Ara que és el que cal fer a Reagrupament?

Entre els mitjans per a aconseguir els objectius fundacionals de l’Associació està el donar suport a una candidatura d’ampli espectre, per presentar-la a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Els objectius són clars independència i regeneració democràtica, això seria el què. El com seria definir clarament que es pretén fer. Quedaria, finalment, per decidir qui ha de fer-ho. M’estic referint a les persones a les quals s’encomana presentar-se a les eleccions i guanyar-les.

Ara és el moment de determinar el com, ara és el moment de fer el “full de ruta”. Que no s’enganyi ningú, és el moment de fer un programa; d’explicar que es farà al Parlament si, donat el cas, no s’aconsegueix sumar la majoria necessària. Si no hi ha més remei que fer “una travessia del desert”, fins a arribar a la plena sobirania de Catalunya.

Són diverses les sensibilitats que conviuen a l’associació. Perquè per a la consecució de la llibertat de Catalunya s’ha de sumar. Cal sumar diferents parers i formes d’entendre la societat.

Donat el cas que el resultat electoral permetés “gestionar” i no permetés “proclamar la independència”, s’ha d’estar preparat per gestionar. És per això que en primera instància s’hauria de decidir el com, tant per gestionar com per proclamar. Molta gent de l’Associació ha estat treballant per a determinar-ho. Ningú hauria de tenir dubtes ni preguntar-se: que pensen fer mentrestant al Parlament? O arribats a la independència que proposaran?

Es senten veus que diuen que caldria decidir ja qui ha de fer-ho i com s’ha de triar a qui ha de fer-ho. Mentre encara no s’ha decidit el com no és potser encara el moment de decidir qui, o com es decidirà qui.

A Reagrupament tenen la sort que s’hi ha aplegat un munt de gent amb moltes capacitats contrastades; gent molt vàlida que només vol dues coses: la Llibertat de Catalunya i la regeneració del sistema democràtic.

L’associació, té unes finalitats clares, un cop aconseguides haurà arribat a la seva data de caducitat, que coincidirà amb l’assoliment del seu màxim èxit.

Aquest èxit seria aconseguir els objectius fundacionals, i deixar un país lliure i regenerat políticament en el qual, com a qualsevol país civilitzat, la gent pugui decidir lliurement la millor forma de governar-se.

És per això que penso que és el moment d’evitar escletxes. Hi ha gent a l’associació que porta al sarró molts dels “vicis, tics i mals costums” tan arrelats a la nostra societat i que cal obviar. Masses apriorismes!

Vivim en una societat molt postissa, ideològicament parlant, en la que encara es funciona amb els paràmetres esquerra/dreta. Quan la realitat dia a dia ens demostra que la gestió dels nostres recursos no la determinen les polítiques d’esquerres o de dretes catalanes, sinó les polítiques espanyoles, les polítiques fetes des de Madrid.

Em sembla recordar que era en Josep Pla qui deia que el que més s’assembla a un polític espanyol de dretes és un polític espanyol d’esquerres.

Estem influenciats per masses premisses, per masses conceptes “sacralitzats i excessivament idealitzats”, per pautes de comportament i organització inamovibles, en definitiva, masses dogmes.

No és ara el moment de discutir qui serà el “qui” quan encara queda temps per sumar més gent al projecte. Ara és el moment de construir i de treballar el com; de treballar les bases que ens han de permetre aconseguir l’èxit.

Segur que es trobaran, que entre tots s’escolliran, els millors per portar a terme el projecte de Reagrupament.