1 d’agost del 2013

Tornen a voler fer passar l’arada davant dels bous

La notícia que el “Procés Constituent”, de Forcades i Oliveras, ha decidit aprofitar que la cadena de la Via Catalana passa a prop de la Caixa de Pensions per encerclar-la, demanant drets socials, nacionals i l’expropiació de la banca m’ha portat al cap dues idees.

La primera és que la guerra civil es va perdre al dia següent que es va aturar la rebel•lió militar a les principals ciutats. Un cop armades les milícies populars una part d'aquestes varen pensar que el primer que calia era fer la revolució i no pas aturar als que s’havien aixecat contra el poder democràticament establert. Varen començar una sèrie de despropòsits, assassinats de persones innocents incloses, que varen servir per a acabar decantant molta "gent d’ordre” cap a les files dels sollevats. Al temps que molts oportunistes varen aprofitar per espoliar en benefici propi, creant els seus efímers “reialmes”, al marge del poder legalment constituït. Varen establir els seus propis "poders" que es sustentaven en el terror i la delació. En cap cas aquests “revolucionaris antifeixistes” es plantejaven respectar el govern democràticament elegit ni molt menys preservar el sistema parlamentari, que despectivament qualificaven de “burgés”.

La segona idea és que la historia no es repeteix, però es plagia a ella mateixa de la forma més eficient. Ens trobaríem davant d’un d’aquests casos. Per això l’exemple del que va passar a partir del 19 de juliol del 36 i els dies i setmanes següents és il•lustratiu. Mentre la majoria de la classe política elegida democràticament defensava la República, d'altres volien supeditar la seva defensa a fer prèviament la revolució.

Quan ara una gran part de la població del país està dins d’un ampli consens en el plantejament de la necessitat de l’Estat propi. Quan aquesta idea d’Estat propi, ara ja assumida per la majoria de la representació política, ha estat articulada d’una forma amplia per la ANC, on s’han trobat persones de diferents ideologies. Ara, quan ja tot està organitzar, quan ja fa temps que l’ANC rutlla, quan s’han fet grans esforços per a organitzar una cadena humana de 400 quilòmetres, després de l’èxit de la manifestació del 2012 i del Concert per la Llibertat organitzat juntament amb Omnium, ara hi ha personatges que “exigeixen” la seva dosi de protagonisme.

És una actitud hipòcrita, la mateixa d’algunes organitzacions que diuen defensar els drets socials al mateix temps que els nacionals. Ens trobem davant un enèsim exemple d’allò que es diu fer passar l’arada per davant dels bous. Obliden, malintencionadament, que fins que com a país no tinguem poder polític, fins que no tinguem la clau de la caixa no podrem discutir quines polítiques podem fer. Però també obliden que no podem condicionar la llibertat nacional, a que aquesta s’articuli d’una determinada manera. Un “error” que sovint hem pogut copsar en les declaracions d’alguns polítics, que no sé que diran ara quan Hisenda assigna un objectiu de dèficit del 1,58%. Quin pressupost farien alguns? On retallarien? No contestaran mai aquestes preguntes!

No es pot enganyar a la gent, les polítiques, de dretes o d’esquerres –socials o no socials - no es poden decidir abans de la llibertat, abans de ser amos del nostre destí. Serà després, democràticament, quan el poble de Catalunya trií la forma en què hem de ser governats; de quina manera utilitzarem els diners dels nostres impostos. Qualsevol imposició prèvia nomes aconseguirà dividir, qualsevol condicionant a l’aconseguiment de la llibertat de Catalunya juga a favor dels que volen impedir-la. Malgrat que aquesta imposició prèvia es recolzi en els més nobles ideals. Nobles ideals que moltes vegades ennuvolen la visió de molta gent de bona fe, fent-los actuar com a beneits de manera que poden ser més fàcilment manipulats.

Alguns personatge mal criats, demagogs i oportunistes, poden fer molt mal. Necessiten ser sempre la vedette, els seus egos estan inflats, innocentment molts de nosaltres hem contribuït a que sigui així “rient-los les gràcies”. Són “surfers” que volen aprofitar l’onada per estar al damunt, diga-li onada indignats, diga-li onada nacional. Ara, deixats anar, poden fer mal, no crec però que en facin massa. Segur, això si, que seran un factor distorsionant, en tot cas restaran en lloc de sumar.

A que treu cap encerclar la Caixa l’onze de setembre, mira que hi ha dies al cap de l’any! És una actitud oportunista, aprofitant el ja “inevitable” èxit de la cadena. Seran unes rèmores que s’aprofitaran la feina d’altres. No sóc fan ni de la Caixa ni del senyors Fainé i Nin, però cal reconèixer que fins ara la Caixa, malgrat el que es pugui dir, ha tingut una actitud, almenys públicament, neutra, malgrat que si el procés d’independència qualla tindran problemes, més de la meitat del seu negoci el tenen a les espanyes i les reaccions per allà, d’una part de la gent, ja sabem que poden ser viscerals.

Una gran part de la població de Catalunya vol que el dia 11 de setembre sigui un dia en que ens podem manifestar de nou, fent una cadena humana, en favor dels nostres drets nacionals. L’opció per l’Estat Propi és una opció transversal, com no pot ser de cap altra manera si volem que aquesta triomfi. Condicionar l’aconseguiment de l’Estat propi a les idees de cada un suposa deixar a gent fora, suposa restar en lloc de sumar. Suposa armar i municionar als que ens volen continuar sotmetent, en definitiva, suposa que alguns es decantin cap a l’altre canto i així no construirem un Estat propi, ni un país més democràtic i més just per a tothom.


1 d’agost de 2013




1 comentari:

  1. Pere, m'agrada força la Forcades, però també penso que ara "no toca".

    ResponElimina