28 de desembre del 2016

Mataró, ciutat morta? (2)

Fa uns dies vaig fer un post parlant de Mataró del que aquest voldria ser una continuació. Atribuïa, entre altres raons, la proximitat a Barcelona com un handicap, que potser havia impedit el nostre desenvolupament com a ciutat. Un conegut em va comentar que no estava d'acord amb mi respecte a aquest aspecte. Em deia que érem Barcelona i que aquesta era la nostra gran oportunitat. Li vaig fer unes consideracions sobre les comunicacions amb, segons ell, "la nostra pròpia ciutat".

Passat el llarg Pont de la Constitució, vam quedar amb uns coneguts de Barcelona. Vaig considerar desplaçar-me en transport públic, en aquest cas Rodalies. Sortí de casa amb temps. Després d'accedir a l'estació, a l'andana, plena de gom a gom, van anunciar l'arribada del tren. Aquest venia ja ple, amb gent dreta. El personal que hi havia a l'andana va pujar i es va encabir com va poder. Quedaven encara una dotzena de parades per arribar al centre de Barcelona! Servidor es va quedar a l'andana. Un altre tren venia en cinc o sis minuts. Temps suficient perquè l'andana s'omplís de nou de "fins a la bandera". Faltaven escassos minuts per les vuit del matí, si ja sé hora punta!

Aquest cop el tren, com al cas anterior, no venia de Maçanet sinó que venia d'Arenys. Malgrat tot, ja anava bastant ple, els seients que quedaven buits es varen omplir a Mataró i algú ja va continuar dempeus. A les següents estacions ja ningú es va poder asseure, quedaven quaranta minuts fins a Barcelona!

Si un tren que havia sortit d'Arenys de Mar cap a tres quarts i cinc de vuit del matí, ja anava mig ple quan va arribar a Mataró, quina classe de servei representa que se'ns dona? Aquest tren havia recollit, potencialment, gent d'Arenys de Mar i de Munt, de Sant Aciscle de Vallalta, de Sant Vicenç de Montalt, de Caldes d'Estrac i de Llavaneres. El total d'habitants d'aquests municipis és aproximadament de 45.000 habitants. Encara podia recollir gent de Mataró, Dosrius, Òrrius, Argentona, Cabrera, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Premià de Mar, El Masnou, Premià de Dalt, Teià, Alella, Montgat, Tiana... O sia, potencialment, d'una zona poblada per 280.000 habitants. No hi compto Badalona ni Sant Adrià de Besòs – 250.000 habitants més, on també puja gent – malgrat que allà les possibles combinacions per accedir a Barcelona s'amplien – Metro i Trambaix-.

Vivim en una Comarca, amb quasi 400.000 habitants. De Tordera fins a Montgat. Una comarca que té uns serveis de transport que fan pena, per no dir quelcom més gruixut. Una comarca on en prou feines ja no cap ni una agulla. Una comarca, amb "vocació de zona de serveis", per no dir ciutat dormitori a seques. Per poc que ens descuidem, per la falta de llocs de treball, un "banlieu" en germen a moltes de les seves zones o barris. Una comarca on d'aquí un parell d'anys se celebrarà el cinquantenari de l'autopista de Montgat a Mataró, que cal dir, per si algú que no és d'aquí està llegint això, encara es paga. Una autopista que es va perllongar fins a Tordera, també de peatge, i que va servir perquè moltes autoritats locals, espavilats ells, fessin del que encara és la Nacional II un dèdal de parterres, carrils únics, rotondes i limitacions de velocitat.

No són estranyes les cares llargues que veia l'altre dia al tren. Em sento afortunat de no haver de patir cada dia aquest calvari. Considero la sort de no haver de passar-me dues hores cada dia al tren, o el que és el mateix 20 dies complerts (les vint-i-quatre hores senceres) a l'any. Veia les cares llargues dels joves estudiants a peu dret, amb les seves bosses i carpetes. Joves que a part d'estudiar ja estan fent el "training" de desplaçament, si continuen vivint a la Comarca, pel dia que treballin.

La nostra Comarca pateix sobresaturació. Poc més cap ja al seu territori a menys que decidim trinxar el parc de la Serralada del Litoral i el del Corredor Montnegre. Poca gent més hi cap i poc més d'indústria o com a mínim polígons, encara que només siguin de serveis, hi poden caber. Ja no parlem d'agricultura, ben poca queda de la que hi havia hagut. Parlar ara de les "Mataró Potatoes" és fer història antiga, molt antiga!

Molts polítics s'omplen la boca de "leitmotivs", d'eternes cançons, sobre la mobilitat, sobre els avantatges del transport públic. Dona la impressió que fan veure que es preocupen, el mateix que molta gent fa veure que els aguanta el discurs. Però cada cop sembla tot plegat més irreal. El que diuen no té res a veure amb el que passa realment. Tenim unes infraestructures i uns transports insuficients. Estem apilonats al voltant de Barcelona i sense espai per a "la maniobra". Si encara quedava espai, doncs, ara ens surt algú amb invents. Dins de poc temps les limitacions circulatòries creixeran, sobretot a les grans ciutats. Grans ciutats, la nostra hi aspira, on es fan filigranes; zones de vianants per on no passeja ningú i voreres molt amples per on no passa la gent. Per no parlar de carrils bici impossibles no aptes per cardíacs. Encara hi ha algun "catxondo" que ens posa Copenhagen com a exemple de mobilitat. Algú d'aquests il·luminats ha vist que Copenhagen és plana com el palmell de la mà i a pocs metres sobre el nivell del mar? Mentre que les ciutats del Maresme, Barcelona també, són ciutats "torrenteres" entre el mar i les muntanyes.

El Maresme, Mataró, pel seu clima, pel seu paisatge, per la seva orientació, pel mar és un molt bon lloc per viure, per estar-hi. Però si els seus habitant es passen dues hores cada dia amunt i avall, si treballen fora, poc temps els queda per gaudir d'un lloc tan meravellós. Per això, si com diu el meu conegut, si ja som Barcelona, si aquesta és la nostra oportunitat de futur, si no hi ha cap més remei, cal agilitzar les comunicacions, per quant de temps el metro fins a Mataró? Per quant de temps de tornar a tenir trens directes? Cal plantejar-nos limitacions, per allò que dèiem que ben poc més hi cap a la Comarca i que si hi ha espai, aquest no ha de ser en primera instància perquè vingui més gent, sinó perquè la gent que hi viu tingui on anar a guanyar-se la vida. Es presenten molts reptes, ara cal veure si qui els ha d'afrontar, les autoritats, tenen el cap clar i si per altra banda la gent té la suficient capacitat de comprensió per entendre la complexitat de tot plegat.

Altrament, simplement, com a la pel·lícula de Fellini, "E la nave va" i "qui dia passa anys empeny", amb el que els polítics continuaran fent el seu discurs i la majoria de la gent no entendrà res de res. Només veuran que van a treballar a la quinta forca i que per anar a Barcelona és tarda més que el 1848.

28 de desembre 2016

1 de desembre del 2016

Mataró, ciutat morta?


Un parell de coses m'han cridat l'atenció darrerament sobre el meu poble. La primera, de fa uns dies, que he vist un parell de fotografies, a les xarxes socials, dels busos que enllacen amb Barcelona i amb la Universitat Autònoma. Gent dreta o asseguda al corredor central del bus. Uns busos que fan el trajecte per autopista. La segona, avui he tingut ocasió de gaudir d'un viatge d'anada i tornada a un polígon industrial situat entre Granollers i Montornès del Vallès. Dic gaudir, perquè per sort no l'he de fer cada dia.

A dos quarts de vuit del matí els accessos al túnel de Parpers, en direcció a Granollers es col·lapsen, sembla que una estona més tard és pitjor i que es manté durant força estona, cosa que he pogut comprovar al viatge de tornada molt més relaxat, poca gent venia cap a Mataró i si alguns venien, en aquesta direcció, acabaven prenent el camí de Barcelona. Un trajecte d'en prou feines quelcom més d'una vintena de quilòmetres es converteix en un petit "calvari" per qui el fa cada dia. Com és que aquesta autopista, la C-60, que enllaça dues poblacions mitjanes/grans de Catalunya, Granollers i Mataró, es col·lapsa d'aquesta manera? Estem, clar, parlant d'un enllaç, amb l'autopista AP-7. Autopista que avui precisament també estava totalment embossada, durant una dotzena de quilòmetres. Ho estava en direcció sud per un accident prop on hi ha la divisòria amb l'accés a Barcelona un mica més enllà de Granollers. Lloc incidental habitual segons em diuen, llegiu punt negre.

Quanta gent del meu poble treballa fora? Per tant, quanta es veu obligada a desplaçar-se cada dia, habitualment amb vehicle propi? Hi ha alguna estadística de la gent que resideix a Mataró, però que treballa fora? Se saben les distàncies del desplaçament? Hi ha comparatives amb altres ciutats de Catalunya? És Mataró, la vuitena ciutat més habitada de Catalunya, el "dormitori" més gran de comarques?

Mataró, deixant de banda les ciutats de la zona metropolitana de Barcelona, és la ciutat amb més habitants per quilòmetre quadrat, per sobre de Sabadell, Terrassa, Tarragona, Lleida que tenen un nombre total superior d'habitants. Com hem arribat fins a aquests extrems?

Té Mataró la importància que li correspondria pel seu nombre d'habitants? O és una ciutat morta? S'ha sabut posicionar Mataró durant els darrers 40 anys? Jo m'atreviria a dir que no.

Mataró fins a la crisi del tèxtil, a la segona meitat dels setanta del segle XX, era una ciutat força industrialitzada. Majoritàriament la gent vivia i treballava a Mataró. S'han fet els deures durant aquests quaranta anys? Les autoritats locals han estat a l'altura? Jo em tornaria a atrevir a dir que no. Als aparents i no tan aparents resultats ens podríem remetre.

Mataró, té un "Tecnocampus", de fa pocs anys, on es cursen estudis universitaris, però no té una Universitat pròpiament dita. La proximitat a Barcelona ens ha "matat" moltes oportunitats, però potser no és la causa principal. Té Mataró algun equip esportiu a l'elit? Sí, ara algú em parlarà dels Capgrossos. També podríem parlar de les noies del waterpolo, cert, però possiblement s'ho deuen haver fet bastant soletes i a costa de sacrificis. Tenim a Mataró, al seu terme, alguna indústria puntera de referència? HI ha quelcom més enllà de polígons on sembla haver-hi més magatzems que indústries, més serveis que no pas producció? Durant els darrers 25 anys l'empresa més important de Mataró era la seva Caixa d'Estalvis ara ja desapareguda, fa sis anys, i tampoc era una empresa d'economia productiva pròpiament dita.

Mataró, la seva economia és bàsicament de serveis i per tirar endavant una ciutat, un país, cal economia productiva, una economia productiva que és fora de Mataró, per això la gent, molta, cada matí, pren els trens de rodalia o el bus cap a Barcelona. Si és que no prenen directament el cotxe, principalment si s'ha de desplaçar cap a la zona del Vallès. Les autoritats posturegen amb el tema de la contaminació, amb la reducció de la contaminació, amb l'ús dels serveis públics de transport, però és això, simplement "postureig". Hi ha a cas bones combinacions de transport públic per anar als polígons industrials? Que costaria tenir-los, tenint en compte que s'utilitzarien bàsicament en hores punta. Ja no cal ni parlar del servei de Rodalies, oi?

Al meu poble, possiblement, s'ha apostat malament. Alguna responsabilitat deuen tenir les seves autoritats municipals al llarg de tants anys. Vistos els resultats semblaria que han estat més entestades en el creixement vegetatiu de la ciutat, en superar un nombre determinat d'habitants, que no pas en potenciar els llocs de treball, suficients i de qualitat. No hi ha hagut cap estratègia per tenir la gent lligada al seu propi territori. Vistos els resultats es devia apostar, o triar si va ser una opció ideològica, per una ciutat de serveis en lloc d'una ciutat d'indústries. Per una ciutat de residents contribuents en lloc d'una ciutat de treballadors i d'empresaris. Ara es parla d'emprenedoria, i algú potser es pensa que amb alguns coworkings i amb algun "viver" d'empreses ja ha complert.

Malgrat tot, aparentment, ens ha quedat un Mataró més o menys endreçat. Malgrat que s'han fet distribucions que no semblen, vistes ara, massa lògiques. Zones poligonals a l'entrada de Mataró, on hagueren estat més bé habitatges i zones residencials costerudes en antigues vinyes. Caldria saber per què es va fer així. Algú dirà que es va fer per lligar els barris. Algú malpensat es preguntarà de qui eren uns i altres terrenys. En definitiva un tema, per si algú té mitjans per saber-ho i ganes, que ho dubto, per anar fent punxa al llapis.

Ara Mataró no és una localitat "productiva", amb els inconvenients que hem comentat. Sense producció, sense creació de riquesa, no anem enlloc. Sense inversions en infraestructures i en comunicacions, tampoc. Alguns, de visió ideològicament esbiaixada, malgrat ésser agnòstics o directament ateus, semblen creure en el manà que cau del cel. Magnifiquen la despesa social, naturalment necessària, però els provoca urticària, tan sols parlar-ne, el món de la producció i els negocis. Per això, també per les moltes necessitats socials, els pressupostos de Catalunya, també els de molts ajuntaments, tenen un marcat caire social. Mentre el marge de disponibilitat econòmica per a la creació d'infraestructures s'aprima. Infraestructures que ja veiem que l'Estat tampoc no fa. Infraestructures necessàries perquè "la mamella segueixi rajant" i el país prosperant. Per tot plegat, molta gent del meu poble continuarà perdent els nervis i el temps fent trajectes de casa a la feina i de la feina a la casa en vies de comunicació que són cada dia que passa menys adequades. Mentre, algú continuarà parlant, omplint-se la boca, de conciliació de la vida laboral i familiar. Són molts cops els mateixos que semblen no voler adonar-se "d'on surten les misses".

1 de desembre 2016