11 de febrer de 2014

El cercle virtuós de la Coca-Cola

Coca-Cola vol tancar 4 de les onze plantes embotelladores que té a Espanya. En principi es tracta d’una companyia amb beneficis que al•lega causes organitzatives per fer el tancament. La reforma laboral permet, malgrat “no haver-hi números vermells”, que per causes organitzatives es pugui aplicar un ERO. Un cop precisat tot això i que la mesura implicarà una important pèrdua de llocs de treball hi ha altres coses noves i curioses respecte al que normalment estem acostumats. De les quatre plantes a tancar la més important és la de Fuenlabrada a la Comunitat de Madrid.

A Madrid ja han tret el “Sant Cristo Gros”, ells que estan acostumats a que els hi portin les empreses a Madrid i les tanquin a altres llocs de la Península. Ja han buscat teories conspiratives, com que un 40% de l’empresa “Iberian Partners”, així és diu, sigui en mans d’una família catalana. Els que això diuen són els mateixos que fa un temps quan Iberian Partners va triar com a seu social Madrid veien en la tria una fugida de Catalunya per culpa del procés sobiranista.

L’explicació “dels de la Coca-Cola” és que s’ha triat un model circular de distribució en lloc d’un de radial; mantenint plantes a Galicia, Euskadi, Catalunya, Valencia i Andalusia. La tria d’aquest model els pot arribar a suposar un estalvi anual de 33 milions d’euros. Les coca-coles viatjaran, un cop elaborades, des de la perifèria fins al centre, ja que l’empresa manifesta que manté les plantes en aquelles zones on per població i turisme pot haver-hi més consum potencial.

Quines pressions podran arribar a fer des de Madrid per que tot això no sigui així no ho sabem, el que si queda clar és que han primat els criteris econòmics. Que aquests criteris els hagi aplicat una empresa multinacional tan potenta no és un afer sense importància.

Realment ha estat l’artificiositat de la capital d’Espanya la que ens ha costat a tots plegats, començant per la gent “més propera” una quantitat de cèntims gens menystenible al llarg dels anys. En un món com l’actual, en plena crisi econòmica, ningú està ja per a dispendis absurds.

Ja no funcionen els “Aves” radials, alguns ha tingut un resultat tant patètic com el que anava de Toledo a Cuenca i Albacete. D’altres com el de Sevilla a Antequera ni s’han arribat a completar. L’aeroport de Barajas, en la terminal 4 del qual es va arribar a gastar fins a quasi quatre vegades més que a la T1 de Barcelona, s’ha vist superat en tràfic de passatgers pel Prat. Barajas ha perdut un 20% de passatgers, mentre a Barcelona aterra l’avió més gran del mon.

Malgrat els múltiples esforços fets des de la capital d’Espanya, Europa els ha girat l’esquena, els ha dit no al corredor ferroviari central i ha apostat pel Mediterrani. L’artificiositat del gran Madrid, que hem pagat entre tots, ja no té raó de ser i cada cop hi ha menys gent disposada a abocar cèntims en un “sense sentit” que ja dura més 400 anys.

La majoria de la població de la península viu a la seva perifèria. Madrid és com un “bolet” al mig del no res que hem alimentat a la força entre tots, els primers de tot els mateixos castellans convertint la major part del seu territori en un erm en molts llocs quasi deshabitat. La “pensada” de Felip II de crear la seva capital al centre de la península ens ha passat a tots plegats un dolorosa factura, no va ser l’única vesada de tant il•lustre personatge que va deixar exhaurides les arques de l’estat. Vesades i formes de fer que ens han imposat una hipoteca durant segles.

És lògic que la Coca-Cola, però no sols aquesta empresa, qualsevol altra també! Vegi molt més raonable la transformació, fabricació, elaboració, manipulació en la perifèria peninsular, prop dels ports o a cavall del futur eix mediterrani. La Coca-Cola no serà ni de bon tros la darrera empresa que es faci aquest plantejament. Podran imposar que les seus socials siguin a la capital de l’Estat, però poca cosa més. La lògica empresarial, el benefici, l’estalvi en costos apunten en una altra direcció.

La distribució Circular, el cercle virtuós de la Coca-Cola, és el model que sempre hauria d’haver reeixit. Ara des de Catalunya, des dels seus ports com també en el futur des de l’eix Mediterrani, es podran d’una forma molt més eficient moure productes que puguin abastir el mercat propi de Catalunya, el Peninsular i com no l’europeu i el de la resta del món. Esperem que aquest cop, en plena globalització econòmica, des de l’Estat espanyol, des de Madrid, no imposaran més artificiositats. Ni l’economia ni la voluntat de ser dels catalans ho poden permetre.
11 de febrer de 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada