Fa
uns dies vaig fer un post parlant de Mataró del que aquest voldria ser una
continuació. Atribuïa, entre altres raons, la proximitat a Barcelona com un
handicap, que potser havia impedit el nostre desenvolupament com a ciutat. Un
conegut em va comentar que no estava d'acord amb mi respecte a aquest aspecte.
Em deia que érem Barcelona i que aquesta era la nostra gran oportunitat. Li
vaig fer unes consideracions sobre les comunicacions amb, segons ell, "la
nostra pròpia ciutat".
Passat el llarg Pont de la Constitució, vam quedar amb uns coneguts de Barcelona. Vaig considerar desplaçar-me en transport públic, en aquest cas Rodalies. Sortí de casa amb temps. Després d'accedir a l'estació, a l'andana, plena de gom a gom, van anunciar l'arribada del tren. Aquest venia ja ple, amb gent dreta. El personal que hi havia a l'andana va pujar i es va encabir com va poder. Quedaven encara una dotzena de parades per arribar al centre de Barcelona! Servidor es va quedar a l'andana. Un altre tren venia en cinc o sis minuts. Temps suficient perquè l'andana s'omplís de nou de "fins a la bandera". Faltaven escassos minuts per les vuit del matí, si ja sé hora punta!
Aquest cop el tren, com al cas anterior, no venia de Maçanet sinó que venia d'Arenys. Malgrat tot, ja anava bastant ple, els seients que quedaven buits es varen omplir a Mataró i algú ja va continuar dempeus. A les següents estacions ja ningú es va poder asseure, quedaven quaranta minuts fins a Barcelona!
Si un tren que havia sortit d'Arenys de Mar cap a tres quarts i cinc de vuit del matí, ja anava mig ple quan va arribar a Mataró, quina classe de servei representa que se'ns dona? Aquest tren havia recollit, potencialment, gent d'Arenys de Mar i de Munt, de Sant Aciscle de Vallalta, de Sant Vicenç de Montalt, de Caldes d'Estrac i de Llavaneres. El total d'habitants d'aquests municipis és aproximadament de 45.000 habitants. Encara podia recollir gent de Mataró, Dosrius, Òrrius, Argentona, Cabrera, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Premià de Mar, El Masnou, Premià de Dalt, Teià, Alella, Montgat, Tiana... O sia, potencialment, d'una zona poblada per 280.000 habitants. No hi compto Badalona ni Sant Adrià de Besòs – 250.000 habitants més, on també puja gent – malgrat que allà les possibles combinacions per accedir a Barcelona s'amplien – Metro i Trambaix-.
Vivim en una Comarca, amb quasi 400.000 habitants. De Tordera fins a Montgat. Una comarca que té uns serveis de transport que fan pena, per no dir quelcom més gruixut. Una comarca on en prou feines ja no cap ni una agulla. Una comarca, amb "vocació de zona de serveis", per no dir ciutat dormitori a seques. Per poc que ens descuidem, per la falta de llocs de treball, un "banlieu" en germen a moltes de les seves zones o barris. Una comarca on d'aquí un parell d'anys se celebrarà el cinquantenari de l'autopista de Montgat a Mataró, que cal dir, per si algú que no és d'aquí està llegint això, encara es paga. Una autopista que es va perllongar fins a Tordera, també de peatge, i que va servir perquè moltes autoritats locals, espavilats ells, fessin del que encara és la Nacional II un dèdal de parterres, carrils únics, rotondes i limitacions de velocitat.
No són estranyes les cares llargues que veia l'altre dia al tren. Em sento afortunat de no haver de patir cada dia aquest calvari. Considero la sort de no haver de passar-me dues hores cada dia al tren, o el que és el mateix 20 dies complerts (les vint-i-quatre hores senceres) a l'any. Veia les cares llargues dels joves estudiants a peu dret, amb les seves bosses i carpetes. Joves que a part d'estudiar ja estan fent el "training" de desplaçament, si continuen vivint a la Comarca, pel dia que treballin.
La nostra Comarca pateix sobresaturació. Poc més cap ja al seu territori a menys que decidim trinxar el parc de la Serralada del Litoral i el del Corredor Montnegre. Poca gent més hi cap i poc més d'indústria o com a mínim polígons, encara que només siguin de serveis, hi poden caber. Ja no parlem d'agricultura, ben poca queda de la que hi havia hagut. Parlar ara de les "Mataró Potatoes" és fer història antiga, molt antiga!
