5 de maig del 2013

"Monago en tus muelas me...."

Ferran Saez, en un dels seus darrers articles, feia referència a una expressió encunyada per un filòsof jueu anomenat Leo Strauss. Venia a dir que la possibilitat que una discussió acabés finalment fent referència a Hitler era bastant gran. Ho anomenava “reductio ad hitlerum”. La lleugeresa amb que es fa servir aquesta comparança amb el nazisme és en molts casos escruixidora, ja que obvia i frivolitza la maldat intrínseca del que varen representar els totalitarismes; el de Hitler, però també el de Stalin, el de Mussolini i, per el que ens pertoca a nosaltres, el de Franco.

Només des de la ingenuïtat, la ignorància o la mala fe pura i dura es poden fer determinades comparances amb el nazisme. Per la simplicitat del missatge aquest pot ser llavor que caigui en terreny adobat, atesa la falta de cultura generalitzada i de memòria històrica de molta gent.

Sobta que els hereus sociològics del franquisme, aquells que mai han renegat ni condemnat el període de la dictadura, siguin darrerament alguns dels habituals en la seva utilització. Obliden que va ser gràcies a l’aviació alemanya que les tropes colonials de Franco varen poder arribar a la península. Obliden la matança de Badajoz. Obliden el bombardeig de Guernica per la Luftwafe i també el d’Almeria per la flota de guerra alemanya en el mateix any. Obliden que la Legió Condor va experimentar armes i tàctiques a Espanya contra objectius civils, amb l’aquiescència de les autoritats del bàndol sollevat. Obliden la sagnant repressió un cop acabada la guerra civil. Obliden l’encontre d’Hendaya. Obliden l’avituallament dels submarins alemanys als ports atlàntics. Obliden la “División Azul” i la simbologia nazi a qualsevol acte del règim en aquells anys. Obliden que Espanya va ser refugi de destacats nazis com Leon Degrelle que va morir tranquil•lament a la costa del Sol al 1994... Obliden o simplement ignoren!

“Señoritingas” com la Cospedal o la Llanos de Luna, directa i proporcionalment arrogants a la seva crassa ignorància, pontifiquen i parlen de llibertats i aquí ho entomem i ho responem amb raonaments que elles estan incapacitades d’entendre. Sempre han vist el món des de la superioritat que els dona la seva posició , des de la seva atalaia de classe social. Per això diuen les bajanades que diuen.

Comparar el catalanisme amb el nazisme és de jutjat de guàrdia. En qualsevol país amb cultura democràtica, amb un veritable respecte per les llibertats individuals i amb lleis “ad hoc”, qualsevol individu que fes servir aquests arguments seria cridat a l’ordre o citat als jutjats, al mateix temps que seria infamant per la majoria de l’opinió pública. Això no passa a Espanya, perquè això desgraciadament ven! “La sal gorda” que diuen ells. L’Espanya culturalment hereva del “Vivan las cadenas”, de la decadència i de la dictadura franquista és en gran part així. És l’Espanya que busca culpables a la seva situació, que no són tals, i que és incapaç de mirar-se al mirall.

Però aquesta “reductio ad hitlerum”, que per alguns no passa d’anècdota, porta en el seu interior la llavor de l’odi i el menysteniment, porta la llavor de la tragèdia. Va passar a Alemanya nacionalsocialista on al final els guardians dels camps no portaven a la cambra de gas a persones, portaven a jueus que al final els havien fet creure eren una altre cosa. És va deshumanitzar als jueus i algú pretén deshumanitzar als catalans.

Sobta que individus als que socialment s’ha entronitzat a Catalunya diguin el que diuen. Són individus a algun dels quals en el seu dia se’ls va riure les gràcies; com mofar-se del llavors President de la Generalitat. Ara ens sorprèn que individus dels que de la seva mediocritat artística hem fet bandera “cultural” diguin el que diuen. Diuen el que diuen, com el Mariscal, perquè saben que donar pals als catalans és de franc. A el Mariscal les banderes reivindicatives del poble català a finestres i balcons li recorden el nazisme. Però les banderes, els tancs, els avions i la cabra de la legió que desfilen pel passeig de la Castellana de Madrid no li deuen dir absolutament res o fins i tot potser li agraden.

Als catalans ens perden les formes. Democràticament hem de lluitar pel que creiem just, pels drets de tota, absolutament tota, la nostra ciutadania. També per la nostra cultura que volem que pervisqui a Catalunya; no volem pas imposar-la a les Castelles ni a Andalusia. Els catalans hem de ser educats i respectuosos amb les formes però sense arribar a mostrar-nos desvalguts i indefensos. Davant l’exabrupte, davant l’insult continuat, davant la falta de resposta als nostres raonaments, que no entenen i no volen entendre, potser que de quan en quan ens deixem anar una mica. Bàsicament per que vegin que ja estem farts del tot.

Quan ja no podem respondre amb raonaments que no volen escoltar a les manifestacions de determinats xitxarel•los ignorants i amb molta mala fe com el president de Extremadura, l’inefable Monago, potser cal dir-li en la “jerga” que tant bé entén allò de “Monago en tus muelas me ...”. Així possiblement no solucionem res, però que vegin que estem emprenyats, ja que amb tanta dissertació i pedagogia ja fa decennis que no ens en sortim, ni aconseguim que ens respectin. Un cop hem dit això millor oblidar-lo a ell i a tots els altres que són com ell i no allarguem més la discussió ja que ens cal continuar el nostre camí i tenim molta feina.

5 de maig de 2013


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada