15 de setembre del 2016

Tornada a l'escola, els super papes i les super mames



Aquest matí he anat a fer un tomb pel meu poble. Com que havia refredat una mica, després d'un inici de setembre "caldós" com ningú recordava, venia de gust caminar lleuger. He tingut, doncs, temps de coincidir en diversos llocs amb les entrades dels nens a les escoles. Nens sovint acompanyats dels pares i també, en algun cas, de la corresponent mascota, diem simplement gos.

La tornada a l'escola és una mobilització, també de voluntats. Sembla com si anar a escola, deixar enrere el període de vacances, algú en lloc de prendre-s'ho com una etapa més del cicle normal anual, s'ho prengués com una cosa traumàtica. Per tant, deu considerar que el nen també s'ho pren així, potser sí! Que cal estalviar-li el disgust de tenir una obligació, uns deures, uns horaris i unes normes- Normes! Tu! Quina paraula més lletja.

Potser alguns pares pensen que per estalviar traumes al marrec, cal fer quelcom així com una desintoxicació, que si el nen durant l'estiu ha saltat, ha corregut, ha anat en bici o patinet, tampoc cal que ho deixi de fer, pel fet de tornar a l'escola. Sort que no pensen el mateix respecte del vestit de bany, el flotador, l'snorkel i les ulleres de capbussar-se, o en altre sentit dels jocs de la plataforma.

Els fills s'han convertit en els petits tirans de la casa, quan dic tirans vull dir simplement reis. Per què contrariar-los? Que volen anar amb patinet a l'escola, que hi vagin! Que volen anar amb bici, doncs, per què no? Una altra cosa, és que les escoles tenen unes normes i en cap cas tenen un pàrquing de bicis ni de patinets. Això planteja als progenitors problemes logístics que ara veurem. No vull donar idees perquè cap Associació de pares i mares plantegi que a l'escola es guardin "vehicles", si és que no hi ha alguns pares que a hores d'ara ja ho hagin plantejat, que tot podria ser!

Alguns papes, "xupisupermegagüaisenrollats" comparteixen, "solidàriament" l'aventura/desventura de la tornada a l'escola, fent ells de canalla! Ho fan en lloc d'ensenyar a la canalla que l'escola, les obligacions, són un entrenament pel dia que siguin adults. Tot plegat ens permet contemplar escenes tendrament inversemblants, avui n'he vist 4 que ara us explico.

PRIMERA. 8,50 A.M – En un tram del Camí Ral, proper a l'ermita de St. Simó, un carrer transitat. Els que sou del meu poble ja sabeu d'on parlo. He vist a venir a una "mami" pel mig del carrer, amb patinet, amb els dos fills una a cada banda, també amb patinet. De sobte a la meva alçada li he sentit dir: "Vinga som-hi que ve un cotxe". Tal cosa m'ha fet prestar atenció, pensant que pararien, es decantarien i pujarien a la vorera. Doncs no, han continuat, mentre els cotxes, més d'un, estoicament han esperat que al cap d'un centenar de metres, la super mama i els seus dos nens giressin. Allà com que ja fa pujada, suposo que deuen haver deixat de patinar, ja que és un carrer costerut i si no recordo malament de direcció prohibida en el sentit que anaven, malgrat que vist el seu civisme això no hauria estat un impediment.

SEGONA 9,05 A.M. Davant meu va caminant una senyora, no excessivament atlètica, de manera un xic ranquejant i amb un lleuger balanceig sincopat, fent contrapès amb una part del seu cos. A la mà té un patinet que porta a pes, no pas arrossegant. Se suposa que ha acompanyat al seu fill a l'escola i que ara torna amb el "vehicle" cap a casa. He dit acompanyat, perquè vull creure que la mare ha anat a darrere del seu fill. Perquè anar amb patinet al pas de la mare no és pas gaire "díver"! El més normal és que el menut avanci, s'aturi, si la mare pateix el crida perquè s'aturi, si va massa lluny, i s'esperi. I així anar-hi anant tota l'estona. El vianant que va per allà, que no hi té res a veure, millor que vagi amb uns ulls com unes taronges. El vailet el pots veure venir de cara, després et pot rodejar, t'avença, s'acosta a sa mare que el crida i, compte! Que torna a venir cap a tu...

TERCERA. 9,07 A.M Un xic més avall, una bici per damunt de la vorera, la porta un xicot proper a la quarantena, amb barba. Fins aquí un acte més d'incivisme quotidià. Però, atenció als detalls; és una bicicleta d'aquestes que porten una cadireta rígida al darrere, que va buida, de la que penja un casc. L'home aquest condueix la bicicleta amb una mà, amb l'altre arrossega, agafada pel manillar, una bicicleta cadet buida. La postura de pedaleig sembla forçada. Va inclinat cap a un costat, el que el fa semblar tocat de l'ala. Un altre exemple de pare que ha portat els nens a l'escola de manera divertida, amb bici! I que ara torna cap a casa per damunt la vorera fent equilibris, tu, per si de cas, decantat!

QUARTA. 14,45 P.M. Un dels carrers d'accés a les rondes interiors del meu poble, força transitades a aquella hora. Davant meu un pare en bicicleta, amb un menut al darrere, amb casc, a la cadireta. Al seu costat un noi d'uns deu o onze anys amb una bici cadet i a l'altre costat la seva filla amb una altra bicicleta petita. El semàfor es posa verd, el noi pedala amb força i gira cap a l'esquerra, encaren una forta pujada, que passa per davant d'un antic cinema. La nena, té més dificultats, el pare amb una mà l'empeny per l'esquena pujada a munt, mentre amb l'altre condueix la seva pròpia bicicleta, en què darrere i porta un menut, "en equilibri precari". I els cotxes? Doncs els cotxes darrera esperant que facin el seu particular Tourmalet.

La sort de tot plegat, és que vindrà l'hivern, el tedi, la repetició i es perdrà la constància. D'aquí a pocs dies molts d'aquests super papes ja hauran perdut la paciència. Tot plegat, el mateix que es perden les ganes, quan algú comença l'any proposant-se fer exercici i posar-se en forma. O allò de què aquest curs si, aquest curs sí que aprendre'm anglès! Després qualsevol excusa és bona. Molts d'aquests papes i mames que acompanyen els seus fills a l'escola a començament de curs, permetent-los portar el patinet o la bici ho fan perquè, pobrissons, no trobin la dutxa de realitat, la dutxa d'obligació, massa freda. Que anar a l'escola no els suposi un canvi massa brusc, cap trauma. Que tornar a escola ha de ser una cosa divertida, clar que sí! Però no perquè s'hi vagi en patinet! La pregunta que em faig és fins quan, aquests pares i mares, estendran aquest mantell protector sobre els fills, quantes obligacions no es creen i es crearan? I fins quan els estalviaran o suavitzaran la realitat? Que els passarà quan ja no tinguin aquesta feinada?

Estan educant correctament? Aquesta mare que feia nosa aquest matí i alentia el trànsit quin valor està trametent als seus fills? Que poden anar per on vulguin, com vulguin, com si els altres no existissin? Coi! Després tot déu s'omple la boca que si empatia amunt que si empatia avall.

Mentrestant la resta del món, els conductors, paciència! I els vianants, que ja estem perdent la guerra de les voreres, els ulls ben oberts, sobretot els que ja tinguin una edat, una atropellada estúpida et pot llevar la vida i després "ja pots anar a buscar ous a vendre". Esperem no veure epitafis com aquest "morí a causa de les ferides causades per un patinet". Si "el mort s'aixequés" i el veies se sentiria tan ridícul com si haguessin escrit "va morir de la coça d'un conill".

15 setembre de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada