Els dofins diran adéu a Barcelona.

El delfinari del zoològic de Barcelona pot tancar en un parell d'anys. Sembla que les instal·lacions no compleixen els requisits, segons el Govern Municipal de Colau, i, per tant, es clausuraran i no es renovaran, perquè no es pensen pas gastar ni un cèntim per fer-ho. Els dofins, que ningú es pensi el contrari, aniran a altres llocs on es mantenen els delfinaris. Deixar-los en llibertat seria condemnar-los a una mort segura. Aniran a qualsevol altre lloc entre altres raons perquè València en té dos cedits a Barcelona. També poden anar o a qualsevol altre lloc on hi hagi aquest tipus d'instal·lació. L'opció tipus "allibereu a Willy" queda, doncs, descartada.

Aparentment tot plegat no deixa de ser una opció política/ideològica. La mateixa Alcaldessa sembla que hauria twittejat quelcom així: "Els dofins són animals molt intel·ligents que pateixen en captivitat. Barcelona no tindrà més dofins perquè estima i respecta els animals". Tot plegat, molt políticament correcte, molt poc fàcil de contradir. Però de moment només aplicable als dofins, perquè és el que ara interessa o no interessa.

Barcelona es pot quedar sense dofins, mentre altres ciutats en continuaran tenint, sense anar gairebé més lluny, com dèiem, València o fins i tot Madrid.

Ens ho diu l'Alcaldessa que són molt intel·ligents, deu tenir molt bona comunicació amb ells! Els deu tirar peixet, o potser, en realitat, a qui tira peixet és a un determinat sector de la població que amb sardineta ja es conforma i és per això que es creuen totes aquestes entelèquies bonistes.

Altres espècies menys intel·ligents, de moment, caldrà que esperin. Potser des del Govern municipal ens presentin pròximament un rànquing. Vés a saber si per a ser lliure cal ser més intel·ligent que l'espècie següent! On posar els límits? Als taurons, meros, orades i altres peixos de l'Aquari de Barcelona els caldrà esperar una bona estona. Almenys fins que les instal·lacions on ara són caiguin a trossos.

Amb la mesura de la senyora Colau els fills de la gent humil ja no se'ls presentarà l'oportunitat de veure dofins de prop. Per fer-ho caldrà embarcar-se en un creuer per la Mediterrània, cosa no a l'abast de totes les economies familiars, i esperar l'ocasió en què aquests animals facin cabrioles al costat del vaixell. Altrament una altra opció és ser un "petit burgès" i tenir una barca en un port esportiu que ens permeti fer unes milles, mar endins, per provar sort. També hi haurà l'opció de fer un viatge a un país exòtic per poder-los veure. Penso, per exemple, en els dofins de l'Amazònia. Cosa aquesta reservada també per a butxaques privilegiades. Reservada, en alguns casos, a aquesta colla d'hipòcrites que viatgen a l'altra banda del món, però que aquí posturegen i van amb bicicleta per no contaminar.

Permeteu-me la digressió. Algun d'aquests "posturetes" que viatgen a les "quimbambes", moltes vegades més d'un cop a l'any, s'han parat a calcular el combustible que cal cremar per aixecar els seus 60, 70, 80, 90 quilos de pes fins als 10.000 metres d'alçada i traslladar-los milers de quilòmetres? Són els mateixos que ens fan creure que adoren la bicicleta i que si aquests dies de situació anticiclònica augmenta la contaminació, és solament per culpa dels maleits cotxes. Mai ens diran que es culpa dels autobusos que els porten a l'aeroport del Prat! O dels vaixells que al port cremen fuel per mantenir els sistemes del buc, Ni molt menys li donaran la culpa als vehicles que recullen les bicicletes del Barcelona-Bicing a la part baixa de Barcelona per tornar-les a la "part alta".

Avui són els dofins, tan intel·ligent ells! Demà ho seran els periquitos, els canaris i les mallerengues dels aficionats a la cria d'ocells en captivitat, que sembla que ja pateixen limitacions legals. Demà ho seran aquells que gaudeixin d'un aquari a casa. Lloc on els pobres peixos corren, de debò, seriosos perills en cas de descuit del propietari o de fallada del subministrament elèctric.

Molt intel·ligents, ens diu Colau que són els dofins i que cal que visquin en llibertat. Més intel·ligents, sembla ser doncs, que els gossos condemnats a viure en pisos i als que únicament se'ls concedeixen breus sortides perquè vagin a cagar i marcar territori, els mascles! O els pobres gats que ni surten i que tenen el seu espai vital íntim reduït al caixonet de sorra. Ja no vull parlar de porcs vietnamites, iguanes, serps, hàmsters, conillets d'índies i altres espècies exòtiques.

No sé fins a quin punt en són d'intel·ligents els dofins, em sembla que bastant. Tampoc entraré a pensar en el nivell d'intel·ligència de l'Alcaldessa Colau, que també ho deu ser força, el suficient per a prendre a tots els seus conciutadans per una colla de cretins als quals pot convèncer amb un twittet de res, apel·lant a la llibertat. Tot plegat molt poètic, però, com tot el que emana del seu grup polític poc consistent, només que ens fem unes quantes preguntes.

7 de gener 2017