Molts polítics s'omplen la boca de "leitmotivs", d'eternes cançons, sobre la mobilitat, sobre els avantatges del transport públic. Dona la impressió que fan veure que es preocupen, el mateix que molta gent fa veure que els aguanta el discurs. Però cada cop sembla tot plegat més irreal. El que diuen no té res a veure amb el que passa realment. Tenim unes infraestructures i uns transports insuficients. Estem apilonats al voltant de Barcelona i sense espai per a "la maniobra". Si encara quedava espai, doncs, ara ens surt algú amb invents. Dins de poc temps les limitacions circulatòries creixeran, sobretot a les grans ciutats. Grans ciutats, la nostra hi aspira, on es fan filigranes; zones de vianants per on no passeja ningú i voreres molt amples per on no passa la gent. Per no parlar de carrils bici impossibles no aptes per cardíacs. Encara hi ha algun "catxondo" que ens posa Copenhagen com a exemple de mobilitat. Algú d'aquests il·luminats ha vist que Copenhagen és plana com el palmell de la mà i a pocs metres sobre el nivell del mar? Mentre que les ciutats del Maresme, Barcelona també, són ciutats "torrenteres" entre el mar i les muntanyes.
El Maresme, Mataró, pel seu clima, pel seu paisatge, per la seva orientació, pel mar és un molt bon lloc per viure, per estar-hi. Però si els seus habitant es passen dues hores cada dia amunt i avall, si treballen fora, poc temps els queda per gaudir d'un lloc tan meravellós. Per això, si com diu el meu conegut, si ja som Barcelona, si aquesta és la nostra oportunitat de futur, si no hi ha cap més remei, cal agilitzar les comunicacions, per quant de temps el metro fins a Mataró? Per quant de temps de tornar a tenir trens directes? Cal plantejar-nos limitacions, per allò que dèiem que ben poc més hi cap a la Comarca i que si hi ha espai, aquest no ha de ser en primera instància perquè vingui més gent, sinó perquè la gent que hi viu tingui on anar a guanyar-se la vida. Es presenten molts reptes, ara cal veure si qui els ha d'afrontar, les autoritats, tenen el cap clar i si per altra banda la gent té la suficient capacitat de comprensió per entendre la complexitat de tot plegat.
Altrament, simplement, com a la pel·lícula de Fellini, "E la nave va" i "qui dia passa anys empeny", amb el que els polítics continuaran fent el seu discurs i la majoria de la gent no entendrà res de res. Només veuran que van a treballar a la quinta forca i que per anar a Barcelona és tarda més que el 1848.
28 de desembre 2016
Passat el llarg Pont de la Constitució, vam quedar amb uns coneguts de Barcelona. Vaig considerar desplaçar-me en transport públic, en aquest cas Rodalies. Sortí de casa amb temps. Després d'accedir a l'estació, a l'andana, plena de gom a gom, van anunciar l'arribada del tren. Aquest venia ja ple, amb gent dreta. El personal que hi havia a l'andana va pujar i es va encabir com va poder. Quedaven encara una dotzena de parades per arribar al centre de Barcelona! Servidor es va quedar a l'andana. Un altre tren venia en cinc o sis minuts. Temps suficient perquè l'andana s'omplís de nou de "fins a la bandera". Faltaven escassos minuts per les vuit del matí, si ja sé hora punta!
Aquest cop el tren, com al cas anterior, no venia de Maçanet sinó que venia d'Arenys. Malgrat tot, ja anava bastant ple, els seients que quedaven buits es varen omplir a Mataró i algú ja va continuar dempeus. A les següents estacions ja ningú es va poder asseure, quedaven quaranta minuts fins a Barcelona!
Si un tren que havia sortit d'Arenys de Mar cap a tres quarts i cinc de vuit del matí, ja anava mig ple quan va arribar a Mataró, quina classe de servei representa que se'ns dona? Aquest tren havia recollit, potencialment, gent d'Arenys de Mar i de Munt, de Sant Aciscle de Vallalta, de Sant Vicenç de Montalt, de Caldes d'Estrac i de Llavaneres. El total d'habitants d'aquests municipis és aproximadament de 45.000 habitants. Encara podia recollir gent de Mataró, Dosrius, Òrrius, Argentona, Cabrera, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Premià de Mar, El Masnou, Premià de Dalt, Teià, Alella, Montgat, Tiana... O sia, potencialment, d'una zona poblada per 280.000 habitants. No hi compto Badalona ni Sant Adrià de Besòs – 250.000 habitants més, on també puja gent – malgrat que allà les possibles combinacions per accedir a Barcelona s'amplien – Metro i Trambaix-.
Vivim en una Comarca, amb quasi 400.000 habitants. De Tordera fins a Montgat. Una comarca que té uns serveis de transport que fan pena, per no dir quelcom més gruixut. Una comarca on en prou feines ja no cap ni una agulla. Una comarca, amb "vocació de zona de serveis", per no dir ciutat dormitori a seques. Per poc que ens descuidem, per la falta de llocs de treball, un "banlieu" en germen a moltes de les seves zones o barris. Una comarca on d'aquí un parell d'anys se celebrarà el cinquantenari de l'autopista de Montgat a Mataró, que cal dir, per si algú que no és d'aquí està llegint això, encara es paga. Una autopista que es va perllongar fins a Tordera, també de peatge, i que va servir perquè moltes autoritats locals, espavilats ells, fessin del que encara és la Nacional II un dèdal de parterres, carrils únics, rotondes i limitacions de velocitat.
No són estranyes les cares llargues que veia l'altre dia al tren. Em sento afortunat de no haver de patir cada dia aquest calvari. Considero la sort de no haver de passar-me dues hores cada dia al tren, o el que és el mateix 20 dies complerts (les vint-i-quatre hores senceres) a l'any. Veia les cares llargues dels joves estudiants a peu dret, amb les seves bosses i carpetes. Joves que a part d'estudiar ja estan fent el "training" de desplaçament, si continuen vivint a la Comarca, pel dia que treballin.
La nostra Comarca pateix sobresaturació. Poc més cap ja al seu territori a menys que decidim trinxar el parc de la Serralada del Litoral i el del Corredor Montnegre. Poca gent més hi cap i poc més d'indústria o com a mínim polígons, encara que només siguin de serveis, hi poden caber. Ja no parlem d'agricultura, ben poca queda de la que hi havia hagut. Parlar ara de les "Mataró Potatoes" és fer història antiga, molt antiga!
Molts polítics s'omplen la boca de "leitmotivs", d'eternes cançons, sobre la mobilitat, sobre els avantatges del transport públic. Dona la impressió que fan veure que es preocupen, el mateix que molta gent fa veure que els aguanta el discurs. Però cada cop sembla tot plegat més irreal. El que diuen no té res a veure amb el que passa realment. Tenim unes infraestructures i uns transports insuficients. Estem apilonats al voltant de Barcelona i sense espai per a "la maniobra". Si encara quedava espai, doncs, ara ens surt algú amb invents. Dins de poc temps les limitacions circulatòries creixeran, sobretot a les grans ciutats. Grans ciutats, la nostra hi aspira, on es fan filigranes; zones de vianants per on no passeja ningú i voreres molt amples per on no passa la gent. Per no parlar de carrils bici impossibles no aptes per cardíacs. Encara hi ha algun "catxondo" que ens posa Copenhagen com a exemple de mobilitat. Algú d'aquests il·luminats ha vist que Copenhagen és plana com el palmell de la mà i a pocs metres sobre el nivell del mar? Mentre que les ciutats del Maresme, Barcelona també, són ciutats "torrenteres" entre el mar i les muntanyes.
El Maresme, Mataró, pel seu clima, pel seu paisatge, per la seva orientació, pel mar és un molt bon lloc per viure, per estar-hi. Però si els seus habitant es passen dues hores cada dia amunt i avall, si treballen fora, poc temps els queda per gaudir d'un lloc tan meravellós. Per això, si com diu el meu conegut, si ja som Barcelona, si aquesta és la nostra oportunitat de futur, si no hi ha cap més remei, cal agilitzar les comunicacions, per quant de temps el metro fins a Mataró? Per quant de temps de tornar a tenir trens directes? Cal plantejar-nos limitacions, per allò que dèiem que ben poc més hi cap a la Comarca i que si hi ha espai, aquest no ha de ser en primera instància perquè vingui més gent, sinó perquè la gent que hi viu tingui on anar a guanyar-se la vida. Es presenten molts reptes, ara cal veure si qui els ha d'afrontar, les autoritats, tenen el cap clar i si per altra banda la gent té la suficient capacitat de comprensió per entendre la complexitat de tot plegat.
Altrament, simplement, com a la pel·lícula de Fellini, "E la nave va" i "qui dia passa anys empeny", amb el que els polítics continuaran fent el seu discurs i la majoria de la gent no entendrà res de res. Només veuran que van a treballar a la quinta forca i que per anar a Barcelona és tarda més que el 1848.
28 de desembre 2016
...I a més, el que dius, no és cap innocentada! No fos el cas que algú es confongués per la data de publicació. Encara hi afegiré que des de Mataró teniu la"sort" dels autors de línia directes, que la resta de poblacions fins a Barcelona depenem només del tren!
ResponElimina