11 d’abril del 2010

Oblidem l'Estatut!



--> -->
Oblidem l’Estatut si és que encara hi ha algu que el recorda…
Déu n’hi do las tonteries que ja es comencen a sentir respecte de la possible sentència del Tribunal Constitucional. Déu n’hi do les que haurem de sentir.
En primer lloc, aquells que ens diran que cal acatar la sentència del Tribunal Suprem i en canvi no varen ser capaços d’acatar la voluntat majoritaria del parlament català, la del poble de Catalunya en referèndum i la del Parlament espanyol. Estic parlant del PP però també del Defensor del Poble. De quin poble?
En segon lloc, la d’aquells altres que en certa manera ens diran el mateix però amb una mica més de suavitat, no us en fieu! En el fons és el mateix missatge. Recordeu que presumien d’haver passat el ribot a l’Estatut.
Tampoc són de fiar aquells que abans de la passada de ribot en van escapçar un tros a canvi de la promesa de recuperar el poder a Catalunya. Per últim, no us refieu de les cortines de fum d’aquells que varen malmetre el coratge de les seves bases. Ells haguessin firmat “l’estatutet” però la seva gent no els va deixar . Per això els varen fer fora del govern de forma ignominiosa però hi vàren tornar com xaiets, ara els ha crescut la llana i es tornaran a deixar esquilar.
Ens varen embolicar, tots plegats, en la negociació d’un estatut que no ens portava enlloc. No ens portava enlloc des del moment que no eren capaços de defensar-lo i estaven dispossats a escapçar-lo com a moneda de canvi.
La intransigència, la falta de visió d’estat i de la seva propia força va fer que Espanya perdés l’oportunitat de tenir-nos contents i enganyats. Us imagineu que hagués passat si al 2006 Espanya hagués acceptat l’Estatut? Algú creu que s’hauria desenvolupat? Hauria millorat el finançament? S’haguessin equilibrat les balances fiscals? S’hagués accelarat la connexió via TGV amb Europa? Tindriem un hub al Prat? Quina oportunitat perduda per l’estat espanyol!
I si ara Espanya s’adonés que trinxant-nos l’Estatut estan iniciant un camí de no retorn i per això no toquessin ni una sola coma del redactat? No m’ho crec! La seva prepotència els fa creure que són més forts del que en realitat són. Tant se val! Els catalans hem de ser conscients de les nostres possibilitats i oblidar-nos d’aquest Estatut nonat.
L’Estatut era ja una eina inservible abans de redactar-lo perquè el pacte entre Catalunya i Espanya estava viciat, si és que mai aquest pacte ha estat entès com a tal des de l’altre cantó, des de les espanyes.
Ara ha arribat el moment de travessar el pont, de deixar a aquest costat l’Estatut i tot el que de submissió representa. Hem de travessar a l’altre cantó on hi ha la llibertat per al nostre poble.
L’objectiu és clar, hi ha qui ja ho veu però també hi ha qui dubta, com també hi ha qui li fa por travessar o ni tant sols vol fer-ho. Cal travessar el pont! Aquells que estiguem decidits a fer-ho cal que ho fem.
Que comencem a caminar, arribem a l’altre cantó i establim un “cap de pont” ferm i consistent. Finalment, molts seran els que acabaran travessant i pocs voldran romandre a l’altra vora.
Que ningú posi pegues, que ningú entretingui a aquells que ja han decidit travessar. Que ningú tingui l’atreviment de demanar-nos que ens quedem, que acatem! Que ningú ens prometi que ja passarem més endavant o que hi ha un gual corrent avall. Que ningú ens retardi amb focs d’encenalls. Que ningú ens distregui de l’únic camí possible.
Cal travessar el pont i arribar a l’altre riba, només cal que comencem a caminar damunt del pont, uns quants ja estem en marxa, cada dia serem més!
11 d’abril de 2010

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada