A qui tenim al timó? A un monitor de Lleure? Quan escoltant la notícia (*) sents a dir que: “la pacificació de la Nacional II ha de permetre comunicar les diverses localitats del Maresme a peu o en bicicleta, així com permetre a la gent el gaudi d’aquest espai”, podríem pensar que estem escoltant la promoció d’un parc temàtic on tothom pot viure unes vacances contínues.
Perquè si el que pensem és que al timó tenim polítics amb cara i ulls, haurem de creure que aquests veuen la cosa tan fumuda, entre trens que no van ni aniran i vies de comunicació que som promptes al col·lapse, que no quedarà cap més remei que la gent acabi anant a treballar en bicicleta o a peu.
Només qui s’aixeca més tard que la majoria dels comuns, que estan en edat de produir, i que no produeixen res, bé, sí, mals de cap als primers, ens serà més fàcil entendre tot plegat del que està passant.
S’ha preocupat algú a Mataró en particular i al Maresme en General de saber quin percentatge dels seus habitants en edat de treballar es desplacen fora de la Comarca diàriament? O viceversa. Si sabessin això es podrien preguntar quantes hores dediquen cada dia a anar i venir de la feina. Posem que siguin tres hores cada dia, això suposaria 650 hores cada any, potser 440 hores si el transport públic anés ben “engreixat” i funciones molt bé. En el primer cas seria l’equivalent a més de 80 jornades laborals i en el segon serien quasi 60 jornades laborals. Hi ha molta gent que una part d’aquests horaris de trasllat corresponen al temps de marge que es donen per ser al lloc de treball a l’hora d’entrar.
Amb aquest supòsit, real, d’ineficiència del transport públic. Un transport públic que no arriba arreu i molt sovint és pràcticament nul als polígons. Fet que provoca que molta gent es desplaci en mitjans propis, llegiu cotxe, quasi sempre cotxe! En canvi, volen restringir l’ús del cotxe perquè diuen que és insostenible. Per tant, el primer pas a fer, deuen pensar, és dificultar el seu ús i aquí és quan cal tornar a mirar el primer paràgraf d’aquest escrit.
Diuen que el cotxe contamina. Si és elèctric diuen que no! Segurament no aquí, però possiblement una mica més enllà i quan comencin a arribar els “cadàvers” de cotxes amb un valor que serà residual, de residu absolut, als 7/8 anys d’existència, ja en parlarem! Potser, mentre algú ha aconseguit ser elegit un parell de cops més, i per allò de “qui dia passa, any empeny” un altre ja s’ho trobarà.
De tant en tant entrevisten a algun professional de la Sanitat amb preguntes sobre la malèfica potencialitat de la contaminació. Alguns fan referència a estudis que diuen que la contaminació mata un nombre determinat de persones a l’any, segurament si, com a mínim contribueix a agreujar altres patologies. Algú ha fet un estudi sobre com afecta la salut de la gent estar cada dia desplaçant-se entremig de retencions amb l’ai al cor de no arribar a temps. Algú a valorat com aquests estats d’excitació/angoixa afecten la salut?
A Mataró tenim ara carrers on abans se circulava fluidament i ara gràcies a les mesures restrictives aplicades en “ares” a un bé superior per tothom, resulta que durant gran part del dia hi ha retencions amb vehicles parant i engegant i incrementant els nivells de substàncies contaminants en aquells punts. El paroxisme d’aquesta manera de fer el tenim a les “Illes verdes a Barcelona”, a les Illes es redueix la circulació al mínim imprescindible, però els carrers del voltant l’acumulen tota. Per sort aquestes illes deuen tenir uns murs de contenció altíssims que eviten que entrin els fums dels carrers del voltant. Els mateixos murs que Europa ha pretès aixecar. Una Europa amb el 6% de la població mundial que es pensa que no ens arribarà la porqueria de la resta del món, pel camí han arruïnat l’Indústria de l’automòbil d’aquí.
En pròxims lliuraments d’aquesta sèrie parlarem de com l’Ajuntament de Mataró vol passar els bous per davant l’arada en el tema de la pacificació de la Nacional II.
Mataró, 2 d’octubre 2026
(*) Fa referència a com es va presentar a TV· la notícia que a les poblacions del Nord del Maresme estaven habilitant espais a prop de Mar per fer el carril bici que uneix la Comarca i com s’havien creat estructures on deixar les bicicletes, on rentar les bicicletes i on carregar les bicicletes elèctriques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada