Avui al 3Cat es parlava de la interrupció del Servei de Rodalies per la protesta dels maquinistes davant la falta de Seguretat. Ahir va haver-hi un nou accident ferroviari per un esllavissament, amb caiguda d’arbre inclosa, sobre un tren a Vilanova i la Geltrú. Des de l’accident de Gelida ara fa nou mesos no aixequem el cap. Mentrestant el Servei de Renfe continua essent la mateixa porqueria que abans i després de Gelida. Tant mentre deixaven anar a la gent de franc, perquè reconeixien la classe de Servei que donaven, com ara que funciona malament o simplement no funciona.
Aquest matí a conseqüència del que ha passat aquests dies no funcionava la R1. Hem pogut veure, també a 3Cat, una immensa cua d’usuaris esperant el bus, en una parada urbana a Mataró. Ben segur que el Servei d’autobusos no deu haver donat l’abast.
Mentrestant en els posts de l’Ajuntament de Mataró, hem vist com s’anuncia la pacificació de la Nacional II a Mataró reduint carrils, o com el mateix alcalde anunciava la substitució dels gronxadors a les zones d’esbarjo infantil. La gent podrà anar a esbargir-se dels nervis de la setmana a la zona pacificada i portar els menuts als gronxadors, si és que els queda esma després la setmana laboral.
Les inundacions no ens han agafat del tot per sorpresa, però sí, en alguns aspectes més conjunturals i consolidats, amb “els pixats al ventre”. Els Serveis; Meteorològic, Protecció Civil, Bombers, Cossos de Seguretat... han respost de manera eficient. Però no han pogut fer més del que han fet. Fa temps que a Catalunya estem apilonats. Que es construeix on no s’ha de construir, que el que hauria de ser terreny “empapable”, que absorbís aigua, són carrers i baixades asfaltades dignes de funcionar com un tobogan d’un Parc aquàtic.
Accessos a autopistes inundables, rieres sense canalitzar que quan la riuada es troba amb obstacles l’aigua sobreïx o es desvia i acaba baixant per on vol... El risc és molt alt. Segurament hem tingut en altres ocasions riuades excepcionals. Però mai, mai com ara hi havia tanta construcció, molta d’ella en zones fàcilment inundables.
Avui a RAC1 entrevistaven el Director de l’Observatori de GeoRisc, advertint del perill, en determinades comarques de la costa de Catalunya, entre elles el Maresme. Parlava de més de 4.000 equipaments construïts en zones inundables. Aquests dies veiem la notícia que la Biblioteca de Palafolls havia quedat arrasada pels aiguats. Estava construïda de manera enclotada, per sota el nivell dels carrers, potser no es podia esperar més vista la situació física.
Deia el director de l’observatori de GeoRisc, El Senyor Joan Manuel Vilaplana, que caldria fer un inventari dels edificis exposats a situacions com la d’aquest cap de setmana. Advertint que “el paisatge urbà està perillosament exposat” als riscos naturals.
Deia que caldria desconstruir i traslladar moltes infraestructures. El 2008, afirmava, que ja hi havia un informe d’edificacions construïdes en zones inundables. 350 quilòmetres quadrats on vivien 700.000 persones estaven molt exposades al risc d’inundació. Dels més 4.000 equipaments sensibles en zones amb risc d’inundació; 619 de Salut, 492 d’Educació, 484 d’Esports i 453 de cultura... Els governs, diu, que sempre els han escoltat, però que ningú pren decisions. Parla de la necessitat de traslladar la línia 1 de rodalies més a l’interior. Mentre en algun lloc del recorregut d'aquesta línia, del no del qual no vull recordar-me, les autoritats locals parlen de la construcció d’una gran estació subterrània, que en vista d’això que ha passat, acabaria fent de “peixera” en cas d’aiguat. (aquí podeu enllaçar en la notícia)
Caldria que les autoritats, les administracions en general, els Ajuntaments que són els que coneixen el territori comencessin a prendre decisions, a planificar. A cedir, si és que encara poden, terrenys amb menys riscs per als Serveis. Veient el que hi ha, quan els Ajuntaments han de cedir terrenys, per a una escola o un CAP, no és estrany que ho facin al costat d’una riera o en una zona inundable, on els fonaments poden valdre més que aixecar l’edifici. En definitiva, cedeixen terrenys i fan permutes perquè segurament, des de la iniciativa privada, ningú vol construir allí un bloc de pisos, per exemple.
L’alegria amb què es gasta diners públics en coses cosmètiques, hauria de deixar pas a planificar i fer el que cal fer, perquè vist tot això, el "Canvi Climàtic" que sembla tant o més difícil de revertir és de la ineficiència o si voleu de la paràlisi de les administracions. Tallar la Cinta i fins a una altra cosa que inaugurar, sembla que és molt fàcil! Planificar i preveure el dia a dia de coses necessàries, però que no llueixen tant i potser no donen protagonisme, ja són figues d'un altre paner.
Mataró 7 d’octubre 2026
Estic d'acord amb tot el que dius, Pere! I gràcies per la ironia perquè, escrit d'una altra manera, hauria plorat a raig!
ResponElimina