"El contra pregó no s'aguanta". Amb
aquest títol Isabel Sucunza,
escriptora navarresa instal·lada a Barcelona, fa una sèrie de reflexions sobre
el pregó de Javier
Pérez Andújar i el contra pregó de Toni Albà al "Directa.cat"(*). Potser
no hauria perdut ni cinc minuts escrivint sobre aquest tema, però l'escrit de Sucunza
m'ha donat
en que pensar.
En aquest article fa una sèrie d'afirmacions que em semblen el suficient esbiaixades perquè mereixin un comentari. Diu: "que Pérez Andújar està bastit, construït, per una cultura que defineix Barcelona amb la mateixa potència que quanta hagi pogut sortir del saló de Cent". Si es refereix al retrat de la Barcelona actual, certament té raó. Però perquè hem arribat a aquest "clixé", que revelat ens dona aquest resultat, ja seria molt més llarg d'explicar. No es podria explicar sense tenir en compte les atzagaiades que Catalunya ha patit al llarg de la història, ni sense els impediments posats durant molts anys al desenvolupament de la seva pròpia cultura i a l'ús i reconeixement del seu idioma.
Diu que segurament el senyor Pérez Andújar "demà s'estimaria més estar al sofà de casa, llegint tebeos, mirant episodis de Colombo..." i jo afegiria que fent twiits entre, "gamberros" i malèvols. Segurament sense aquests twiits malèvols, sense alguna referència als catalans independentistes com a "catalufos" i sense algun article seu molt al gust del País, lògicament em refereixo al diari. Doncs bé, sense tot això no hagueren pensat en ell per fer el pregó de la Mercè. Qui ha pensat en ell cada cop estic més convençut que no ho ha fet solament per donar veu a una Barcelona que també existeix, ho ha fet sabent que això podria escalfar els ànims i que una bona xiulada a la plaça Sant Jaume podria donar rèdits, no cal que digui a aquí, allà on més suport té a les eleccions.
Que el senyor Pérez Andújar "es mereix una resposta a allò que hagi dit o al que pugui dir" estic plenament d'acord. Que demà tindrà una resposta, no només ell, sinó també els que han pretés utilizar-lo, així serà. Que potser no serà la millor resposta, potser. Que se'n mereix d'altres, segur!
El senyor Pérez Andújar, juga amb les cartes marcades. Fa ostentació, i em sembla raonable, del seu "santadrianisme", de la perifèria on s'ha fet. "Explicant el galliner ens explica el rovell de l'ou", ens diu Sucunza. Però potser ho fa com una manera de marcar territori, d'allunyar-se de la perversa burgesia catalana, d'aquells que ho han tingut tot , en contraposició a ell. Però, no només hi ha hagut galliner a la perifèria, també a comarques. Llocs on els seus ciutadans han estat menystinguts i oblidats, molts cops, molt més que la perifèria barcelonina i per descomptat sempre molt més lluny del rovell de l'ou. El senyor Pérez Andújar també faria bé de reflexionar del perquè la seva arribada a aquesta perifèria Barcelonina, dels seus orígens. En tot cas, no tot el que li pugui haver passat es deu al "rovell de l'ou", ni de bon tros.
El que escriu Pérez Andújar també és cultura de Catalunya, de part de la seva ciutadania. Però no és pas cultura plenament catalana . Aquesta és la vella discussió imposada, a un poble sotmès com el nostre, que fa anys que arrosseguem. Com quan es parla de literatura catalana i molts s'entesten en què la que es fa en castellà a Barcelona també ho és. Aquesta discussió semblaria extra-planetària si algú defenses que un escriptor que escriu en francès a Londres fa literatura anglesa.
La cultura del senyor Pérez Andújar, és una cultura molt més criolla que mestissa. Molt més filla de la metròpoli que no pas de la terra que trepitja. Per molt que parli de la terra, d'una part "perifèrica" de la terra on viu. Quan ho fa és en l'idioma de la metròpoli que és el seu. Si a Catalunya hi ha cultura mestissa, és més aviat cultura catalana que utilitza també el castellà, com a vehicle comunicació, però en cap cas de manera exclusiva. Amb tot això passa quelcom semblant a allò del bilingüisme del qual tant s'omplen la boca aquells que no en diuen ni una en català.
El senyor Pérez Andújar si hem d'atendre a quelcom tan poc seriós per alguns, però que arriba a tanta gent, com són els twitts, té una militància "antipaís", o com a mínim contra una part de la ciutadania del seu país, si és que realment així considera Catalunya. Per això es permet astracanades(**). Es permet riures obertament de la cabellera de Puigdemont de la calba de Romeva o parlar de tallar el coll a en Mas, encara que sembla que ho vol fer metafòricament. Però també té altres twiits més covards. A altres twitts és on es veu clar que és el crioll que no aspira a ser indígena ni mestís, que el seu, el que li agradaria, seria ser metropolità de ple dret. Diu el senyor Pérez Andújar "que ell les banderes les usa per anar al lavabo". Clar que tots ens adonem diàfanament de quines banderes parla. Si la seva afirmació presentés el més mínim dubte de quina bandera parla, no la faria. Però fer-ho de la manera que ho fa li surt de franc i amb aplaudiments cavernaris i casernaris.
No sé si la millor resposta al pregó, on ara envalentit, en dirà alguna, probablement l'hauria dit igualment, haguera estat el silenci. Però ja sabem que l'actual equip de Govern de Barcelona té el seu públic i vull suposar que el pregoner també. La callada i empesar-nos el gripau no sé si hauria estat el més adient. Anar a rebentar l'acte haguera fet un flac favor a tothom. El "Merder 2016", el contra pregó de Toni Alba, potser, al capdavall, serà una manera distreta i tolerable, per a molts, d'aguantar tanta ignomínia.
21 de setembre 2016
Per Cert tots els que ara posen el crit al cel perquè es fa un acte alternatiu, recordar-los que quan la majoria dels que es definien com a sobiranistes estaven organitzant la cadena humana, molts d'ells van anar a encerclar la Caixa. Cosa per altra part raonable, suposo que per protegir-la, ja que és la mamella que els alimentava i els continua alimentant de crèdits, als "colauers" segurament també. Sense aquests "petits detalls econòmics", en forma de deute milionari, potser no s'entendrien certes actituds i cert alineaments.
En aquest article fa una sèrie d'afirmacions que em semblen el suficient esbiaixades perquè mereixin un comentari. Diu: "que Pérez Andújar està bastit, construït, per una cultura que defineix Barcelona amb la mateixa potència que quanta hagi pogut sortir del saló de Cent". Si es refereix al retrat de la Barcelona actual, certament té raó. Però perquè hem arribat a aquest "clixé", que revelat ens dona aquest resultat, ja seria molt més llarg d'explicar. No es podria explicar sense tenir en compte les atzagaiades que Catalunya ha patit al llarg de la història, ni sense els impediments posats durant molts anys al desenvolupament de la seva pròpia cultura i a l'ús i reconeixement del seu idioma.
Diu que segurament el senyor Pérez Andújar "demà s'estimaria més estar al sofà de casa, llegint tebeos, mirant episodis de Colombo..." i jo afegiria que fent twiits entre, "gamberros" i malèvols. Segurament sense aquests twiits malèvols, sense alguna referència als catalans independentistes com a "catalufos" i sense algun article seu molt al gust del País, lògicament em refereixo al diari. Doncs bé, sense tot això no hagueren pensat en ell per fer el pregó de la Mercè. Qui ha pensat en ell cada cop estic més convençut que no ho ha fet solament per donar veu a una Barcelona que també existeix, ho ha fet sabent que això podria escalfar els ànims i que una bona xiulada a la plaça Sant Jaume podria donar rèdits, no cal que digui a aquí, allà on més suport té a les eleccions.
Que el senyor Pérez Andújar "es mereix una resposta a allò que hagi dit o al que pugui dir" estic plenament d'acord. Que demà tindrà una resposta, no només ell, sinó també els que han pretés utilizar-lo, així serà. Que potser no serà la millor resposta, potser. Que se'n mereix d'altres, segur!
El senyor Pérez Andújar, juga amb les cartes marcades. Fa ostentació, i em sembla raonable, del seu "santadrianisme", de la perifèria on s'ha fet. "Explicant el galliner ens explica el rovell de l'ou", ens diu Sucunza. Però potser ho fa com una manera de marcar territori, d'allunyar-se de la perversa burgesia catalana, d'aquells que ho han tingut tot , en contraposició a ell. Però, no només hi ha hagut galliner a la perifèria, també a comarques. Llocs on els seus ciutadans han estat menystinguts i oblidats, molts cops, molt més que la perifèria barcelonina i per descomptat sempre molt més lluny del rovell de l'ou. El senyor Pérez Andújar també faria bé de reflexionar del perquè la seva arribada a aquesta perifèria Barcelonina, dels seus orígens. En tot cas, no tot el que li pugui haver passat es deu al "rovell de l'ou", ni de bon tros.
El que escriu Pérez Andújar també és cultura de Catalunya, de part de la seva ciutadania. Però no és pas cultura plenament catalana . Aquesta és la vella discussió imposada, a un poble sotmès com el nostre, que fa anys que arrosseguem. Com quan es parla de literatura catalana i molts s'entesten en què la que es fa en castellà a Barcelona també ho és. Aquesta discussió semblaria extra-planetària si algú defenses que un escriptor que escriu en francès a Londres fa literatura anglesa.
La cultura del senyor Pérez Andújar, és una cultura molt més criolla que mestissa. Molt més filla de la metròpoli que no pas de la terra que trepitja. Per molt que parli de la terra, d'una part "perifèrica" de la terra on viu. Quan ho fa és en l'idioma de la metròpoli que és el seu. Si a Catalunya hi ha cultura mestissa, és més aviat cultura catalana que utilitza també el castellà, com a vehicle comunicació, però en cap cas de manera exclusiva. Amb tot això passa quelcom semblant a allò del bilingüisme del qual tant s'omplen la boca aquells que no en diuen ni una en català.
El senyor Pérez Andújar si hem d'atendre a quelcom tan poc seriós per alguns, però que arriba a tanta gent, com són els twitts, té una militància "antipaís", o com a mínim contra una part de la ciutadania del seu país, si és que realment així considera Catalunya. Per això es permet astracanades(**). Es permet riures obertament de la cabellera de Puigdemont de la calba de Romeva o parlar de tallar el coll a en Mas, encara que sembla que ho vol fer metafòricament. Però també té altres twiits més covards. A altres twitts és on es veu clar que és el crioll que no aspira a ser indígena ni mestís, que el seu, el que li agradaria, seria ser metropolità de ple dret. Diu el senyor Pérez Andújar "que ell les banderes les usa per anar al lavabo". Clar que tots ens adonem diàfanament de quines banderes parla. Si la seva afirmació presentés el més mínim dubte de quina bandera parla, no la faria. Però fer-ho de la manera que ho fa li surt de franc i amb aplaudiments cavernaris i casernaris.
No sé si la millor resposta al pregó, on ara envalentit, en dirà alguna, probablement l'hauria dit igualment, haguera estat el silenci. Però ja sabem que l'actual equip de Govern de Barcelona té el seu públic i vull suposar que el pregoner també. La callada i empesar-nos el gripau no sé si hauria estat el més adient. Anar a rebentar l'acte haguera fet un flac favor a tothom. El "Merder 2016", el contra pregó de Toni Alba, potser, al capdavall, serà una manera distreta i tolerable, per a molts, d'aguantar tanta ignomínia.
21 de setembre 2016
Per Cert tots els que ara posen el crit al cel perquè es fa un acte alternatiu, recordar-los que quan la majoria dels que es definien com a sobiranistes estaven organitzant la cadena humana, molts d'ells van anar a encerclar la Caixa. Cosa per altra part raonable, suposo que per protegir-la, ja que és la mamella que els alimentava i els continua alimentant de crèdits, als "colauers" segurament també. Sense aquests "petits detalls econòmics", en forma de deute milionari, potser no s'entendrien certes actituds i cert alineaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada