Avui a un quart de vuit ens han tallat el llum, cal tenir en compte que el sol avui sortia a les 8,14. Una hora després! Pel que ens han dit ahir van avisar a correcuita, al migdia, d’aquest tall, però pocs ens en vam assabentar. Ja us podeu imaginar a quants ha arreplegat a la dutxa, afaitant-se, maquillant-se, llevant els nens per anar a escola... Tot plegat és la cirereta del pastís d’una sèrie d’episodis, alguns de durades d’hores, que ens afecten des de fa uns mesos. He hagut d’interrompre aquest escrit, perquè se n'ha anat de nou el llum durant uns 20 minuts. Bé, com deia, es tracta d’uns episodis continuats en poc temps, el darrer abans-d'ahir des de les 9 del vespre ben bé fins a quarts de dotze.
En tres ocasions, mentre es produïen aquestes incidències, he trucat al servei d’atenció d’Endesa. El darrer cop no m’han atès en català, ho feia una noia molt amable amb accent hispà, a la qual em vaig atrevir a preguntar-li des d’on em contestava; em va dir que no m’ho podia dir. Ho entenc que no m’ho digui, faria evident del tot que des de la quinta forca tenen accés a les meves dades, coses de la modernitat! El que més em va cridar l’atenció va ser just establir la trucada el missatge automatitzat més o menys així: “Por razones de seguridad la conversación podrá ser grabada, lo que se diga serà imputable al titular del contrato”. O sia, “cuidado con lo que dices”, una espècie de“llei aillant/mordassa”. Compte amb el que dius, no molestis a una companyia que té al seu Consell d’Administració al senyor Roca Junyent, que al seu torn presideix la Comissió de nomenaments i retribucions de la companyia. Aquest és només un exemple de molts altres noms coneguts que han participat en els Consells Assesors “regionales”, ara suprimits. Per no oblidar-nos del senyor Aznar contractat com assessor de la direcció el 2014. No cal ara dir que l’electricitat a Espanya és de les més cares del món mundial i que el Servei, ai el Servei! Perquè dimonis penseu que escric aquest post?
Les Elèctriques, Endesa entre elles, formen part de l’Ibex 35 -El principal indicador borsari de l’economia espanyola. Quan l’Ibex 35 esternuda l’economia espanyola es refreda i agafa febre. L’Ibex 35 funciona gràcies al que alguns anomenen economia captiva. És a dir, no ens queda més remei que dutxar-nos -aigua-, escalfar-nos -gas i electricitat- comunicar-nos telefonia, o agafar autopistes si és que volem arribar a temps. Si necessitem cèntims hem d’anar a un banc, possiblement de l'Ibex, i si en tenim d'estalviats segurament els hi portarem – aquí després m’estimaria fer un incís -. Si contractem una assegurança possiblement també ho farem en una empresa com a mínim controlada per altres de l'Ibex 35. Doncs bé, totes aquestes companyies estan regulades per lleis fetes pels polítics que quan es jubilen poden optar a tenir uns “petits emoluments” als consells d’administració d’aquestes empreses o als seus òrgans de direcció.
Es poden comptar amb els dits d’una mà les empreses de l’Ibex 35 que pertanyen a l’economia productiva, aquella que pren un material -un producte- el transforma i li dóna un valor afegit i en molts casos permet la seva exportació, podent d'aquesta manera millorar la balança comercial del país amb l’exterior d'on s’importen altres productes. Us relaciono a continuació les que al meu modest entendre són aquestes excepcions productives dintre del gruix de les 35; Acerinox, Cie Automotive, Grífols, Viscofan...
Abans he comentat que volia fer un incís amb els bancs. Fins fa uns anys qui tenia un raconet, uns estalvis, podia optar entre fer d’inversor en un negoci, “jugar-ho a la borsa” o fer un dipòsit bancari, aquesta darrera era l’opció més conservadora. Els bancs amb els seus dipòsits, que et remuneraven a un interès determinat, concedien crèdits a un interès superior; aquest era el negoci i aquest era el risc que majorment assumia el banc - el d'impagament dels préstecs concedits-. Ara cada vegada que vols fer un dipòsit en un banc, cada cop hi ha menys bancs on triar, t’has d’agenollar davant d’ells i donar-los les gràcies quan et diuen: “Ai un dipòsit! De moment encara no, però pensi que a altres països ja cobren per tenir guardats els diners”. El que volen és que posis els cèntims en fons d’inversió i que corris el risc tu, mentre ells cobren comissions d’administració i intermediació. Després veus que darrere els fons, darrere la seva estructura, hi ha els mateixos bancs, però com societats diferenciades. Si un fons perd, perd el client, mai el banc que ha cobrat pel servei.
En definitiva de l’Ibex 35 hi ha quasi 30 empreses, entre elles les de major volum a borsa, a les que si o si no ens queda més nassos que recórrer tant si ens agrada com si no, a vegades tens opció a triar entre dues! Són en definitiva les que manen a l’economia espanyola i, per tant, les que poden influenciar, per no dir directament manar el país. Són aquelles empreses a les quals algú anomena “empreses del BOE”, perquè mai a ningú se li ocorrerà legislar perjudicant-les. Per tot això és fàcil finalment entendre el que dèiem abans, que els polítics acabin tenint una jubilació daurada, cobrant molt en Consells d’Administració i òrgans directius a canvi, aparentment, de molt poca feina; entre altres raons perquè val més que no toquin res del que no entenen.
Servidor, per si de cas, continuarà mantenint els lots i les piles a punt per a la propera apagada. Perquè aquestes empreses, les elèctriques concretament, temo que funcionen com l’Estat respecte de Catalunya; molt cobrar i poc invertir. Tot plegat acabarà fotent un pet com un aglà! O sia, fins a arribar al "The Great Blackout".
21 de desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada