Compte amb la fe del convers!

A l’article d’avui del diari Avui firmat per la Patricia Gabancho, aquesta fa un canvi en les seves apreciacions respecte dels grups polítics extraparlamentaris independentistes , sobre la qual jo feia un comentari el passat dia 9 d’agost.
De predicar un darwinisme independentista, en que havia de sobreviure l’espècie més capacitada, ha passat a parlar d’un ecosistema en que les forces independentistes puguin trobar, cada una, el seu territori i el seu habitat. Elements, tots ells, que crec que han de venir determinats tant per les capacitats d’adaptació al que la societat catalana necessita, com pel recolzament que d’aquesta societat catalana rebin.
En aquest “ecosistema” es poden produir situacions de “simbiosi”, de mútua utilitat, que reverteixin en el servei al país. En cap cas s’entendria que aquesta simbiosi suposés una “rèmora” per a ningú i molt menys per a Catalunya. La unitat ha de ser possible, en cap cas no s’ha de forçar que sigui possible a qualsevol preu.
La “no unitat” no ha de ser cap drama, el que seria un drama és que les forces polítiques independentistes no rebessin els vots d’aquells catalans que el dia 10 de juliol cridaven al carrer “Independència!”.
La unitat, en veu de segons qui, no deixa de ser un “mantra”, repetit fins a l’èxtasi, és el mateix que altres cops ha succeït amb el concepte del “vot útil”. Al darrera del vot útil molta gent de bona fe ha renunciat a les seves preferències i creences ideològiques personals, per acabar donant un poder “quasi absolut” a una força política, per tal d’evitar el triomf d’una altra.
Malauradament, la memòria de la gent és volàtil. És per això, que cal recordar que sota l’eslògan de “la Catalunya optimista” el partit dels Socialistes de Catalunya va ser el partit més votat a les darreres eleccions al parlament espanyol. Si mal no recordo va aconseguir el nombre de diputats al Congrés espanyol més alt mai assolit per cap partit en unes eleccions a Catalunya. Tot això va permetre a Zapatero formar de nou govern a Espanya. Tot plegat, perquè molta gent va interpretar que era millor barrar el pas al Partit Popular.
Ja hem vist en que ha quedat aquella “Catalunya optimista”. El resultat han estat una colla de figurants al Congrés espanyol, al capdavant dels quals la primera candidata i actual ministra de defensa espanyola, a ella i a tots els altres ja els està bé la sentència del T.C. respecte de l’Estatut.
Els catalans no hem de caure en més paranys. Si-us-plau! Votem en consciència! D’acord amb les nostres idees, d’acord amb les nostres percepcions, siguem honestos amb nosaltres mateixos, votem amb coherència!
Exigim, doncs, coherència als candidats. Exigim-los que no hi hagin contradiccions. Exigim-los que no practiquin el doble llenguatge, que en cada moment no els diguin a la gent el que volen sentir, sinó que els diguin la veritat. Si-us-plau! Siguem conseqüents, votem amb coherència!
Fugim d’aquells que s’acosten al que perceben com un nou “mercat electoral”, com una nova “bossa de vots”, que els pot catapultar al poder. Fugim d’aquells que desdient-se de les idees, que fins fa 4 dies defensaven, ara es presenten com abanderats de la causa independentista. Fugim d’aquells que fins ara col•laboraven amb els partits que han portat a Catalunya a la situació actual i que ara “fugen” d’ells quan no troben lloc per a les seves aspiracions personals.
No menyspreem la saviesa popular, aquella que diu que cal mal fiar “de la fe del convers”.
29 d’agost de 2010