Des
del confinament (III) – la Xina
La pandèmia que fa 25 dies que em té tancat a casa es va originar a la Xina. Diuen que va ser a un mercat de Wuhan (11 milions d'habitants), capital de la província de Hubei (58 milions d'habitants). Al mercat esmentat es venien animals vius, entre altres espècies exòtiques els pagolins -una "delicatessen" pels orientals-, que semblaria ser que podien haver estat infectats pel contacte amb rat-penats, una altra de les espècies "exòtiques" que segons diuen es venien. Però del que no es parla tant, malgrat ser conegut, és que també a Wuhan hi ha el Laboratori Nacional de Bioseguretat de màxim nivell, que va començar a funcionar fa uns cinc anys, depenent de l'Institut de Virologia que al seu torn depèn de l'Acadèmia de Ciències de la Xina. Malgrat que diuen que no hi ha evidències que en aquest laboratori es poguessin manipular virus, els fans de les teories conspiranoiques ja tenen el terreny adobat. Com a contrapartida hi ha els que hi volen veure la llarga mà dels USA al darrera de tot i que haurien estat uns jocs internacionals de les forces armades, una espècie d'olimpíades dels militars de tots els països. on s'hauria produït el brot de Covid-19 i que els responsables serien de la delegació nord-americana.
Sigui com sigui la Xina, de manera oficial, sempre ha assenyalat el mercat d'animals vius de Wuhan com a epicentre i origen de la pandèmia. Els primers casos greus de pulmonia, dels quals no es veia clar el causant es van produir ja al mes de desembre. Les autoritats xineses van reportar unes desenes de casos al voltant de cap d'any – alguns d'ells relacionats amb el mercat de Wuhan- passant informació a l'OMS i comunicant-los a mitjans de gener informació del virus un cop identificat. l'OMS poc després ja disposava de la manera de fer les proves PCR de diagnòstic. Les autoritats xineses no van tornar a reportar dades de persones afectades fins quasi dues setmanes després, quan ja hi havia algun cas al Japó i a Tailàndia. No va ser fins al 30 de gener que l'OMS va donar l'alerta sanitària, quan ja hi havia casos en totes les províncies xineses i en 15 altres països. En menys de dos mesos l'escampada ja abastaria tot el món.
A partir d'aquí comencen una sèrie de preguntes. En primer lloc durant el mes de gener la Xina va informar de tots els casos i de la velocitat de propagació de la malaltia de la qual a 12 de gener deia tenir només unes dotzenes de casos? Va badar l'OMS que va dubtar massa dies en declarar que es tractava d'una pandèmia? No ho va fer fins al dia 11 de març, l'endemà Catalunya donava ordre de tancament de centres d'Ensenyament, quan múltiples casos ja amenaçaven la salut de la majoria dels ciutadans.
Realment a la Xina la propagació de la malaltia sembla que va ser ràpida i els casos havien de ser, potser ja d'entrada, molts més dels que declaraven oficialment, mentre tancaven a pany i forrellat tota la província (58 milions). Les mesures de control van ser draconianes. Aquí durant el mes de febrer vam arribar a veure pels mitjans escenes de gent empaitant a altra gent que suposadament no feia cas de les estrictes ordres de confinament. El mateix de manera més lleu ho estem veient a casa nostra amb l'actuació de "la policia dels balcons" que increpa a qui sembla que està passejant. En pocs dies es va construir a Wuhan un immens hospital per acollir els malalts; això passava entre el 24 de gener i el 3 de febrer que va entrar en funcionament.
Si el 24 de gener els xinesos van decidir la construcció d'un hospital, això voldria dir que en menys d'un mes tenien una bona escampada de la malaltia. A partir d'aquí confinaments, mecanismes de control, codis QR que segons el color et permetien sortir de casa o obligaven al confinament total, controls de temperatura al veïnat un parell de cops cada dia, tothom tancat a casa, estrictes horaris de sortida del domicili...
Si després de tot això resulta que a la Ciutat de Wuhan amb més habitants que tot Catalunya només van tenir quelcom més de dos mil morts, i un total per tota la Xina de 3.331 (1.300.000.000 habitants), sembla que són "supereficients", perquè com va dir algú "els règims de màxima obediència" – llegiu dictadures – són més efectius en aquests casos. Jo personalment tinc els meus dubtes. En tot cas el pic, del que tant se'ns parla, a la Xina es va produir al començament de la segona quinzena de febrer. Aquí a Europa el focus de la Llombardia es va començar a conèixer sobre el 21 de febrer una setmana més tard, a Barcelona el primer cas de coronavirus es coneixia el 26 de febrer d'una persona procedent d'Itàlia i veïna de Barcelona. Mentre a Madrid sembla que es confirmava el primer cas el dia 27 de febrer, l'endemà el primer a Vitòria. A partir del 15 de març comencen els confinaments parcials a Espanya. En menys de dos mesos la malaltia s'havia estès a escala planetària.
Costa molt creure que a Wuhan només hi hagi hagut els morts que donen les fonts oficials, quan ahir el corresponsal de TV3 des de Wuhan ens indicava que els sanitaris, en nombre de 42.000, enviats a Wuhan ja retornaven a casa. També notícies d'amagatotis que parlen que els crematoris de Wuhan no han parat en dos mesos. Costa creure que una malaltia que en menys de quinze dies ja havia arribat a totes les províncies de la Xina només hagi causat 3.331 morts. La tragèdia a la Xina deu haver estat molt més gran del que ens expliquen. Això ens ajudaria a entendre perquè quan pocs dies després dels primers casos que es van donar a la Llombardia, els xinesos que viuen entre nosaltres es comencessin a recloure, amb misteriosos cartells de tancat per vacances en els seus negocis, sense cap data de tornada.
Possiblement el Règim polític xinés, malgrat informar a l'OMS, va ocultar l'abast que estava tenint a casa seva la pandèmia. Cosa que va evitar que es prenguessin mesures o s'acceleressin. Fins i tot alguns especialistes a casa nostra basant-se en aquestes informacions van restar importància a la malaltia fins que ja era massa tard. A partir d'aquí cada cop el temps de reacció va ser més curt, d'Itàlia a Espanya una setmana i a la resta de països d'Europa pocs dies més. La solidesa econòmica dels estats, el seu sistema sanitari, el lideratge dels seus polítics si no han estat lligats de peus i mans per una raó o altra, ha estat determinant perquè la malaltia hagi estat més o menys virulenta.
Tots els països han comès errors, però les ocultacions en cap cas són errors. Amagar el cap sota l'ala pot passar d'irresponsabilitat a crim en algun cas. Potser aquest cas seria un d'ells. El que queda clar que el mateix que amb la Banca, Zapatero ho deia el 2009, tampoc tenim el sistema sanitari més sòlid del món, ni molt menys els millors lideratges polítics, menys quan han pretès controlar i centralitzar tota presa de decisions sense saber massa bé el que es portaven entre mans i ignorant en molts casos la diversitat de situacions i menystenint l'experiència de les institucions que han volgut subordinar.
7 d'abril de 2020 (25è dia de confinament)
La pandèmia que fa 25 dies que em té tancat a casa es va originar a la Xina. Diuen que va ser a un mercat de Wuhan (11 milions d'habitants), capital de la província de Hubei (58 milions d'habitants). Al mercat esmentat es venien animals vius, entre altres espècies exòtiques els pagolins -una "delicatessen" pels orientals-, que semblaria ser que podien haver estat infectats pel contacte amb rat-penats, una altra de les espècies "exòtiques" que segons diuen es venien. Però del que no es parla tant, malgrat ser conegut, és que també a Wuhan hi ha el Laboratori Nacional de Bioseguretat de màxim nivell, que va començar a funcionar fa uns cinc anys, depenent de l'Institut de Virologia que al seu torn depèn de l'Acadèmia de Ciències de la Xina. Malgrat que diuen que no hi ha evidències que en aquest laboratori es poguessin manipular virus, els fans de les teories conspiranoiques ja tenen el terreny adobat. Com a contrapartida hi ha els que hi volen veure la llarga mà dels USA al darrera de tot i que haurien estat uns jocs internacionals de les forces armades, una espècie d'olimpíades dels militars de tots els països. on s'hauria produït el brot de Covid-19 i que els responsables serien de la delegació nord-americana.
Sigui com sigui la Xina, de manera oficial, sempre ha assenyalat el mercat d'animals vius de Wuhan com a epicentre i origen de la pandèmia. Els primers casos greus de pulmonia, dels quals no es veia clar el causant es van produir ja al mes de desembre. Les autoritats xineses van reportar unes desenes de casos al voltant de cap d'any – alguns d'ells relacionats amb el mercat de Wuhan- passant informació a l'OMS i comunicant-los a mitjans de gener informació del virus un cop identificat. l'OMS poc després ja disposava de la manera de fer les proves PCR de diagnòstic. Les autoritats xineses no van tornar a reportar dades de persones afectades fins quasi dues setmanes després, quan ja hi havia algun cas al Japó i a Tailàndia. No va ser fins al 30 de gener que l'OMS va donar l'alerta sanitària, quan ja hi havia casos en totes les províncies xineses i en 15 altres països. En menys de dos mesos l'escampada ja abastaria tot el món.
A partir d'aquí comencen una sèrie de preguntes. En primer lloc durant el mes de gener la Xina va informar de tots els casos i de la velocitat de propagació de la malaltia de la qual a 12 de gener deia tenir només unes dotzenes de casos? Va badar l'OMS que va dubtar massa dies en declarar que es tractava d'una pandèmia? No ho va fer fins al dia 11 de març, l'endemà Catalunya donava ordre de tancament de centres d'Ensenyament, quan múltiples casos ja amenaçaven la salut de la majoria dels ciutadans.
Realment a la Xina la propagació de la malaltia sembla que va ser ràpida i els casos havien de ser, potser ja d'entrada, molts més dels que declaraven oficialment, mentre tancaven a pany i forrellat tota la província (58 milions). Les mesures de control van ser draconianes. Aquí durant el mes de febrer vam arribar a veure pels mitjans escenes de gent empaitant a altra gent que suposadament no feia cas de les estrictes ordres de confinament. El mateix de manera més lleu ho estem veient a casa nostra amb l'actuació de "la policia dels balcons" que increpa a qui sembla que està passejant. En pocs dies es va construir a Wuhan un immens hospital per acollir els malalts; això passava entre el 24 de gener i el 3 de febrer que va entrar en funcionament.
Si el 24 de gener els xinesos van decidir la construcció d'un hospital, això voldria dir que en menys d'un mes tenien una bona escampada de la malaltia. A partir d'aquí confinaments, mecanismes de control, codis QR que segons el color et permetien sortir de casa o obligaven al confinament total, controls de temperatura al veïnat un parell de cops cada dia, tothom tancat a casa, estrictes horaris de sortida del domicili...
Si després de tot això resulta que a la Ciutat de Wuhan amb més habitants que tot Catalunya només van tenir quelcom més de dos mil morts, i un total per tota la Xina de 3.331 (1.300.000.000 habitants), sembla que són "supereficients", perquè com va dir algú "els règims de màxima obediència" – llegiu dictadures – són més efectius en aquests casos. Jo personalment tinc els meus dubtes. En tot cas el pic, del que tant se'ns parla, a la Xina es va produir al començament de la segona quinzena de febrer. Aquí a Europa el focus de la Llombardia es va començar a conèixer sobre el 21 de febrer una setmana més tard, a Barcelona el primer cas de coronavirus es coneixia el 26 de febrer d'una persona procedent d'Itàlia i veïna de Barcelona. Mentre a Madrid sembla que es confirmava el primer cas el dia 27 de febrer, l'endemà el primer a Vitòria. A partir del 15 de març comencen els confinaments parcials a Espanya. En menys de dos mesos la malaltia s'havia estès a escala planetària.
Costa molt creure que a Wuhan només hi hagi hagut els morts que donen les fonts oficials, quan ahir el corresponsal de TV3 des de Wuhan ens indicava que els sanitaris, en nombre de 42.000, enviats a Wuhan ja retornaven a casa. També notícies d'amagatotis que parlen que els crematoris de Wuhan no han parat en dos mesos. Costa creure que una malaltia que en menys de quinze dies ja havia arribat a totes les províncies de la Xina només hagi causat 3.331 morts. La tragèdia a la Xina deu haver estat molt més gran del que ens expliquen. Això ens ajudaria a entendre perquè quan pocs dies després dels primers casos que es van donar a la Llombardia, els xinesos que viuen entre nosaltres es comencessin a recloure, amb misteriosos cartells de tancat per vacances en els seus negocis, sense cap data de tornada.
Possiblement el Règim polític xinés, malgrat informar a l'OMS, va ocultar l'abast que estava tenint a casa seva la pandèmia. Cosa que va evitar que es prenguessin mesures o s'acceleressin. Fins i tot alguns especialistes a casa nostra basant-se en aquestes informacions van restar importància a la malaltia fins que ja era massa tard. A partir d'aquí cada cop el temps de reacció va ser més curt, d'Itàlia a Espanya una setmana i a la resta de països d'Europa pocs dies més. La solidesa econòmica dels estats, el seu sistema sanitari, el lideratge dels seus polítics si no han estat lligats de peus i mans per una raó o altra, ha estat determinant perquè la malaltia hagi estat més o menys virulenta.
Tots els països han comès errors, però les ocultacions en cap cas són errors. Amagar el cap sota l'ala pot passar d'irresponsabilitat a crim en algun cas. Potser aquest cas seria un d'ells. El que queda clar que el mateix que amb la Banca, Zapatero ho deia el 2009, tampoc tenim el sistema sanitari més sòlid del món, ni molt menys els millors lideratges polítics, menys quan han pretès controlar i centralitzar tota presa de decisions sense saber massa bé el que es portaven entre mans i ignorant en molts casos la diversitat de situacions i menystenint l'experiència de les institucions que han volgut subordinar.
7 d'abril de 2020 (25è dia de confinament)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada