Llàstima
d’aquestes “òptiques” tan cares. Bé, que t’adones que són cares quan te les
trenquen i les has de col·locar de nou. Fins llavors t’havien semblat uns
plàstics més o menys afortunats, més o menys decoratius, més o menys “xulos”. Uns plàstics amb
uns dissenys cada cop més agosarats, lluny d’aquelles bombolles rodonetes de fa
més de cinquanta anys. Doncs bé, malgrat els dissenys, malgrat la tecnologia
“led”, els nous sistemes de senyalització tenen els dies comptats. Estan caient
en desús. La primera víctima serà l’intermitent, el seguirà el llum de frenada
... I no, no seran els avenços tecnològics la causa del seu declivi, tampoc en
serà la causa la irrupció dels automòbils sense conductor. La principal causa
serà la seva inutilitat, de la qual l’intermitent és un cas ben clar.
Quan vaig aprendre a conduir recordo la teoria de la senyalització de la maniobra, per exemple, un avançament. Et deien, en primer lloc s’ha d’observar que hi hagi espai per fer-lo, que ja no hi hagi ningú que vingui per darrere que ja l’estigui fent – mirar pel retrovisor-. Un cop vist que la maniobra és possible, senyalar la teva intenció amb la suficient antelació perquè els altres conductors propers s’adonin, llavors iniciar la maniobra i acabar-la al més aviat possible. El mateix es podria dir pel que fa al canvi de carril o girar un carrer a la dreta o a l’esquerra del sentit de la marxa. Ai la teoria!
A la pràctica vas per l’autopista, mai pel carril de la dreta, si és que no vols ser el pallús de la colla. Si encara tens un carril lliure a la teva esquerra i vols avançar a aquell que tens davant, mires pel retrovisor i veus que ve un cotxe el suficient lluny i que tens temps de canviar de carril, poses l’intermitent i... Ai las! Continues mirant per retrovisor i aquell cotxe, que venia lluny, quan ha vist el teu intermitent sembla que hagi vist apagar-se els llums vermells de la sortida d’un gran premi de Formula-1. Ve desbocat, “a tota pastilla”, reduint l’espai que et permeti entrar al seu carril i llavors... Consideres que el més prudent és renunciar a la maniobra.
El mateix passa quan vas per ciutat i més endavant hi ha una cantonada, tu vas fent i mantenint una velocitat, i de sobte peu al fre! Perquè el que tens davant ha girat de sobte, però no ha acabat de passar, i l’intermitent et preguntes, ai l’intermitent! Si algú anava a peu i refiat ha volgut travessar el carrer transversal, també ha hagut de córrer, si ha pogut, per haver-se refiat que el cotxe continuaria recte.
L’intermitent està cada cop més en desús, als avançaments, en els girs, a les rotondes brilla per la seva absència. Al capdavall les classes pràctiques d’aprenentatge de conducció caldran ferles en un circuit de karts i un cop es tingui el carnet, a campar per on es pugui! Amb confiança! Bé sembla que és el que ja passa cada cop més sovint, tothom campa "lliurement" i molts no estem ben entrenats.
Però de la mateixa manera que els intermitents, per separat, molts cops no s’utilitzen sí que cada cop es fa servir més el “warning”, o sia, tots quatre intermitents alhora. Sobretot per indicar que s’està produint una retenció i perquè cada cop ens refiem menys que el que va darrere es fixi en els llums de frenada. Si, l’intermitent ja està molt malalt, a un pas de l'UCI, se'ns mor! El llum de frenada, per altres causes, ja comença a tenir algunes dècimes de febre i li cal algú tipus de reforç, alguna vitamina.
Cada cop es va més distret, sobretot quan el tràfic és intens, i els llums de frenada a vegades ja no semblen suficients. Llavors els warnings trenquen la monotonia per alertar-nos, per poc atents que puguem estar, sempre que estiguem mirant a la carretera. Perquè segur que més d’un cop haureu observat, principalment quan el tràfic és lent i anem en caravana, com algú condueix no pas parlant amb el mòbil sinó “whatsappejant”, amb el mòbil posat sobre el volant. Llavors la més mínima frenada pot provocar un accident. A l’atestat de l’accident hauria de dir: “en l'accident es van veure implicats, tres automòbils, tres conductors i un parell de telèfons mòbils”.
Penso que amb el temps caldrà replantejar-se els llums de senyalització, el seu ús. En caldran de nous o algunes modificacions, servidor, que és un agosarat, vol proposar unes quantes iniciatives tipus invents del TBO estil “Doctor Franz de Copenhaguen”; Un llum de senyalització que indiqués que s’està fent servir el teclat del mòbil, aquí caldrà la col·laboració dels creadors de software de telefonia. Un altre que et permetés indicar que no coneixes la zona i que vas despistat buscant el camí, a veure si els que van darrere et tenen en consideració, prenen un xic de paciència i no notes que algú parla malament de tu i de la teva família. Pel que fa a la il·luminació de frenada ja no n'hi ha prou amb la barra vermella a la part superior del darrere, cal una altra barra, i que vagi canviant de colors! També seria bo, a part dels llums, un adhesiu com aquells que diuen “bebè a bordo”, que digués “persona major o, simplement prudent, al volant”, però m’hi jugo un pèsol que aquest no se’l voldria posar ningú! I ja em direu, si considereu que algú que porta una criatura petita pot anar més lentament, o sia més amb compte, perquè no podem considerar-ho d’algú que ja es pren la vida amb més tranquil·litat.
I és que cada dia estem tots un xic més ximples.
Vint de desembre 2018
Quan vaig aprendre a conduir recordo la teoria de la senyalització de la maniobra, per exemple, un avançament. Et deien, en primer lloc s’ha d’observar que hi hagi espai per fer-lo, que ja no hi hagi ningú que vingui per darrere que ja l’estigui fent – mirar pel retrovisor-. Un cop vist que la maniobra és possible, senyalar la teva intenció amb la suficient antelació perquè els altres conductors propers s’adonin, llavors iniciar la maniobra i acabar-la al més aviat possible. El mateix es podria dir pel que fa al canvi de carril o girar un carrer a la dreta o a l’esquerra del sentit de la marxa. Ai la teoria!
A la pràctica vas per l’autopista, mai pel carril de la dreta, si és que no vols ser el pallús de la colla. Si encara tens un carril lliure a la teva esquerra i vols avançar a aquell que tens davant, mires pel retrovisor i veus que ve un cotxe el suficient lluny i que tens temps de canviar de carril, poses l’intermitent i... Ai las! Continues mirant per retrovisor i aquell cotxe, que venia lluny, quan ha vist el teu intermitent sembla que hagi vist apagar-se els llums vermells de la sortida d’un gran premi de Formula-1. Ve desbocat, “a tota pastilla”, reduint l’espai que et permeti entrar al seu carril i llavors... Consideres que el més prudent és renunciar a la maniobra.
El mateix passa quan vas per ciutat i més endavant hi ha una cantonada, tu vas fent i mantenint una velocitat, i de sobte peu al fre! Perquè el que tens davant ha girat de sobte, però no ha acabat de passar, i l’intermitent et preguntes, ai l’intermitent! Si algú anava a peu i refiat ha volgut travessar el carrer transversal, també ha hagut de córrer, si ha pogut, per haver-se refiat que el cotxe continuaria recte.
L’intermitent està cada cop més en desús, als avançaments, en els girs, a les rotondes brilla per la seva absència. Al capdavall les classes pràctiques d’aprenentatge de conducció caldran ferles en un circuit de karts i un cop es tingui el carnet, a campar per on es pugui! Amb confiança! Bé sembla que és el que ja passa cada cop més sovint, tothom campa "lliurement" i molts no estem ben entrenats.
Però de la mateixa manera que els intermitents, per separat, molts cops no s’utilitzen sí que cada cop es fa servir més el “warning”, o sia, tots quatre intermitents alhora. Sobretot per indicar que s’està produint una retenció i perquè cada cop ens refiem menys que el que va darrere es fixi en els llums de frenada. Si, l’intermitent ja està molt malalt, a un pas de l'UCI, se'ns mor! El llum de frenada, per altres causes, ja comença a tenir algunes dècimes de febre i li cal algú tipus de reforç, alguna vitamina.
Cada cop es va més distret, sobretot quan el tràfic és intens, i els llums de frenada a vegades ja no semblen suficients. Llavors els warnings trenquen la monotonia per alertar-nos, per poc atents que puguem estar, sempre que estiguem mirant a la carretera. Perquè segur que més d’un cop haureu observat, principalment quan el tràfic és lent i anem en caravana, com algú condueix no pas parlant amb el mòbil sinó “whatsappejant”, amb el mòbil posat sobre el volant. Llavors la més mínima frenada pot provocar un accident. A l’atestat de l’accident hauria de dir: “en l'accident es van veure implicats, tres automòbils, tres conductors i un parell de telèfons mòbils”.
Penso que amb el temps caldrà replantejar-se els llums de senyalització, el seu ús. En caldran de nous o algunes modificacions, servidor, que és un agosarat, vol proposar unes quantes iniciatives tipus invents del TBO estil “Doctor Franz de Copenhaguen”; Un llum de senyalització que indiqués que s’està fent servir el teclat del mòbil, aquí caldrà la col·laboració dels creadors de software de telefonia. Un altre que et permetés indicar que no coneixes la zona i que vas despistat buscant el camí, a veure si els que van darrere et tenen en consideració, prenen un xic de paciència i no notes que algú parla malament de tu i de la teva família. Pel que fa a la il·luminació de frenada ja no n'hi ha prou amb la barra vermella a la part superior del darrere, cal una altra barra, i que vagi canviant de colors! També seria bo, a part dels llums, un adhesiu com aquells que diuen “bebè a bordo”, que digués “persona major o, simplement prudent, al volant”, però m’hi jugo un pèsol que aquest no se’l voldria posar ningú! I ja em direu, si considereu que algú que porta una criatura petita pot anar més lentament, o sia més amb compte, perquè no podem considerar-ho d’algú que ja es pren la vida amb més tranquil·litat.
I és que cada dia estem tots un xic més ximples.
Vint de desembre 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada