S’acosta l’hora d’endarrerir els rellotges i trobo que se’n parla menys que altres cops, o potser soc jo que estic dalt d’un terrat i no m’arriba el “run-run”. Però sempre s’acaba parlant del mateix, es creen polèmiques a les tertúlies dels mitjans, la majoria d’opinadors “desllustrats” diuen la seva i així passem una estona entretinguts. Cada un explica el seu tros o la seva dèria; malgrat que les opinions totes o la majoria acaben confluint en el mateix sentit, mantenir l’horari i no fer el canvi o anar més enllà i adequar l’horari a la zona geogràfica que és una cosa que ve una mica més d'antic, que no pas el canvi d’horari actual, primavera-tardor.
El Canvi d’hora es fa a la primavera i a la tardor, avançant o retardant una hora, amb l’excusa de l’estalvi energètic per aprofitar més bé les hores de llum. Es va implementar l’any 1974, en plena Crisi del petroli, després de la Guerra àrab-israeliana del 1973. Entre el 1981 i el 2000 es va produir un procés de normalització en l’àmbit Europeu, fixant les dates del canvi d'hora; avançant-la o endarrerint-la tots els països al mateix temps. Amb anterioritat a l’Estat Espanyol s’havien produït canvis d’horari, de manera discontínua entre el 1918 i la Guerra Civil.
Les circumstàncies d’abans de la Guerra civil feien que canvis d’aquest tipus poguessin afectar a molta menys gent, Espanya era un país poc industrialitzat i majoritàriament agrícola, que es regia més per la sortida i la posta del sol, que no pas pels rellotges. També les circumstàncies de fa 52 anys, el 1974, són molt diferents de les actuals i l’aprofitament de la llum solar per estalviar en despesa energètica, a hores d’ara, sembla ridícula. El pes de l’enllumenat sobre total d’energia gastada té molt menys pes amb tendència a ser percentualment ínfima. Si comparem els consums energètics de llavors i ara; amb l’increment de les necessitats industrials, però també de les domèstiques, ens adonarem que cada cop aquests consums tenen menys a veure amb si és o no és fosc.
El tema es que potser aquesta tardor s’està més pendent de les eleccions, fet que potser no deixarà lloc per aquest debat. Malgrat tot, en un moment o altra sorgirà. A la discussió de si hem o no hem d’avançar i endarrerir l’hora; de com afecta això a la nostra salut principalment. s’hi afegirà, segurament, el de la pertinença o no pertinença a l’actual fus horari.
L’any 2019 el Parlament Europeu va decidir abolir el canvi d’hora, malgrat tot, la mesura està “congelada” i és que el Parlament Europeu va fer una consulta en la qual van participar només quelcom més de quatre milions de ciutadans. El motiu del perquè està encara bloquejada la mesura és bàsicament perquè la Directiva proposava que cada país decidís si es quedava permanent en l’horari d’estiu o el d’hivern. Si cada país tirés pel dret es produiria un guirigall que podria afectar greument l’economia en general; el transport, comunicacions i causar molts maldecaps al comerç interior.
Sembla que els països del Sud, més turístics, s’estimen més l’horari d’estiu. A favor de l’horari d’hivern estarien els experts en salut; evitar l'alteració dels ritmes circadians, que s’han d’adaptar dos cops cada any, un petit jet lag!. De moment la Comissió Europeu, “ha tirat la pilota endavant” i ha fixat el calendari fins al 2031. Per tant, la pràctica actual té molt de futur, ja que per modificar-la cal que es posin d’acord en un model determinat.
Dèiem que les discussions que pot haver-hi als Mitjans, hi ha un altre component de l’equació que es discutirà de nou; per què l’hora oficial espanyola va amb la d’Alemanya i no amb la de la Gran Bretanya? L'hora de la Corunya és la mateixa que la de Bialystok a Polònia, ja a tocar de la frontera Bielorussa! 2.500 quilòmetres, distància entre ambdues ciutats en línia recta, quelcom més de 3.200 quilòmetres pel camí terrestre més curt. Quan el sol surt a la Corunya, a Bialystok ja ha sortit fa més de dues hores. Entre ambdues ciutats hi ha 31,5 graus de longitud. Cal tenir en compte que la terra es divideix en 24 fusos horaris, de 15 graus cada un; en realitat, però, hi ha uns 38 a causa de diverses adaptacions que han fet diversos paisos i en les que també es fan servir mitges hores.
La majoria dels Països Europeus estan en un mateix fus horari, que en realitat pel que dèiem són quelcom més de dos aplegats en un(*). Abans de la Segona Guerra Mundial, Gran Bretanya, França, Espanya i els països del Benelux estaven en el mateix fus horari. Alemanya, Suïssa, Itàlia, Àustria... ja estaven en el que ara també estem nosaltres. La victòria alemanya el 1.940 va obligar a la França vençuda a adaptar el seu horari a l’alemany, el mateix va passar amb Holanda, Bèlgica i Luxemburg; va ser llavors que Espanya es va afegir. Acabada la Guerra França no va tornar enrere, llavors els països del Benelux tampoc ho van fer i, per tant, l’Estat espanyol va continuar allà mateix.
El meridià de Greenwich que marca el primer fus horari, el britànic! Passa pels Monegres i per Castelló; per Catalunya passa el meridià de París(**), a l’alçada d’Ocata-El Masnou. 17 dels 27 països de la UE estan al mateix fus horari, que territorialment abasta des del nord Suècia fins a Malta i des de Galícia fins a la frontera de Bielorússia. Fora d’aquest fus queden, per una banda, amb una hora menys que aquí, Irlanda i Portugal i per l’altra Finlàndia, els països bàltics, Romania, Bulgària, Grècia i Xipre amb una hora més.
385 milions d’habitants de la Unió Europea (85%) viuen en el mateix fus horari, en la meva modesta opinió crec que abans es posaran d’acord en quin dels dos horaris; estiu o hivern, sigui el definitiu.
Per últim, cal comentar que el 1940, quan Espanya es va afegir a l'horari alemany, avançant una hora, la gent va continuar amb el seu horari, però alterat. Es va passar de dinar a la una a les dues del migdia i el sopar va passar de les 8 del vespre a les 9 o les deu. Les penúries de la llarga autarquia van acabar de donar un cop de volta més el caragol de tot això. Llavors ens vam distanciar de la resta d'Europa. Per costum i també per necessitat es va fer més llarga, en molts casos, la pausa del migdia, que donava marge per dinar i perquè que molts tiguessin temps d'alternar el seu treball habitual i arribar a temps a un altra fins a la tarda/vespre. Al capdavall, ens vam acostumar a anar a dormir molt més tard, es diu que vam perdre una hora de son, pel cap baix, amb comparació amb els països europeus i a hores d'ara encara estem un xic descompensats. Amb el temps s'hi han afegit altres circumstàncies "descompensatories", com la ineficiència de les comunicacions i els mitjans de transport.
(*) La Xina que tenia 5 fusos horaris fins a l'arribada al poder de Mao, ara només en té un. La Xina abasta 9,6 milions de quilòmetres quadrats, amb un total de 1.400 milions d'habitants (el 85% del quals es troben a la meitat sudoriental). Al fus horari Central Europeu abasta quasi 3 milions de quilòmetres quadrats, amb 385 milions d'habitants.
(**) El nostre sistema decimal, es basa en les mesures que es van prendre de l'arc del meridià que va de Dunkerque a Barcelona (Ocata-El Masnou), o sia l'anomenat meridià de Paris.
22 d'Octubre de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada