el que a continuació es diu. Potser simplement és per la sensació que es crea que molts, finalment, acabin bevent a galet. Perquè no cal citar el nom de l'expert, es parla d'experts en genèric, tampoc cal citar les dades exactes de l'informe i, molts cops, ni qui l'ha fet. No es diu amb quina informació s'ha treballat, quins paràmetres han estat utilitzats, etc. Només cal dir la frase màgica, els experts diuen... o un informe indica... i, molts cops, ja ens trobem davant un dogma. Ja s'ha creat un estat d'opinió, sobretot si els diaris se'n fan ressò, ho publiquen, i més si surt als Telenotícies. Si el dogma s'escampa, és quasi impossible que es difongui qualsevol altre informe o opinió que contrasti amb la línia endegada.

Aquests darrers dies n'hi ha hagut dos que m'han cridat l'atenció, un de fa uns dies, un informe indicava que l'escalfament global es farà notar amb estius més calorosos. Que el nivell del mar en els darrers trenta anys ha pujat 10 centímetres – ni 8,7, ni 12,3, 10 centímetres ben rodonets- que tindrem més nits "tropicals", per damunt dels 20 graus, a les grans ciutats, etc. Aquest informe va sortir "calent", acabat de fer, mentre el país vivia entremig de temporals, de neu i marítims, amb temperatures considerablement baixes. Tant li fa!

L'altre més rebuscat, però amb el segell i la garantia de l'Obra Social de la Fundació "la Caixa" ens parlava dels episodis de contaminació i de com aquests afectaven el rendiment escolar. L'informe que va arribar a ser peça d'editorial en algun diari, ens parlava amb exactitud de les conseqüències que per al rendiment dels nostres infants pot tenir la contaminació atmosfèrica. Deia que "quan l'aire està més contaminat l'atenció dels estudiants disminueix" i "que l'excés de pol·lució altera la connectivitat cerebral dels escolars i la seva maduresa". Com que una de les primeres causes de fracàs escolar són les dificultats de concentració, ai las! Ja hem trobat un culpable que col·labora i fa possible aquest desori mental dels nostres infants. Afegeix, l'informe, que cal tenir en compte on es construeixen les escoles, cosa que ja es fa a Dinamarca, clar! Espero que, per pur sentit comú, cap tabalot prengui la decisió de construir una escola enmig la petroquímica de Tarragona! L'informe fins i tot precisa que entre els 7 i 9 anys és quan el cervell s'està formant i és més vulnerable. A L'estudi s'ha arribat a calcular el retard que la contaminació provoca en els menors. Aquest retard és equivalent a un mes, pel que fa a la millora de la capacitat de resposta que caldria esperar en nens d'aquestes edats. Tanta exactitud em meravella, perquè suposo que depèn del nivell de contaminació, del temps que s'està en la mateixa escola i a la mateixa aula – si l'aula dóna al carrer, amb més o menys trànsit, o a un pati interior i aquest si està arbrat o no- i, suposo, tota una altra sèrie de dades que se m'escapen. Tot aquest informe surt a redós de les restriccions que ara es volen establir a la zona metropolitana pel que fa a la circulació de vehicles.

Jo no sé quant li ha costat a la Caixa aquest informe, ni sé quin era l'objectiu d'aquest. Perquè si l'objectiu era aquest resultat que ens expliquen, només ha calgut vestir el sant! Recordo l'anècdota que fa molts anys vaig llegir respecte d'un reputat i conegut periodista. Aquest quan al matí arribava a la redacció del seu diari, anava al seu cap i li preguntava sobre quin tema calia escriure, quan li deien, la seva segona pregunta era: "A favor o en contra"?, doncs, això és el que passa massa cops amb els informes, que tenen un objectiu i un client que paga per un resultat més o menys concret.

La majoria de la gent, servidor entre ells, no té ni els coneixements, ni molts cops les dades, ni possiblement la capacitat per interpretar-les, per tant estem venuts! Els informes, un cop sabem qui els ha fet, qui els ha encarregat i qui els ha pagat, aquest seria el primer a tenir en compte, només haurien de ser orientatius. Indicatius, una mostra de tendències, que caldria contrastar amb informes que diferissin i que ens permetessin comparar i ponderar les conclusions dels uns i dels altres. Fins i tot, si fos possible, caldria tenir la possibilitat de verificar algunes de les dades. Elevar un informe a categoria de veritat absoluta i donar-li total credibilitat, d'entrada, és en el millor dels casos un error i en el pitjor, una burda manipulació dels estats d'opinió.

A aquests dos exemples dels que he parlat podríem afegir l'informe que Intermon/Oxfam feia sobre la distribució de la riquesa al Planeta - per si algú no ho sap, Oxfam també és una ONG "multinacional"-. . Oxfam ens deia que aquestes persones més riques del Planeta, que en els informes anteriors eren 80, en un altre informe van passar a 65 i ara tan sols eren 8, acumulaven la mateixa riquesa que el 50%per cent més pobre de la població mundial. Al cap de pocs dies, XavierSala-Martin feia notar, amb dades i explicant formes de càlcul, que aquestinforme era un simple bluf, per no dir un simple acte de propaganda.

Tornant a l'escalfament global, que parlàvem al principi. Jo no m'atreviria pas a negar-lo. Però hi ha estudis científics amb dades que ens indiquen que els darrers dos/tres mil anys hi ha hagut períodes més càlids i més freds. Concretament al segle XVII es va iniciar un període fred, una petita glaciació, que va fer baixar la temperatura del planeta durant més d'un segle. Possiblement d'aquesta època siguin moltes de les glaceres que ara estan en regressió. Pel que fa a la temperatura de les grans ciutats a les nits d'estiu, només cal que ens parem a pensar en la gran quantitat d'aires condicionats i sistemes de refrigeració que hi ha arreu i adonar-nos que tot el que refreden és a base d'un consum d'energia. Consum d'energia que al seu torn genera calor. D'aquí una de les raons de què la temperatura al centre de les grans ciutats sigui uns quants graus més elevada que la dels entorns.

Tot plegat, en una era en què disposem de molta informació i en molts casos a l'abast. Només ens caldria ser prudents i fer un petit esforç de recerca i contrast. Prudents en creure tot el que ens diuen, com a mínim posar-ho, de tant en tant, en quarantena. Malauradament, malgrat tot, molta gent vol certeses i coses en que creure i no sempre són prou primmirats. Vivim, però, en temps d'incertesa i confusió, on qui té els millors "informes i experts d'atura" pot acabar conduint el ramat cap on vulgui. El que aquí es diu val per tots el informes i totes les opinions dels experts.

3 de febrer de 2017

El contra-adhesiu de la DGT

Aquests dies he rebut a casa, des de la DGT, l'adhesiu que m'identifica com a propietari d'un cotxe que podrà circular per la metròpoli de Barcelona. Sóc del quaranta per cent llargs d'afortunats, ara, que a partir del 2025 podrà fer-ho sempre o això diuen. Ja veurem on paro d'aquí a vuit anys o on parem tots. Ja veurem si el preu dels pàrquings i de les zones blaves i verdes m'ho permet. Més ara que l'Ajuntament de Barcelona anuncia que es gastarà una morterada, previ apujada de tarifes, en uns nous parquímetres que també vigilaran que el cotxe sigui dels que poden circular. En definitiva, ja veurem si hi entrem tots, perquè ara hi ha dies que si ens llevem ben aviat, ben aviat potser entrem a la ciutat amb una certa fluïdesa, i preguem que els sacrificats conductors puguin continuar fent-ho, perquè no veig que als trens de Rodalies els puguem afegir un tercer pis.

A veure, si resulta que el meu cotxe a partir del quart any, cada dos anys, i cada any quan en tingui més de deu, ha de passar la ITV,  doncs a què coi ve això ara? O sia, els cotxes estan obligats a penjar un adhesiu de la ITV, visible, a la part esquerra del frontal on s'identifica fins a quina data pot circular sense tornar a renovar la inspecció. En aquesta inspecció, la ITV, miren el nivell de fums, és a dir, si el cotxe compleix les normes de fabricació i si contamina o no més del compte. Se suposa que si no passes la ITV et poden multar, oi? Si el cotxe va deixant anar una fumarada ben negra, et deuen poder immobilitzar el vehicle, no?

Doncs bé, ara que jo ja estic al dia, m'he gastat els meus calerons perquè algú em "baixi els fums", me'ls controli almenys, em revisin que els llums van, em faci frenar de sobte i em sacsegin ben sacsejat el cotxe, em pensava que ja podia circular arreu, doncs no! Ara he hagut de passar la "nota de tall" de la data de fabricació i del tipus de motor. Un "recontracontrol" nou que exigirà uns nous controladors, que controlaran, vull creure, com a mínim. que portes  el nou adhesiu. Si no el portes  et faran girar cua i tornar cap al "rerepaís" a escampar "carbonilla" pels camps de conreu i els boscos de Catalunya. Ai d'aquells que no passin la ITV i no tinguin el nou "salconduit"!

Molts cops tinc la impressió que els que ens governen van al fàcil i a allò que es pensen que és popular. No negaré pas la contaminació, Déu me'n guardi de fer-ho! No negaré que cada gener, se'ns plantifica un anticicló que provoca que l'Edifici Agbar quedi confós i que la torre de Collserola es faci invisible. Bé aquest any no, curiós, oi? Aquest any que algú ja devia estar "bavejant" amb l'operació "contra-adhesiu" i somiant amb els titulars dels diaris -L'Ajuntament impedeix l'accés a Barcelona dels vehicles més contaminants durant dos dies-. Doncs resulta que no! Si clar! Queda el febrer i el març per a continuar provant d'experimentar i si no hi ha ocasió poden continuar provant amb les super-illes. D'una manera o altra s'ha d'emprenyar el personal, se'ls ha de tenir en tensió, que si no es relaxen massa!

Fa uns dies, girant la rotonda al capdavall del Paral·lel, just davant del port, vaig veure la fumarada que sortia de laxemeneia d'un dels ferris allà atracats. Quin tipus d'adhesiu els donaran als vaixells que cada dia omplen de fum el cel de Barcelona, tant els atracats com els que esperen fora port, amb els motors engegats per generar energia, perquè així només els cal pagar un dia de moll en lloc de pagar-ne dos o tres mentre esperen carregar o descarregar. I dels avions que me'n dieu? Dels centenars d'avions que cada dia aterren i se n'enlairen de l'aeroport del Prat. Bé a aquests sí que és fàcil posar-los l'adhesiu. Ara no sé com els aturaran si no el porten i els fan tornar a l'aeroport d'origen. Ja no parlo de les calefaccions, ni molt menys de qui se li crema l'oli de la paella, multa! I la paella de tornada cap a l'armari, previ pas per l'aigüera, i castigats sense menjar.

Ara al frontal del cotxe, a l'esquerra, vist des de fora, que no des de dins, com canvien les coses segons des d'on es miren, eh! Doncs bé, al frontal, l'adhesiu de la ITV, el de la DGT. Que ningú passi per Suïssa i pagui i enganxi "La vignete" o que el del taller no posi l'adhesiu del darrer canvi de filtres i oli. Perquè el que estic convençut és que a hores d'ara ja hi ha el saberut de torn estudiant una nova normativa que prohibeixi els elements afegits al cotxe que priven part de la visibilitat, en cas que aquesta normativa ja hi sigui, segur que està estudiant com modificar-la per regular els adhesius.

A vegades penso que moltes normes tenen la missió de tenir al personal en estat d'alerta, ben neguitosos. Per no ser groller i dir que hi ha algú que gaudeix tocant allò que no sona. No n'hi havia prou en aprofundir amb la ITV i sancionar al que no la passi? No generem ja prou residus perquè ara molts hagin de deixar per ferralla cotxes que han passat religiosament la ITV i se'ls ha fet els manteniments adequats? No s'anirà renovant de manera gradual el parc automobilístic? No cal aprofundir, suposo que ja es fa, en les normes i exigències als fabricants? O aquests ja són "cavalls de més mal ferrar" per les administracions i val més no ficar-s'hi per si s'escapa alguna guitza?

I totes aquestes normes, aquestes sobreactuacions, es fan des d'Ajuntaments d'esquerra. Si ja sé que molts dels seus votants es posen "hots" amb aquestes normes i que cal tenir-los contents. Que ells resulta que són de bicicleta, sobretot si fa baixada i que tanquen els ulls quan la furgoneta, amb remolc, les ve a recollir, per tornar-les a portar a les zones altes de la ciutat. Però suposo que a aquest Govern municipal l'han votat gent dels barris, gent que van econòmicament apretadets. No són, si de cas, ells els que no paren dia si dia també de parlar-nos que cada cop hi ha més diferències econòmiques entre barris i que aquestes creixen? Doncs bé, aquesta gent més humil, els que necessiten el cotxe, els que no tenen calés per comprar-se'n un de nou, crec jo que deuen estar fent salts d'alegria, no? A més de fer-los ostentós que tenen uns cotxes de merda i que possiblement no se'l poden canviar. Les alternatives que en molts casos se'ls ofereixen de transport públic, per anar a treballar, sobretot fora de Barcelona, no és que siguin super eficients, oi?

I parlant del transport públic, de la seva eficiència i dels seus preus populars, aquest ja es tema per aprofundir un altre dia. Doncs bé, algú em pot explicar perquè un bitllet de rodalies d'anada i tornada de Mataró a Cabrera de Mar – 5 quilòmetres- val 5 euros? Algú em pot explicar perquè un bitllet de "cercanias" d'anada i tornada de Madrid a Alcalà d'Henares -30 quilòmetres - val 5,60 euros?

1 de febrer de 2017

Capsigranys i capsigranyades, d'allà i d'aquí.

Avui no va de natura, no, avui no parlarem del Lanius Senator, un preciós ocell. Avui parlarem de "capsigranyades" i de capsigranys segons la definició que del mot capsigrany dóna l'Institut d'Estudis Catalans: "persona de poc seny, no gens entenimentada".

No tothom que fa o que diu una "capsigranyada" el podem qualificar de capsigrany, però a força d'insistir i repetir-ne va guanyant punts per aconseguir-ho. Aquests darrers dies en tenim uns quants exemples de "capsigranyades" dignes de menció.

Com si no tinguéssim prou problemes a casa nostra ens hem d'anar a fixar en el que passa a fora. Com que som tan entenimentats ens podem permetre parlar de la façana de la casa del veí i no veure que tenim el pati de casa ple de merda. Ens està passant amb en Donald Trump que obre, dia si dia també els telenotícies i la cosa promet, entre altres motius perquè el personatge crearà notícia i d'aquí el tenim focalitzat esperant a què salti. Doncs bé, sembla que l'arribada del Sr. Trump a la Casablanca ha coincidit amb la desaparició de la versió en castellà de web de la dita residència presidencial. Les veus planyívoles de seguida s'han fet sentir. La primera va ser l'inefable Susanna Díaz, la "Sultana" com alguns l'anomenen. La Presidenta de la Junta d'Andalusia va posar el crit al cel, atesa la importància del seu idioma i que és el segon més parlat a Estats Units. Doncs bé a l'Estat espanyol el català és el segon idioma més parlat, segons mandat constitucional hauria de gaudir d'especial protecció, i l'ignoren sempre que poden, quan no el rebreguen i se'l passen pel forro dels collons.

La web de la Moncloa i la majoria de webs oficials del regne d'Espanya no contemplen cap de les altres llengües oficials a Espanya. Malgrat això el President del Govern espanyol, que a força de fotre la pota s'està guanyant a pols el títol de capsigrany, va sortir, doncs, a justificar la desaparició de l'espanyol a la web de la Casablanca. Ho va fer explicant-nos que li havien dit que la web estava en construcció i per això havia desaparegut l'espanyol. Aprofità per fotre'ns un clatellot, dient que ja li agradaria a ell que la web la Generalitat estigués en castellà, cosa que així és, però que ell, com tantes altres coses ignora. El missatge ja el va deixar anar i segurament tot un estol de capsigranys ja se l'ha fet seu. Però com que el Sr. Rajoy aspira a... ahir va tornar a insistir. Resulta que va dir que li semblava bé que es jutgés el tema "Gürtel", fins que l'entrevistador – aquell de: "y la europea" – li va recordar que el PP havia recorregut demanant la nul·litat de tota la causa, ja que el PP també està imputat, cosa que ell va dir ignorar. No sols va donar aquest titular, sinó que va continuar "fotent la gamba", amb el tema de les elèctriques, dient que com que plourà i farà vent el preu de la llum baixarà. A la tarda algú ja l'havia caricaturitzat vestit d'indi i fent la dansa de la pluja. Per arrodonir l'entrevista, i anar fent punts, va reconèixer que sort en tenen dels cèntims dels catalans per quadrar els comptes de l'Estat, cosa que fa impossible cap tipus de concessió, amb el que el diàleg amb Catalunya, com a molt, pot ser per a parlar precisament del temps. Mai de finançament, ni molt menys del preu de la llum! Això són coses intocables!

Però clar capsigranys o aspirants a ser-ho no només n'hi ha fora de Catalunya. Aquí també la competència és ferotge. El rànquing va ajustadet, quan no és en Rabell que fot un estirabot el fa el Fachin o el Coscubiela. La sortida de to del dia a vegades també la poden fer des de la CUP, allà hi juguen uns quants. Tot plegat sense oblidar a la Sra. Colau i el seu equip. Molt menys, però, podem menystenir a l'Arrimadas, al conferenciant Iceta o al Sr. Albiol, ja que aquests juguen a la lliga d'honor, l'estatal. 

Però, Ai-las! Que aquests dos darrers dies els han sortit un parell de competidors que prometen. Un ha estat el Sr. Millo flamant delegat del Govern Central a Catalunya – encara enyorarem a la senyora Llanos de Luna -. El senyor Millo, ha vingut a dir que els cèntims gastats a la compareixença a Brussel·les, per part del President Puigdemont i acompanyants, valdria més haver-los gastat en ambulàncies. Tot venia a solta de la lamentable mort d'una nena a l'Hospital de Blanes. Tan pocs recursos dialèctics tenen des del Govern Central, tan poc recursos intel·lectuals té aquest "mercenari" de la política que ha de fer servir la demagògia més crua? Ho fa ignorant que ambulàncies pediàtriques, poques, però a la resta de l'Estat brillen per la seva absència. Ho fa ignorant els dispendis de l'Estat, dels que aquests darrers dies s'han filtrat Reials Barbaritats, tan sols per posar un exemple. per no parlar "d'estores diplomàtiques" i de tantes altres coses.

Per acabar, ahir va saltar el Senador Vidal, ex-jutge. Resulta que el Sr. Vidal va explicant, en xerrades que va fent pel país, que el Govern de la Generalitat de manera il·legítima té les dades dels contribuents. Cosa que com era d'esperar ha aixecat una gran polseguera i que deixarà titulars per uns quants dies a la premsa. Entre altres raons perquè el tema és més delicat del que a priori pugui semblar. D'aquí que el Govern de la Generalitat s'hagi afanyat a negar-ho, el mateix que ha fet el partit que el dóna suport, ERC. El Sr. Vidal va ser una altra d'aquelles aparicions estel·lars que s'han produït durant el Procés. Va redactar una Constitució, avui llegia a la premsa sense que ningú li demanés, de les més "chupiguais" de les que es fan i desfan. Va aconseguir fama, que li va suposar un cost que no podem negar; el seu decantament de la judicatura. Cosa que el va fer ser conegut arreu i per tothom. Ho va ser fins al punt que al cap de pocs dies de saber-se de la seva Constitució i del seu encausament per haver-la redactat, ja era per a molts un heroi. Algú fins i tot recordo que el postulava com a President. Doncs bé, com a conseqüència de tot això, el Sr. Vidal es va deixar estimar per les dues principals forces sobiranistes, fins que una, ERC, el va acabar fitxant, presentant-lo a les llistes del Senat, per dues vegades, i resultant elegit.

Tot plegat ens demostra que els capsigranyisme no és patrimoni d'uns quants elegits. Que aquests elegits no ho serien sense el capsigranyisme de molts, de molts que els voten vull dir.

27 de gener 2017

El Cullerot, El Cyrano dels ànecs

D'entrada l'ànec cullerot (Anas Clypeata), no és aparentment, ni per la seva coloració, ni per la seva mida, ni per altres característiques físiques un animal que d'entrada semblaria que cridi l'atenció. Fins i tot el seu comportament, en el primer moment, no el distingeix d'altres. Perquè en definitiva, d'entrada pensem, si es belluga com un ànec, neda com un ànec, crida – no gaire- com un ànec i sembla un ànec simplement deu ser un ànec, no? Doncs bé, totes aquestes consideracions queden en res quan en ens fixem en... Mare de Déu quin nas!

Es pot observar en aquest mascle d'ànec Cullerot, les marques del que havien estat les dents.

A l'hivern, els dies de més fred, quan està més inactiu se'l pot distingir, si és mascle, entre els canyers i joncars. Semblaria com si no s'atrevís ni tan sols a sortir a fer un tomb. Si ens fixem, no gaire lluny veurem alguna femella, amb colors més somorts i confusibles amb l'entorn i amb altres espècies d'ànecs. Bé confusible fins que li veiem el bec.

Exemplar d'ànec Cullerot en eclipsi

Respecte de la parella de per vida, com és el cas en la majoria d'anseriformes - ànecs, oques i cignes-, del nostre Cyrano, la seva particular Roxanne, no creiem que hagi tingut massa dificultats per a conquerir-la. No deu pas haver necessitat el concurs del "guaperes" de torn que donés la cara per ell i poses en el seu bec les estrofes dels seus versos. Al nostre Cullerot no li ha calgut el concurs d'un galà com l'ànec blanc, que ja aspira a cigne i denota maneres ganses. Res de tot això ha fet falta perquè el nostre Cullerot té el seu especial "glamour". Com diuen els entesos, uns sentits físicament ostentosos, un bon nas i uns ulls clars, denoten una bona capacitat de relació. El do del contacte, i al Cullerot, per tot això, no sembla que el tema de l'aparellament li vagi malament.

Ànec blanc. Destaca per la seva elegància i per tractar-se d'una espècie que, pels seus trets físics, ja ens sembla més propera a les oques o fins i tot als cignes que no pas al ànecs.

El cullerot passa l'hivern amb nosaltres. Com els turistes anglesos i alemanys que busquen l'escalfor de la Mediterrània. Durant l'estiu aprofita la fresqueta dels ambients més al nord per a criar. Si bé, com els anglesos n'hi ha que sembla que ja resideixen per aquí tot l'any, però de moment no són pas gaires. Aquí, majoritàriament, ens arriba cada any just començar la tardor, a vegades ho fa camuflat, el que es diu tècnicament en eclipsi. Perquè un cop s'han aparellat i criat, sembla que durant un temps no li calen les seves millors gales. Gales que recupera de cara a "la propera campanya". També, els mascles, mentre encara són joves i no han arribat a l'edat "de merèixer", presenten un abillament semblant.

Esemplars d''ànec cullerot sota dels canyers

Per això si bé distingim clarament el mascle amb tots els seus colors, aquest ens pot passar desapercebut i fins i tot confondre'ns en determinades èpoques de l'any o quan és "cadell". I és que el paio de lluny pot semblar-nos una femella.

Però com dèiem, el que caracteritza a aquest ànec és el seu bec, que utilitza com una gran pala recol·lectora amb la qual filtra l'aigua i els llots per tal d'aconseguir fitoplàncton-zooplàncton, petits mol·luscs i insectes. Si ens fixem en el seu bec, quan el té obert, encara podem observar les marques del que fa milions d'anys havien estat les dents. Dents que les aus durant la seva evolució a l'estat actual van anar perdent.

Animal no excessivament gregari, al contrari que altres tipus d'ànecs, no conforma grans estols. Malgrat tot, viu entremig o juntament amb altres espècies d'anseriformes.

Tot plegat una au més que interessant. Una au que pot fer les delícies dels nostres petits, gràcies a aquest enorme bec que sembla fer-lo anar tot el dia amb el cap una mica cot.

22 de gener 2016

Arriba el fred, l'Administració respon!

Ahir al migdia, devia ser al 324, vaig sentir les declaracions del Conseller Jané respecte de l'onada de fred que ara ens està arribant. La veritat és que el bon home em va fer patir de debò tota l'estona que el vaig anar sentint. Semblava que camines sobre una catifa d'ous, fent passes suaus i curtes, per intentar trencar-ne els menys possibles. Frases curtes, rumiades, un parlar lent. Fent referència als informes – llegiu, si no passa ben bé això es perquè m'han informat malament –. Tot plegat, un anar amb excessiu compte amb el que es diu, per por a equivocar-se i que algú, sempre hi ha algun d'aquests, gràcies a això pogués fer punxa al llapis. En aquest país en tenim un munt de torracollons rondinaires, "del gremi d'enderrocs", esperant per criticar. Pocs cops, per no dir mai, amb intencions positives, ja no m'atreveixo a dir amb intencionalitat constructiva.

Tot plegat em va semblar tan artificiós, una pèrdua de temps, de recursos – cost de l'emissió- no hi ha notícies més importants? No hi ha altra programació més interessant? Després algú ens diu que la Televisió de Catalunya perd audiència. Sentir a tot un Conseller de la Generalitat parlant, mentre ensumaves la por que trametia, la por a cagar-la! Tot plegat fa certa "angunieta". Per què, veiem, estem a l'hivern, no? A l'hivern fa fred, oi que sí? Alguns dies més que d'altres. Ara ens toquen uns dies "excepcionals", d'acord! Nevarà, algunes carreteres poden quedar tallades o caldrà fer servir cadenes. Sembla com si això no hagués passat mai! Que s'activaran les màquines llevaneus, coi per això les tenim! Que es tirarà sal a les principals vies de comunicació amb risc de glaçada, clar home! Per això hi ha pressupostada alguna partida, per comprar sal per tirar-la si es preveuen glaçades, només faltaria!

Després quan hi ha un episodi com aquest sempre hi ha algú que aprofita per fer la cèlebre frase, la frase ocurrent. Quan mal que ens ha fet tot això del "twitt". Ahir un deia, ara que coincidint amb l'onada de fred hi ha la punta de l'epidèmia de grip, que les urgències estaven col·lapsades i que això s'atribuïa a la grip i no pas als llits reduïts. I la gent ho "retwitta" i visca la gresca! A veure, si-ús-plau! Cada any d'ençà que tinc memòria quan hi ha "la passa" de grip les urgències es col·lapsen. Ara que hi ha menys llits hospitalaris i abans quan n'hi havia més. Es col·lapsen perquè molta gent va a urgències en lloc de quedar-se a casa, abrigadet, amb un brou ben calent i prenent algun analgèsic al mateix temps que controla la febre. Per què, veiem, quanta de la gent que va a urgències per la grip acaba fent servir un llit hospitalari? Suposo que unes quantes més del que és habitual. Gent amb altres afeccions ja diagnosticades i que la grip podria agreujar. Persones, però, que normalment ja estan vacunades.

També ahir algú es feia ressò de les declaracions d'un capellà, suposo que conegut, de la zona de Madrid que deia:  "que davant de l'onada de fred, s'havia de demanar que els Ministeris i edificis oficials restessin oberts per acollir a la gent sense sostre". Molt bona intenció, però la intenció que val, de debò, és aquella que permeti que aquests edificis que acullen -els que ens governen i que hi treballen per a tots- ho facin eficientment, per tal d'evitar que no hi hagi gent obligada a viure al carrer. I tot això no depèn pas de què ara arribi una onada de fred.

La demagògia ha fet tant de forat en les nostres consciències que ja no ens adonem del ridícul. Tornant a voltes amb les declaracions del Conseller i les recomanacions que ens fan des dels mitjans per fer front l'onada de fred. Algunes són tan banals, de lògiques, que fa vergonya aliena sentir-les. Ahir s'avisava que aquells que tenen familiars, veïns o coneguts d'edat avançada que viuen sols procurin no deixar-los "sense supervisió" durant aquests dies. O sia, que a la que millori el temps ja els poden oblidar, fins a la propera nevada o fins a la propera onada de calor, on s'aprofitarà també per recordar l'escalfament global.

L'estat i  les Administracions en general s'han atribuït, de fa temps, unes funcions que sembla que ens hagin de permetre jubilar l'enteniment i enviar la consciència de vacances. L'Estat, l'Administració, fa de papa i de mama. L'Administració ens diu a l'estiu que hem de prendre líquids per no deshidratar-nos i que hem de tancar les finestres a l'hivern per no agafar fred. L'administració ens diu, com ara és el cas, que no agafem el cotxe si no és imprescindible. L'Administració ens diu que hem de portar el cotxe en perfectes condicions, correctament revisat... Només quan fa fred?

Per tot això, i més, l'Administració destina recursos. Llegiu departaments, empleats, funcionaris... Per tot això l'administració té telèfons que responen, ves quina cosa que truquis a un telèfon i et responguin, extraordinari! Així és com ens hem anat carregant tots plegats d'obligacions, dic tots plegats perquè les paguem amb els nostres impostos. Carregant amb unes obligacions i amb uns serveis que semblen que tenen dues finalitats. La primera l'aixopluc laboral dels que els presten i l'altre contribuir a la idiotització de molta gent. Gent  cada cop menys acostumada a pensar i més viciada a què els altres els diguin el que cal fer.

Per això la sensació d'angúnia que ahir em trametia el Conseller. Jo, personalment, ho haguera "pelat" tot molt més ràpid, sense tantes explicacions i justificacions. Ara bé, si algú per culpa de la meva actitud concisa no es poses bé la bufanda i es refredés, jo duraria dos telenotícies al càrrec. Durant  una setmana seria motiu de crítica i escarni dels benintencionats i també dels hipòcrites camuflats -potser són els mateixos - que em farien passar un viacrucis.

En definitiva, hem construït una societat egoista, hedonista, acomodatícia i poruga. Un lloc on el concepte de responsabilitat personal ha desaparegut. Una societat on tot és façana, un paquet que només és embolcall i llacet. El regne de les aparences! Així ens va!

17 de gener 2017