4 de febrer de 2012

Com Robin Hood, o no?

Veient el que ha dit en Zapatero al congrés del PSOE i havent sentit un tros del discurs de Rubalcaba aquest mati,m’adono que se’ls està caient la casa a sobre, han fracassat de la manera més rotunda, i el seu fracàs en està passant factura a tots.

Veiem si no! L’esquerra socialdemòcrata va voler fer com Robin Hood però mai va passar més enllà de la intenció, per què? En primer lloc es va adonar que no calia viure les incomoditats del bosc de Sherwood que instal•lats en el poder es vivia francament bé, que no calia viure com a proscrits, quan es podia viure com reietons, que no calia combatre els homes del Sheriff de Nottinghan, quan es podia fer de Sheriff i de recaptador alhora. Només arribar a tocar el poder ja varen patir el síndrome de “l’estatitis aguda”, quantes barbaritats en nom de la raó d’Estat s’han fet al llarg de la història!

Des del poder es varen adonar ràpidament d’una altra cosa, la solució no estava en “robar als rics per donar-ho als pobres”, massa complicat i massa complicitats establertes des de el poder al que tant aviat es varen plegar i acostumar, llavors què fer? Doncs bé! Si als rics de debò no se’ls podia prendre el que tenien, calia ensenyar als pobres qui eren els rics! I qui eren? Doncs aquells que no eren tan pobres, que se’n havien sortir una mica, fins i tot una mica més, i als que se’ls podia mostrar com a privilegiats.

Que paguin els que més tenen, deien, i qui eren els que més tenien? aquells que se’n havien sortit, molts cops amb el seu esforç, el seu treball, gràcies a les seves qualitats i coneixements. Llavors què? Doncs, au vinga! A gravar les rendes del treball! Fins al punt que un petit augment de sou podia suposar pujar a un tram superior del l’irpf i acabar cobrant menys a fi de mes, brillant!

I els rics de debò? Els intocables! Doncs resulta que no eren tant rics! que eren difícils de caçar, fins i tot, aparentment alguns d’ells eren més pobres que una rata, vivien pagant humils lloguers de 300 o 400 euros per una casa de 250 metres quadrats amb piscina. Casa propietat d’una societat, societat que pagava pel que tenia molt menys que per les rendes del treball. A que endevineu qui controla aquestes societats, oi que no cal dir-ho?

I mentre, el nostre modern Robin Hood i els seus ex-proscrits del bosc de Sherwood es gastaven els diners recaptats als suposats rics, que cada cop eren més a prop de ser pobres, en una espècie de barra lliure social a la que cada cop més hi tenien accés. A més, si convenia, s’endeutaven per fer obres més o menys sumptuàries i totalment innecessàries, sempre procurant que a cap del seus “proscrits” els faltés de res. Fins que ha arribat el moment en que els pobres continuen essent pobres i els rics, que no ho eren, acaben essent també pobres i incapaços de poder pagar els seus impostos.

Ara aquesta esquerra encara fa discursos en els que diu que la barra lliure es intocable, barra lliure a la que cada cop s’hi atansarà més i més gent, ara que cada cop hi haurà menys gent per pagar “la festa”. El “Rei”, que fa poc ha recuperat el poder, tampoc ho arreglarà, els seus nobles mantindran els privilegis i tornaran a enviar els seus homes pels pobles a recaptar encara més impostos, sobretot a aquells, que cada cop menys, encara els poden pagar.

Sentint aquests dies a en Zapatero que diu que no va saber veure venir la crisi , deu n’hi do! que no llegia la premsa o que no escoltava al seu ministre d’economia? Ah! És veritat! El va “fer fora”! Sentint al Rubalcaba, que la barra lliure es intocable, sense dir qui pagarà la festa, m’adono que aquest modern Robin Hood era un “cantamañanas” que li ha fet la feina bruta al “Rei” i als seus nobles, als Intocables!

4 de febrer de 2012


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada