Enric Juliana va fer fa un parell de dies un twitt com a mínim
desafortunat. “El govern Colau s’ha esquivocat en el Born. No es pot entrar a
dalt de cavall en el santuari de les mitologies nacionals. Manca finezza”
El Born no es cap mitologia, ni molt menys un santuari. El Born és un
jaciment arqueològic al voltant del qual s’ha construït un lloc on recuperar la
memòria històrica dels fets del 1714. Els fets de 1714, de bon tros, no són pas una entelèquia ni un tradició
fabulada sobre uns successos imaginaris.
El jaciment del Born és la prova irrefutable del que li va passar a una
societat vençuda. El jaciment del Born mostra l’anorreament a que els
vencedors, Castella, van sotmetre Catalunya. El jaciment del Born s’ha
conservat, s’ha mantingut, perquè entre una sisena part i una cinquena part de
la Ciutat de Barcelona va ser desmuntada, arrasada fins als fonaments i
aplanada. Quelcom semblant al que Roma va fer amb Cartago al segle II A.C. La demostració de la
voluntat inequívoca de arrasar amb el que hi havia per substituir-ho per una cosa nova, començant per les mateixes lleis. En definitiva la Voluntat indiscutible de
sotmetre a l’oblit al vençut!
Ara que vivim en una societat sensibilitzada davant els problemes socials,
costa entendre com des de determinats sectors, fins i tot des de l’esquerra que
es defineix com a progressista, no existeixi una mínima empatia amb el que va
passar a Barcelona fa 300 anys. Avui que els mitjans ens desperten les
consciències adormides davant els problemes de la gent que perd la seva casa,
davant la gent que es desnonada, costa entendre la falta d'empatia davant
el que va passar al barri de la Rivera.
Si el jaciment del Born ha arribat als nostres dies de la manera que ha
estat recuperat, ha estat senzillament com a conseqüència de la derrota del 1714.
Va ser llavors quan entre una cinquena i una sisena
part de la població de Barcelona va ser desnonada – es van quedar sense sostre-.
El barri de la Rivera, situat a la part de llevant de la Ciutat de Barcelona,
va ser el que va patir més directament el setge i l’assalt a Barcelona, que es
va produir per aquella banda de la Ciutat. Un cop acabat el setge molts dels
veïns de la Ribera van començar a refer les seves cases que en major o menor
mesura havien quedat afectades pels bombardejos de l’artilleria i els combats.
Un cop ja s’havien pràcticament refet, va arribat el "desnonament". Els propis
veïns van haver d’enderrocar les seves cases, preservant al màxim els materials
per a la construcció de la Ciutadella que havia de tenir encanonada la Ciutat
de Barcelona.
Què s’ha trobat al barri de la Rivera que va ser enderrocat i aplanat? Què
s’ha trobat en la petita part d’aquest barri que ocupa la superfície de
l’actual jaciment arqueològic? En cap cas ni palaus, ni grans mansions.
Senzillament les cases de la gent normal i corrent de Barcelona, tavernes,tallers,
botigues... El jaciment del Born, la part del barri de la Rivera que ha quedat
al descobert, prova palpablement la intencionalitat dels vencedors. Al barri de
la Rivera hi va perdre el poble no pas un elit.
Al 1714 no va perdre una classe social front un altre. Va perdre un
poble davant d'un altre. Les evidències, els fonaments conservats, corroboren el que la història ja explicava, malgrat
l’haguessin silenciat durant mols anys. És aquesta realitat, és aquest relat, el que no quadra amb determinades
ideologies. Per això la bufonada que hem viscut aquesta setmana.
El twitt de Juliana parla de la “manca de finezza”, o sia de la falta de
tacte. La mateixa falta de tacte que té molts cops determinada
premsa. Mentre altra premsa fa equilibris, d’aquells “ai si la barqueta es
tomba”, mentre procuren que en cas que tombi ells caiguin sempre dempeus. Posar
l’estàtua de la Victòria i l’eqüestre de Franco al Born diuen que ha estat un
error. Segurament! Però hi ha raons més que suficients per
creure en la intencionalitat. I aquí tornem als paràgrafs anteriors on dèiem
que el relat del 1714 no quadra, no agrada, a l’esquerra més tradicional. Aquests volen sobreposar un relat a un altre.
Un relat que parla de la lluita de classes, de les esquerres contra les dretes.
El relat de la guerra civil i del franquisme. Un relat que els quadra molt més
que no pas el relat de la guerra de 1714. No els quadra el relat d’un país que venç a un altre. No els agrada el relat que explica que el
vencedor un cop ha vençut anorrea les lleis dels vençuts, les seves cases; sotmetent
a la seva gent i prohibint la seva llengua,... No accepten un relat que parla d’un
poble, de tot un poble, no pas d’una classe social.
Mentre l’esquerra tradicional no vulgui entendre que l’independentisme és
un moviment transversal patirem “boutades” com la del Born. Mentre des de
determinada premsa, determinats opinadors, es continui pensant que l’independentisme
és un tema de mitologies i santuaris, continuarem patint la seva incomprensió i
els seus subtils intents de aigualir el Procés.
22 d’octubre 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada