10 d’abril del 2020

Des del confinament (V) - Els polítics, la darrera trinxera



No fa gaire vaig llegir un article en què s'explicava que els polítics eren presoners, a l'hora de prendre les decisions, de la tramoia que els envolta. En aquell cas es referia a l'alt funcionariat que controla el funcionament de l'Estat. Els polítics passen, però aquests alts funcionaris, el funcionariat administratiu, continua. Són els funcionaris els que faciliten les tasques administratives dels polítics governants en la seva relació amb l'aparell estatal i aquests governants reben d'ells la informació, dades i estadístiques, tot plegat molts cops allò que pot influir en les seves decisions.

Aquest funcionariat en molts casos pertany a les elits que fa anys i panys que remenen les cireres, en alguns organismes són endogàmiques i nepòtiques (*). Elits acostumades a viure a la capital del "Reino", quan no ja en gran percentatge fa generacions que hi viuen les seves famílies, o sia són castissament madrilenys. Són com una mena de petita noblesa a redós d'una cort que vol semblar laica, però que no ho és de cap manera, com s'entesten a recordar-nos tot sovint. Són tots plegats el complement necessari d'aquella oligarquia, a la que alguns fins no fa gaire, ja que ara callen, en deien "La Casta". Algú de tot això en diu l'Espanya Eterna, aquella que des de fa més de 300 anys ens governa i que clava les seves arrels a l'època medieval on tot s'arreglava a cop d'espasa i s'arrambava amb tot el que es podia.

Aquest funcionariat ens podria recordar llunyanament, el funcionament és semblant, aquella sèrie Britànica "Si primer Ministre", on l'alt funcionari, governi qui governi, sempre hi és i que toreja al polític de torn i als seus càrrecs de confiança, portant sempre la decisió final a aquell terreny que no perjudiqui els seus interessos, que no són altres que els de l'estructura que justifica el seu lloc de poder real i els dóna menjar, i molt bé! El poder sempre és "Sir Humphrey", no pas el ministre.

Algú creu que aquest "Deep State" haguera permès el confinament de Madrid en l'actual situació de pandèmia, que el Gobierno els haguera immobilitzat en el seu pis, per molt que estigués al barri de Salamanca? Possiblement hagueren tingut una revolta, més o menys silenciosa, però revolta. No s'atreveixen a anar contra aquest aparell que els té lligats de peus i mans. Un ministre del "Gobierno de España" pot arribar a fer una cosa folklòrica, per demostrar que mana molt. És el cas de Margarita Robles que a petició d'un col·lega de partit, alcalde d'un poble de 160 habitants i sense cap cas de Covid19 que es queixava de què encara no havia vist l'exercit per allà, va rebre com a resposta la visita, ordenada per la Ministra, de 28 efectius de la Brigada paracaigudista que es van passejar pel poble.

Els polítics estan més preocupats per les següents eleccions, preocupats per les enquestes de popularitat, de les del CIS o el que d'ells diu la premsa i de sortir a la tele, de rànquings de popularitat. Amoïnats per veure de quina manera repartiran prebendes, llegiu llocs ben remunerats, entre els seus, que són els que els han ajudat a guanyar les eleccions. O sia, estan sempre ocupats en fer contenta a la penya per tal d'evitar que creixin "els traïdors". Als polítics que aparenten governar no els queda més remei que delegar, creure, deixar fer el funcionariat. Plantegem-nos el cas de l'actual Ministre de Sanitat, que atès el decret d'Estat d'Alarma, ha concentrat tota presa de decisions en el seu ministeri. Es tracta d'un filòsof que ha arribat a Ministre de Sanitat perquè era la quota de poder que calia donar al PSOE de Catalunya. Quota de poder que li van donar en un Ministeri sense estructura, perquè la Sanitat està descentralitzada de fa decennis a l'Estat Español. L'Estructura del Ministerio de Sanidad està pensada per donar cabuda a part del funcionariat de la capital i a aquells càrrecs de confiança que el Ministre proposa, els quals tindran una vida més o menys efímera.

En altres països amb democràcies molt més consolidades, no pas hereves o continuacions de Dictadures, possiblement no es produeixen aquests fenòmens de manera tan exagerada, malgrat que Sir Humphrey pot arribar a ser tan universal com el Quixot. En altres països el funcionariat és més de mèrits contrastats, i en tot cas dubto existeixi el nepotisme que aquí es practica en l'aparell de l'Estat. Així veiem que al Tribunal de Cuentas, martell de polítics catalans, hi trobem al germà de l'expresident Aznar. Un tribunal del Cuentas on tothom que pot endolla a qui pot, fins a 100 empleats tenen relació de parentesc, i tot això només és una petita mostra.

És per tot això que, a ulls de molta gent, és molt sorprenent l'actitud dels Comuns i Podemos amb tot el que ara està passant. De declarar-se hereus del 15M o, pels que fa als poscomunistes que hi ha a les seves files, declarar-se hereus d'una tradició que enllaça amb la Revolució russa i els moviments revolucionaris dels segles XIX i XX, a actuar de sostenidors del règim del 78. Dels socialistes ja no cal parlar-ne, ja que fa força més anys que el "Deep State" els va abduir a canvi de prebendes, una certa quota de poder i una poltrona, sense gaire feina, per quan es facin grans.

De voler "asaltar los cielos", de blasmar i infamar a "La Casta" a voler-se mostrar com homes d'Estat que defensen el status quo, dient del que cal i no cal parlar ara. Sobretot procurant no molestar gaire. Es deuen pensar que després de 80 anys han tornat al poder o a una part d'aquest, i els cal consolidar-se per no perdre'l. De dir-se republicans a genuflexionar-se davant el Borbó. En el fons no s'adonen que no han arribat al poder com la seva tradició semblaria indicar, prenent-lo. Els estan tolerant! Com molts altres polítics no s'adonen que en aquesta obra de teatre que és la política espanyola, els protagonistes no són els actors sinó els tramoistes. No s'adonen que els polítics són la darrera trinxera darrer la qual es parapeta el poder real. Si algú molesta se'l fa caure, si algú cau, se'l substitueix. Tenen cua d'aspirants!

10 d'abril de 2020 (28è dia de confinament)





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada