7 de gener de 2012

Concert de Cap d'Any, el Palau del Belvedere i el Prinz Eugen

El passat dia 1 al Concert d’Any Nou que retransmeten, com ja és costum, per televisió, a part de les peces tocades i vistes en directe des de la sala Musikverein de Viena es varen intercalar peces de ballet gravades als diversos indrets vienesos. Aquest any una peça em va cridar l’atenció. Tant per la referència explicita al pintor Gustav Klimt i en especial al seu quadre “El petó” com per el Palau que hostatja la col•lecció i al mateix temps servia d’escenari per a la peça.


Vaig recordar la visita que vaig fer fa uns anys a Viena i el mati que vaig passar visitant el Palau del Belvedere, les seves exposicions, naturalment la de Gustav Klimt, els jardins... Em va venir a la memòria la persona que va encarregar la construcció d’aquest Palau d’estiu que, sense arribar a la magnificència del Palau d’estiu dels Habsburgs, Schönbrunn, queda molt per sobre de molts altres palaus dels segles XVII al XIX que hi ha arreu d’Europa.

L’encàrrec, doncs, a que em referia, fou fet per el Prinz Eugen, el princep Eugeni-Francesc de Savoia-Carignano. És aquest un personatge cabdal de la història d’Àustria i un dels personatges protagonistes de la guerra de Successió en que Catalunya va perdre les seves llibertats. Forma part d’aquella colla de nobles, bastards i fadristerns que varen protagonitzar els enfrontaments en aquella primera gran guerra europea a començaments del segle XVIII, dels que aquí en citaré dos més el duc de Marlborough i el duc de Berwick, veurem la relació entre tots tres, a part de ser coetanis.

El Prinz Eugen va néixer a Paris, era nebot segon del cardenal Mazarino, i fill de Olympia Mancini que alguns situen entre les cortesanes de Lluís XIV i encara van més lluny posant dubtes sobre qui fou el veritable pare del Prinz Eugen. Eugeni estava destinat a la carrera eclesiàstica, malgrat ell s’estimava més la carrera militar per a la que va ser rebutjat perquè era baixet i poc agraciat. Eugeni, va fugir de França i va oferir els seus serveis als austríacs. Va participar en l’aixecament del segon setge de Viena al 1683 enfront dels turcs, sobre els quals al llarg de la seva carrera militar s’imposaria en totes les ocasions, consolidant la frontera meridional de l’imperi, però també va adquirir protagonisme en la guerra de successió espanyola en la que es va imposar a la coalició borbónica , juntament amb els britànics comandats per John Churchill, avantpassat de Winston Churchill, i conegut com a duc de Marlborough també popularment com a “Mambru” el de la coneguda tonada.


Les victòries conjuntes del duc de Marlborough i el Prinz Eugen els van convertir a nivell popular en dos respectius “alter ego”, fins al punt que algunes medalles commeratives de les seves gestes els presenten com feien els clàssics amb Castor i Polux.

Bé el duc de Marlborough tenia un germana més gran, Arabelle, que va ser amant del rei d’Anglaterra Jaume o Jacob II, com més us estimeu. D’aquesta relació va néixer un bastard de nom James i malauradament molt conegut dels catalans pel nom de duc de Berwick, el primer duc de Berwick “James Fitz-James” és un avant passat de Cayetana, la inefable duquesa d’Alba, perdoneu-me la digressió! Doncs bé, el duc de Berwick, nebot del duc de Marlborough l’aliat del Prinz Eugen va passar, com a conseqüència de les lluites dinàstiques a Anglaterra, al servei dels borbons francesos. És de tots tres personatges el més conegut pels catalans, com artífex de la victòria d’Almansa front al l’exèrcit austriacista comandat pel comte de Galway, curiosament un noble francés al servei del rei d’Anglaterra, i “famós” pel terrible setge que va patir la ciutat de Barcelona.

Mentre els catalans ens debatíem per la nostra supervivència, aquesta colla de personatges de segons nivell, per sota de la endogàmica i emparentada reialesa, relacionats també entre tots ells i amb els “papers” i “fidelitats” canviats en molts casos escrivien l’historia d’Europa.

Però la historia del Prinz Eugen, la del Belvedere també ha estat la de l’art a Europa la del mecenatge i el bon gust en moltes ocasions. Eugeni no tant sols va ser un militar sinó un home il•lustrat, un dels més rics d’Europa. Posseïa una de les biblioteques més extenses del seu temps que amb el temps formaria el nucli de l’actual biblioteca Nacional Austríaca. El que ara volem recordar d’ell és el seu Palau d’estiu, el Belvedere, també el d’hivern que és al centre de Viena i actualment és el ministeri d’economia austríac. Ell com els altres són personatges que formen part de la nostra història, de la part més terrible de la nostra història on Catalunya va perdre les seves llibertats! D’ells, en el cas concret del Prinz Eugen, només en resta gaudir de la visita al seus palaus, de les col•leccions d’art com la d’en Klimt i de les futures retransmissions de la ORF cada primer d’any on habitualment surt el Belvedere. Així doncs, fins al proper ballet!

7 de gener de 2012