8 d’abril de 2019

Mataró ciutat embussada (II)

Mataró ciutat embussada (II)

He tornat a rellegir el "publireportatge", publicat a l'apartat d'Urbanisme i habitatge a la revista "Capgrós". Es tracta d'un article sobre del projecte "Mar en valor" donat a conèixer per l'Ajuntament de Mataró. Segons el titular de l'article, es pretén convertir l'N-II en passeig, soterrar l'estació -com a mínim connectar-la amb el pas soterrat projectat a la Ronda Barceló - i reformar el Cargol, Tot plegat per apropar Mataró al Mar.

El projecte d'entrada sembla ambiciós, dóna aquesta sensació. No queda sols en el que aquí fins ara he comentat, ja que ens anuncia un equipament cultural al Port i un potenciament de "l'economia blava" i la cultura nàutica. Deu n'hi do! Comences a llegir i ja et trobés un matís interessant en la primera línia, "Obrir la ciutat al mar trencant amb les barreres que avui suposen les vies del tren i l'N-II", però compte amb el detallat incrustat, de: "En la mesura del possible", o com es diu al document original reduint – que no eliminant - l'efecte barrera. En canvi, contradictòriament, per altra banda l'actual política d'urbanisme ens acaba completant un nou efecte barrera, visual, que situa una part de l'Eixample mataroni a l'ombra del skyline de primera línia de mar (*).

Veiem, doncs, les possibilitats del que ens expliquen. D'entrada ens parlen de "propostes que encara estan per definir com i quan es duran a terme", Carai tu! Parlen de sol·licitar el traspàs de l'N-II a la Generalitat? Jo diria que havia vist uns cartells a aquesta via que parlen de "Xarxa de carreteres de l'Estat", segur que dec estar mal fixat! Però bé, suposem-ho, que depèn de la Generalitat. La finalitat convertir l'N-II en un passeig, amb menys cotxes i més espai pels vianants. Compte!, tota la gent que us lleveu de bon matí "per anar a buscar la feina", que a Mataró no hi ha i agafeu el vostre vehicle. Prepareu-vos a aprendre a volar o a llevar-vos encara més d'hora.

Es preveu una nova estació de tren. Ja ho saben això els de Foment? Perquè em sembla que aquesta infraestructura no depèn pas de l'Ajuntament. O sia, com que estem en precampanya electoral es parla de projectes que en tot cas depenen, en tot o en part, d'altres administracions. Projectes que ens podríem arribar a creure si aquest anunci es fes en el marc d'unes eleccions Generals al Parlament espanyol, no? I suposant que això fos així, només ens caldria fer una mica de memòria per veure que tot plegat és pràcticament una quimera. Sobretot veient la política d'inversions i el seu acompliment per part de l'Estat.

Algú viatja en Rodalies a Barcelona, més o menys sovint? Algú recorda el forat de la Sagrera? Algú sap els anys que fa que la zona està en obres? Doncs van començar el 2010. Algú sap quants anys més poden arribar a durar? Doncs això! Algú recorda que als voltants del 2004/2005 es va començar a parlar una línia de ferrocarril orbital que havia d'unir Mataró amb Granollers i seguir pel Vallès? Algú recorda que aquesta línia mantenia l'actual línia de ferrocarril a peu platja? Algú recordà que l'Ajuntament va demanar un bypass, de manera que de forma soterrada i fent la volta a Mataró, més o menys per sota les rondes, el tren tornés a sortir a l'altura de la Riera d'Argentona? Algú recorda que això podia suposar traslladar l'estació on ara hi ha el parc Central? Si algú no recorda quelcom de tot això, cal fer-nos una pregunta molt més simple; avui, quasi quinze anys després, algú sap que s'hagi fet res?

En el reportatge es parla d'un equipament cultural a la zona platja/port per donar motius perquè els mataronins baixin al front marítim. Renoi! Ja hi baixen quan fa bon temps, quan és temporada de banys a la platja i quan no ho és a passejar. Potser qui redacta tot això no surt de casa, seria bo, que de tant en tant, anés a fer un tomb a baix a mar. Parlen d'un centre d'interpretació i la definició, compte!, "la definició d'itineraris segurs des de les escoles fins al front marítim!". També potenciar les activitats nàutiques i el coneixement del "llegat marítim" a les escoles. Quin llegat? Queda res del que va ser el Mataró mariner, el Mataró dels pescadors? El Mataró dels pailebots? Volen fer excavacions a l'aparcament on hi havia can "Mai tanquis"?

Però quan ja arribem al paroxisme del relat és quan es defineix el que és economia blava "formació nàutica, turisme i comerç". La millor economia blava que podríem tenir en un port seria disposar d'una llotja com la d'Arenys, cosa que per raons que escapen al meu coneixement mai ha estat possible. A Mataró es va fer un port per les barques d'esbarjo, amb alguna empresa dedicada a la reparació i manteniment, i alguna altra que es dedica les activitats submarines, la resta esbarjo, bars i restauració. Aquí acaba l'economia blava avui, per molt que es plantegi la creació d'un grup d'impuls de l'economia blava, la convocatòria de premis d'empreneduria blava...

Quan arriben eleccions ja se sap, algú comença a explicar històries que no sé quanta gent es creu del tot. Però cal ser crítics amb la generació "d'expectatives" que en molts casos seran de molt difícil acompliment. En primer lloc per un tema econòmic, els ajuntaments, i el de Mataró també, estant endeutats. En segon lloc, segons quins projectes transcendeixen l'Ajuntament i depenen d'altres administracions i no tan sols quant a permisos, sinó pel que fa a pressupostos i no cal dir com estant els pressupostos, tant els autonòmics, com els estatals i pel que fa a aquests últims encara que els assignessin, ja s'ha comentat que al capdavall en molts casos no es porten a terme.

Per això, sense deixar de ser ambiciosos, cal tocar de peus a terra. Soterrar l'Estació, que pot implicar tocar les vies del tren, és ara com ara un somni o com a mínim un projecte a molt llarg termini, que dependrà més del que finalment es faci amb la línia orbital de la qual abans parlàvem. El servei de Rodalies està tan ajustat en els horaris i en els espais, que qualsevol alteració suposaria greus inconvenients per a milers d'usuaris. Des de Tordera i Blanes la línia de Rodalies dona servei potencial, pel cap baix, a quasi mig milió de persones que és el nombre d'habitants de la Comarca, sumant els de la zona de Blanes i Lloret, no tinc en compte ni Badalona ni Sant Adrià (**). Ens caldria, a tot plegat, afegir la població estacional, atès el turisme, que en alguns municipis quasi dobla en alguns mesos el nombre d'habitants censats. Turisme que aprofita els trens de rodalia per desplaçar-se a Barcelona.

Recordar, per últim, les limitacions actuals del servei de Rodalies, de via única a partir d'Arenys de Mar. Recordar també l'antiguitat dels trens. Recordar que encara es tarda a arribar de Mataró a Barcelona el mateix que es tardava el 1848 quan es va fer el primer tren. Els trens de rodalia funcionen com metros, sense ser-ho. De Mataró a Barcelona-Sants són 14 estacions! 24 des de Blanes. Un conegut un dia em va dir que no anàvem a Barcelona, que nosaltres ja érem Barcelona. Clar, però sense els avantatges de ser de Barcelona. D'entrada sense Metro i pràcticament sense carretera. L'N-II entre Mataró i Montgat és impracticable, tot plegat ens porta a agafar l'autopista que és una opció, però, de pagament. Per tant, a parer meu, si estrenyem l'N-II al seu pas de Mataró, ni pagant molts podran sortir de la ciutat en un temps raonable!

8 d'abril 2019

(*) dues torres dels pisos de l'Aliança (12/13 plantes d'alçada), Torre del Maresme (16 plantes), 4 torres entre els carrers Balmes i Lepant (11/12 plantes), Torre Rda. Barceló (26 plantes). No comptem, no ho sabem, el que es pugui arribar a fer al solar de la J.O.R.S.A., ni els blocs de pisos del polígon del rengle.

(**) Badalona té 218.000 habitants i Sant Adrià 38.000. Quelcom més d'un quart de milions de potencials usuaris de la línia de Rodalies que passa pel Maresme. Malgrat tot, aquestes dues ciutats disposen d'alternatives a les línies rodalies; Metro i Trambaix.

6 d’abril de 2019

Mataró ciutat embussada

Mataró ciutat embussada

Deu fer més d'un mes, no ho recordo amb exactitud, vaig veure un "Cartell" d'Esquerra Republicana, a les xarxes socials, on es parlava d'obrir la ciutat al mar, recuperar espai als cotxes per fer unes voreres més amples... tot això il·lustrat amb una foto de la N-II entre la Ronda Barceló i la Laia l'arquera.

El primer que em va venir al cap és la congestió de trànsit que suporta aquest tram en hores punta. Per altra banda vaig pensar que un passeig, recuperant espai als cotxes, per transitar relaxadament entre una zona "poligonera" i uns descampats amb els espais de la Renfe al fons, tampoc acabaria essent quelcom massa atractiu. A veure, pot ser que tot plegat no tingués res a veure amb la possible urbanització del solar on hi havia la JORSA. Solar en el qual, abans de l'esclat de la bombolla immobiliària, s'havia parlat d'un projecte de construcció d'uns centenars d'habitatges. La veritat no hi vaig donar més voltes.

Però, Ai las, que fa uns dies vaig veure en una revista, el Capgrós – una revista d'anuncis-, on si no? Un "publireportatge" sobre el projecte "Mar en valor" promogut per l'Ajuntament, on s'anunciava Convertir la N-II en passeig, soterrar l'estació i reformar el Cargol per apropar Mataró al Mar... em va venir al record el "Cartell" d'Esquerra i immediatament, allò de, Casum dena amb les eleccions!

Però no va acabar aquí la cosa, dos dies més tard surt una nova notícia, crec que al mateix mitjà, on es parla de Mataró "com una ciutat que creix a ritme de promocions immobiliàries". Un article on ja es parla que comença a haver-hi moviment al sector J.O.R.S.A. Ai las! També en el mateix reportatge es parla de la construcció d'habitatges a l'Antic Cinema Iluro, a l'Antiga Seat entre la Torre del Maresme i els pisos de l'Aliança, dos nous blocs al vapor Gordils entre els carrers Sant Agusti i Lepanto... Tot a l'Eixample Mataroní, on encara queden espais d'antigues fàbriques, el solar del "Corte Inglés", entre d'altres. També nombroses cases antigues unifamiliars, que pel capbaix aviat es converteixen en dos o tres habitatges nous... Mentre això escric, sembla que els grups polítics no s'han acabat de posar d'acord sobre la urbanització de la part sud de la Ronda Barceló, on es vol fer un edifici de 26 pisos d'alçada, deu més que la Torre del Maresme! Just quasi enfront del polígon de la JORSA.

I és que aquests saberuts càrrecs electes, polítics en general, potser no tenen en compte una sèrie de dades, dades que els organismes que regeixen i controlen publiquen; com poden ser les de l'Estudi de població del 2018, elaborat pel "Servei d'Estratègia i Governança de l'Ajuntament de Mataró", sona "rimbombate", oi? Doncs bé, en aquest estudi entre multiplicitat de dades hi ha una que sembla que no els ve al cap a molts. L'Eixample de Mataró ja és el primer barri de la ciutat en nombre d'habitants i pel que aquí es diu "in crescendo", cal sumar-hi els habitants del Centre, al bell mig de tot plegat.

El Centre i l'Eixample de Mataró estan rodejats per les "antigues" Rondes, que juntament amb el traçat de l'antiga N-II l'envolten en gran part. Hi ha una perllongació "natural" d'aquest espai en direcció a la plaça de la Laia l'Arquera en dos eixos de sortida, el que segueix la Rda O'donnell i baixa per ronda Lluís Companys i el tram de l'antiga N-II des de la Ronda Barceló. Qualsevol estrenyiment d'aquestes vies, com el que alguns anuncien respecte de la N-II en el seu conjunt, poden conduir al gran embús. Atès que Mataró és i té vocació de ser Ciutat dormitori, o, cosa que és el mateix, Ciutat Morta.



En pocs anys ens podem trobar en un espai d'en prou feines  3 quilòmetres quadrats amb més de 40.000 habitants. Això fa una densitat de població de més de 13.000 h/km quadrat. I hi ha qui aposta per guanyar espai als cotxes? Si clar, transport públic, anar a peu ..., però no totés tan simple! Mataró no deixa de ser un gran dormitori col·lectiu. Que es lleva més o menys d'hora i agafa el tren i el bus, però també el cotxe particular, perquè a molts llocs no arriba el transport públic, o no arriba sense que t'hi deixis mitja vida al seu damunt, o molt més simple i depenent dels torns a aquella hora no hi ha.

Perquè a Mataró a part de tàctiques de maquillatge "pròpies de la senyoreta Pepis", poca cosa més sembla que es pugui dur a terme o plantejar,però fer volar coloms tot els que es vulgui! Potser, som hereus de decisions i polítiques que es van prendre ja fa anys, en democràcia malauradament. Tot plegat fruit d'apostes errades. Sense plantejar-se on s'havien de guanyar la vida els mataronins, si el teixit industrial de la Ciutat anava desapareixent i no hi havia recanvi, que és el que va passar. Ara, tot plegat, només permet tàctiques de consolació i "blanquejament". Perquè les estratègies de futur de la ciutat sembla que només passen per una; el creixement poblacional.

El problema és que amb aquest creixement poblacional, amb aquest dormitori col·lectiu que abans dèiem en que s'ha convertit Mataró, "un dia ens llevarem de l'habitació amb pressa per arribar al bany i no hi serem a temps i ens ho farem a sobre". Això si, ho farem enmig d'espai guanyat als cotxes, amb bonics parterres i arbres que caldrà cuidar pagant religiosament els nostres impostos.

6 d'abril 2019

Mataró ciutat morta 
http://pere-segonsveigcrec.blogspot.com/2016/12/mataro-ciutat-morta.html

Mataró ciutat morta (2)
http://pere-segonsveigcrec.blogspot.com/2016/12/mataro-ciutat-morta-2.html

Article de la revista Capgrós del 3 d'abril
https://www.capgros.com/mataro/urbanisme-i-habitatge/convertir-l-n-ii-en-passeig-soterrar-l-estacio-i-reformar-el-cargol-per-apropar-mataro-al-mar_719041_102.html

Mataró una ciutat que creix al ritme de noves promocions immobiliaries
https://en.calameo.com/read/004473046f841c446f5d7

venda de part del solar de can J.O.R.S.A. el 2018

http://www.expansion.com/catalunya/2018/03/14/5aa91d3dca4741e52b8b45b8.html








3 d’abril de 2019

Cayetana Àlvarez de Toledo "CAT"


Cayetana Àlvarez de Toledo "CAT"

Quan es va anunciar que Cayetana Álvarez de Toledo es presentava com a número 1 del PP per Barcelona, el primer que em va venir al cap va ser el record de veure-la asseguda, en actitud més o menys displicent i un xic "foteta", en el judici que es va fer al President Mas per la realització la consulta del 9 de novembre de 2014. Encara em pregunto que coi hi feia allà i com va poder accedir.

Cayetana Álvarez de Toledo Peralta-Ramos, deu ser el terror dels dissenyadors de targetes, les seves han de ser dobles, com un llibret, per donar cabuda a tanta noblesa. Si algú s'entreté a mirar el seu arbre genealògic, pot caure de cul en veure quanta aristocràcia tragina al damunt. És la tretzena marquesa de Casa Fuerte, un títol nobiliari concedit en temps de Felip V. Ja se sap que aquests títols es concedien pels serveis prestats, que en cap cas eren els serveis prestats per un àngel de la Caritat.

Ella pot ser molta marquesa de Casa Fuerte, però en tot cas això li ha vingut donat. Vagi una prebenda hereditària, com moltes que tenen, o més ben dit es troben, els nascuts en el sistema de "castes" en què vivim. Però bé, el fet, fet està, i santa Rita, Rita.... No crec que mai renuncií al títol ni a les seves idees, ni ara, molt menys, a ser candidata del PP. Fet aquest darrer que motiva aquest post.

Cayetana ha fet bandera de què no coneix el català i que per a ella això és un avantatge presentant-se per Barcelona. Bé, ella sabrà! Diu no conèixer el català, malgrat haver estat casada, durant 17 anys i fins fa poc, amb un català. Un cosí seu en quinze grau!, segons l'heraldista Armand de Fluvià, Quines coses aquestes de les famílies de llinatge que ho tenen tot documentat! Bé, el senyor Güell, així es deia el seu marit, és un descendent dels Güell que "donaven feina" a en Gaudi. No sé si ha exercit mai de català, almenys idiomàticament parlant, a casa seva. Pel que es veu no, atès el desconeixement de la seva ex.

Cayetana va néixer a Madrid, es va criar a l'Argentina, va estudiar més tard a Anglaterra, a Oxford. Allà es va graduar i més tard va fer un Doctorat, supervisat per J.H. Elliot, sobre la figura d'un bisbe que va ser Virrei a Nova Espanya. Sobre que l'havia de fer si no? Malgrat que es diu que té tres nacionalitats, aquesta "argentinofrancoespanyola", que parla amb un cert deix porteño, ha manifestat que ella va decidir ser espanyola. Quina sort que té la Cayetana, que pot triar i decidir!

El pare de Cayetana, l'anterior marques, de jove, va lluitar amb "La Resistence". No em qüestiono el perquè ho va fer, però sí que em qüestiono com veuria que ara la seva filla fes companyia amb aquells que no han renunciat a la figura ni al llegat de qui va rebre a Hitler a Hendaia.

No fa gaire en una entrevista a la televisió va afirmar "A lo largo de mi vida he defendido una serie de idees con tesón y cabezoneriapero con coherencia". Si tenim en compte que "tesón y cabezoneria" són pràcticament sinònims, començo a veure-li la coherència, també, però, li començo a veure aquell defecte tan espanyol, del que s'enfotia Machado: "De diez Cabezas nueve embisten y una piensaNunca extrañeis que un bruto se descuerne luchando por la idea".

Cayetana té maneres, educació i títols en una universitat de prestigi, no pas a la URJC. Això no vol dir que tot plegat la deslliuri del que comentàvem abans. Tampoc que la deslliuri de l'atreviment amb què la imbecil·litat, que també es manifesta en persones amb educació i cultura, afronta aquelles coses que ignora. L'altre dia en vam tenir un exemple quan es va atrevir a dir "Por qué no se disuelve VOX si Rajoy ya se ha ido?". Si ja sé que em direu que està en pre-campanya i ja se sap. Però podria afinar una mica més, no? Que es pensa que el PP s'ha tret tot el que porta al damunt, que el PP d'avui no és el d'abans-d'ahir? Si-ús-plau!

Per no cansar més amb cites les acabaré amb les opinions que respecte a l'Independentisme y Podemos, té la Candidata per Barcelona. "Podemos és el burro de Troya de la Democràcia, lo digo para no ofender la nobleza del caballo". "Ahora que se ha disuelto el independentismo catalàn, hemos de disolver el de Podemos". Això em fa pensar en allò de "qui té gana pa somia".

D'aquesta amiga de Vargas Llosa i també d'Arcadi Espada, segons els "mentideros" de la capital del Reino, podem esperar uns quants estirabots i extravagàncies més en aquesta campanya electoral. Ho farà, això sí, amb molta més elegància i aparent educació que la seva rival per Barcelona la Inés Arrimadas; aquesta darrera dialècticament llueix més per una baralla amb estirada de cabells o una discussió de patí de veïnes. Friso per veure-les enfrontades, en un debat, eh! Faria com el senyor Boye i aniria a buscar "palomitas". Però molt em temo que això no passarà, gats amb gats no s'esgarrapen! En aquest cas gates! Crec que ambdues, amb tota la seva artilleria, aniran contra Catalunya. Si, clar, clar, clar, elles diran contra l'independentisme. Llavors serà quan uns quants d'aquells nou de cada deu que parlava en Machado, que viuen aquí, votaran a una o a l'altra, incapaços de veure que tot plegat, fent-ho, ens fotem pedres damunt el teulat.

3 d'abril de 2019

2 d’abril de 2019

L'esquerra subsidiària i subsidiada


L'Esquerra subsidiària i subsidiada

Aquests dies es pot veure a la xarxa un tros del discurs deCayo Lara (membre d'Izquierda Unida i ex-Coordinador General d'aquesta formació) a Palma del Rio (Còrdova) el passat dia 23 de març. En aquest fragment Cayo Lara es queixa dels representants dels jornalers andalusos favorables a la Independència de Catalunya. Si això succeeix, es pregunta, "Qui pagarà el PER"?

Aquest és el típic representant d'aquella esquerra que no ha exercit mai. No entrarem a analitzar si ha estat per impotència, per incompetència, o per inviabilitat del seu ideari. Potser una mica de tot. El que ha quedat clar és que l'únic que han fet ha estat, en el millor dels casos, de gestor; de gestor de gestoria! Han administrat i "cobrat" per fer-ho, sense desviar-se massa del que marcava el poder econòmic imperant, ni qüestionar-se massa les normes.

Cayo Lara és el representant del que queda d'aquell vell comunisme omnipresent i mascarot de proa de l'oposició al Franquisme. Aquell "eurocomunisme" que havia de liderar l'esquerra a Espanya i que a les primeres eleccions "lliures" el 1977 va quedar com a força marginal respecte el PSOE. El 1982, cinc anys després, patiria la seva ensulsiada. A partir de llavors tots els membres d'aquesta formació han tingut un comportament erràtic, amb múltiples canvis de nom de les seves formacions. Tot plegat per actuar simplement, sempre que els ha calgut, de crossa del PSOE. Cayo Lara viu de la política, malgrat que encara es qualifica d'agricultor, el 1987 ja era l'alcalde del seu poble i quan va deixar el càrrec ja va passar a ser coordinador d'IU a la Manxa, després ha estat Diputat al Congrés...

A Andalusia, on feia el discurs que comentava, durant la Transició han canviat de "señoritos", més ben dit, semblaria que els d'abans han fet "mutis pel fòrum" i que el seu lloc ha estat ocupat per polítics. Resumint abans el jornaler depenia de què el "señorito" el crides a treballar, ara depèn del fet que algú el signi les peonades. Tot això ha passat sense que els primers, com dèiem, que han sortit d'escena hagin perdut cap dels seus privilegis, ni molt menys les seves propietats. Simplement es deuen haver metamorfosat en societats i a viure de rendes, possiblement a la capital del "Reino". Per a fer que tot això hagi estat possible i que la gent no es revolti, perquè no té feina, ha calgut crear mecanismes; el PER per exemple.

Qui ha pagat tot això? Doncs si escoltem a Cayo Lara, els catalans, també els valencians i els balears. Euskadi ben poc, gràcies al seu Concert econòmic. També ho ha pagat la Unió Europea, abans més i ara molt menys. Val la pena llegir l'article de Miquel Puig (enllaç aquí) de fa 7 anys. A l'article es parla i es quantifica quants plans Marshall han suposat per Espanya els ajuts europeus. Però també les balances fiscals desfavorables a Catalunya es podrien traduir en "plans Marshall" d'aquí cap a la resta d'Espanya.

El Pla Marshall, el de final dels anys 40 del segle passat, tenia unes condicions, segons ens explica Puig, el 60% s'havia de gastar en inversió industrial. Els americans no regalaven peix, sinó canyes de pescar! Aquí, a Espanya, ha estat a l'inrevés, els ajuts, també els dèficits fiscals d'uns, no han estat mai canyes de pescar. Peixet per mantenir callats als més desafavorits i obres faraòniques innecessàries com l'AVE. Tot plegat perquè els de sempre, els poderosos econòmicament, aquells del "mutis pel fòrum", no perdin cap dels seus privilegis, ans al contrari guanyin encara molts més diners.

Cayo Lara, el que ell representa, i no tan sols ell ni la seva formació, han viscut durant més de quaranta anys sense fer res efectiu per a canviar tot això. Han ocupat una parcel·la, més o menys gran, de poder i han fet surf sobre les onades del sistema, procurant no caure de la taula, o sia, procurant no perdre el "chollo"; llegiu paga.

Als anys 80 ja amb el PSOE al poder, l'entrada al que llavors en dèiem Mercat Comú va suposar de facto, segurament aquesta era la intenció del González i els seus,el convertir Espanya en l'Andalusia d'Europa. Havíem de viure dels ajuts Comunitaris. La Caiguda del mur i tot el que va venir darrere, l'entrada a la UE dels països de l'Est, va fer que molts recursos que haguessin vingut a Espanya es desviessin cap a ells. Però veien com creixen economies com Polònia, Països bàltics, ... Allà han gastat més en canyes, de les de pescar! Aquí la festa continua! I si els ajuts comunitaris van anar disminuint, no hi ha res més útil per tapar el forat que un bon dèficit fiscal. I, així, doncs, tornem al començament d'aquest post, tornem al fragment del discurs de Cayo Lara.

2 d'abril de 2019