26 d’agost de 2010

El factor Laporta

En Joan Carretero va dir referint-se al pes electoral d’en Joan Laporta “ que aquest no sumava sinó que multiplicava”

El factor Laporta pot tenir un alt valor que multiplicat per un altre factor de pes acabi donant un producte elevat.

Però no hem d’oblidar que un factor, sigui el que sigui, multiplicat per zero donarà sempre zero.

Encara crec que el factor Laporta té un valor elevat, és un personatge que pot arrossegar gent, si bé conforme vagi passant el temps aquest elevat valor pot anar disminuint. Quant més s’allunyi en el temps el seu període de President del Barça, quan més temps passi, menys popularitat tindrà, quanta més confusió es creï al seu voltant també!

El valor del producte final en el que intervenia el factor Laporta va tenir un punt zenital que coincideix amb la data del 10 de juliol, malgrat no es varen combinar els factors Laporta i Reagrupament. A partir d’aquest moment s’ha creat una situació d’incertesa.

Ara el factor Laporta combina amb un altre factor el valor del qual no sabem. A molts ens consta entendre aquesta nova combinació de factors, aquest salt al buit, aquest deixar de banda quelcom ja establert que tenia el seu valor, per quelcom que encara, a hores d’ara, no deixa de ser una expectativa.

Cada dia que passa el valor final del producte en que ara intervé el factor Laporta va perdent pes.

Qui realment perd, però, és l’independentisme català. Ens podríem trobar davant una situació en que per determinats condicionants o maniobres orquestrades s’hagués aconseguit anul•lar els dos factors, matar dos pardals amb el mateix tret.

Mentre veiem que Joan Carretero es prodiga pel territori, la web de “Democràcia Catalana” ens mostra el seu darrer i únic comunitat amb data 14 de juliol, no veiem gaire més l’activitat de la web de Solidaritat Catalana per la Independència.

En Laporta ha anat a Prada, ja fa dies, on més ha anat,? Qui està voltant pel territori? En Tena i l’Uriel es fan més visibles com a estendards d’una organització SCI que amaga una de les seves sigles i que no sabem encara del cert que és i que dubto que a hora d’ara estigui constituïda i que existeixi més enllà de la seva web.

Dona la impressió com si en Tena i l’Uriel fossin els guardians de la masmorra, i en Laporta el seu presoner. És això així en realitat? No ho sabem. El que sí que és cada cop més evident és que malgrat jugar amb la il•lusió de molts catalans independentistes de bona fe, no han arribat gaire més lluny d’intentar aglutinar a alguns dissidents de Reagrupament i a gent despistada que desconeixia el treball de Rcat dels darrers anys, o a persones que senzillament admiren al personatge Laporta.

Amb la part de l’ideari de Reagrupament que els ha convingut i una declaració de principis sobre la democràcia electiva dins de la seva organització que no ha passat la “prova del cotó”, un cop s’ha vist el rocambolesc reglament que han elaborat. Quin pes té ara el factor SCI?

Cada cop sembla més clar que la intenció final de tot plegat és arruïnar el valor del factor Laporta i el del factor Reagrupament.

Qui mou el fils? Si és que hi ha algú que els mou! Ha estat tot una casualitat? Costa de creure! És en Laporta presoner de les circumstàncies a les que s’ha abocat o l’han abocat? O bé és plenament conscient de la maniobra? Si fos així, per què? A quins interessos podria obeir?

Mentre esperem el resultat de l’Assemblea de SCI del dia 4 de setembre. Ens preguntem si es podrà arribar a un acord electoral. De moment en Tena ja ha amenaçat que si hi ha una coalició de veritat amb RCAT ell no pensa participar. Per què?

A qui beneficia la ruïna política d’en Laporta i de Reagrupament i fins i tot la de SCI? És una pregunta a la que cada un li pot donar una resposta. A qui perjudica tot això? La resposta ara sí que és clara, a Catalunya! Que tothom en tregui les seves conclusions.


26 d'agost de 2010

2 comentaris:

  1. Per desgràcia, crec que mai acabarem de saber què ha passat. Després de la Segona Assemblea de Reagrupament, semblava fet que el Laporta s'adherís al projecte. Després, vés a saber per què, es presenta amb el López Tena i l'Uriel.
    Tot i que sí és cert que Reagrupament està fent molt territori amb moltíssims actes arreu del país, també és cert que "mediàticament" són més coneguts els primeres espases de Solidaritat. Tot plegat és molt complicat! Si no s'uneixin, dubte que niuns ni els altres puguin treure gaire representació com per influenciar en alguna cosa.

    ResponElimina
  2. Penso que si es vol unitat no es podem anar criticant els uns als altres, perquè en lloc d'unitat només queda un desastre. Tenim el problema que sempre tothom vol ser més que els altres i el sentit de grup o d'equip l'hem perdut del tot, per aquest motiu les coses estan com estan.

    ResponElimina